Diumenge II després de Nadal.

.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DEL LLIBRE DE JESÚS, FILL DE SIRA, 24,1-2.8-12
.
La Saviesa fa l'elogi d'ella mateixa,
enmig del seu poble proclama la seva glòria.
Pren la paraula en l'assemblea de l'Altíssim,
es glorifica davant el seu poder.
Llavors el creador de l'univers em va donar una ordre,
el qui m'havia creat m'indicà on havia de residir.
Em digué: "Vés a habitar entre els descendents de Jacob,
pren Israel com a heretat teva."
Abans que el temps comencés, em va crear,
i mai més no deixaré d'existir.
Oficiava a la tenda santa, davant de Déu;
per això m'he establert a la muntanya de Sió.
Així m'ha fet reposar a la ciutat estimada,
a Jerusalem, on exerceixo el meu poder.
M'he arrelat en un poble gloriós,
en la possessió del Senyor tinc la meva heretat.
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 147
.
EL QUI ÉS LA PARAULA ES VA FER HOME I PLANTÀ ENTRE NOSALTRES EL SEU TABERNACLE.
.
Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
Que assegura les teves portes
I beneeix dintre teu els teus fills.
.
Manté la pau al territori
I et sacia amb la flor de blat.
Envia ordres a la terra
I la seva paraula corre de pressa, no es detura.
.
Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d’Israel els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
No els ha fet conèixer les seves decisions.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS D’EFES, 1,3-6.15-18
.
Beneït sigui el Déu i Pare
de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions
espirituals dalt al cel.
Ens escollí en ell
abans de crear el món,
perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls.
Per amor ens destinà
a ser fills seus per Jesucrist,
segons la seva benèvola decisió,
que dóna glòria i lloança a la gràcia
que ens ha concedit en el seu Estimat.
També jo, d'ençà que m'han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant, no em canso de donar gràcies per vosaltres i us tinc presents en les meves pregàries. Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell. Li demano que il•lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l'heretat que ell ens dóna entre els sants,
.
ACLAMACIÓ
.
Glòria a vós oh Crist, proclamat a tots els pobles; glòria a vós, oh Crist, cregut en el món.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT JOAN, 1,1-18
.
Al principi existia
el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
Ell estava amb Déu al principi.
Per ell tot ha vingut a l'existència,
i res no hi ha vingut sense ell.
En ell hi havia la vida,
i la vida era la llum dels homes.
La llum resplendeix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan.
Vingué com a testimoni
a donar testimoni de la llum,
perquè per ell tothom cregués.
Ell no era la llum,
venia solament a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la llum veritable,
el qui ve al món
i il•lumina tots els homes.
Era present en el món,
que per ell ha vingut a l'existència,
i el món no l'ha reconegut.
Ha vingut a casa seva,
i els seus no l'han acollit.
Però a tots els qui l'han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit de ser fills de Déu.
No han nascut
per descendència de sang,
ni d'un desig carnal,
ni d'un voler humà,
sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula s'ha fet home
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria,
glòria que ha rebut
com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
Joan dóna testimoni d'ell
quan proclama:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi
em passa al davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De la seva plenitud,
tots nosaltres n'hem rebut
gràcia rere gràcia.
La Llei fou donada per Moisès,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.
A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l'ha revelat.
.
.