.
.
“Cal crear un fons de rescat per ajudar les persones, com es va fer amb les entitats financeres ”
.
.
Càritas ha presentat en Roda de Premsa el balanç de l’Acció Social 2010
i l’Informe Amb sostre i sense llar
Càritas. Barcelona 15 de desembre de 2010.- Quinze dies abans de finalitzar l’any, Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat en roda de premsa el Balanç de l’Acció social de l’any 2010 i també algunes propostes bàsiques per tractar d’evitar que el patiment que constata a diari en les persones que demanen ajuda vagi a més. En la seva intervenció, el director de Càritas, Jordi Roglá, ha dit: “Es va sortir al rescat de les entitats financeres, i això vol dir d’alguna manera que es van socialitzar les pèrdues. En canvi no es fa el mateix amb les persones que van quedar seriosament afectades, les persones senzilles i no expertes que ara en pateixen les conseqüències. Des de Càritas creiem que això és moralment inadmissible, socialment injust i èticament incorrecte. Per això demanem a l’Autoritat Monetària, a les entitats financeres, als Governs, partits polítics i societat civil que es faci un canvi urgent en el dret hipotecari, amb un nou marc regulador que no creï efectes negatius com els actuals, que tingui en compte el factor humà, alhora que el risc empresarial, evitant el curt termini i el caràcter especulatiu. Un fons de rescat per a les persones com es va fer amb les entitats financeres”.
Roglá ha alertat de les greus conseqüències que les mesures governamentals de congelació de les pensions i la supressió dels 420€ de pròrroga del subsidi d’atur tindran per a les persones i famílies.
A continuació, la responsable de Gestió Social i Programes, Mercè Darnell, ha presentat les dades de l’Acció social que Càritas du a terme a les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, on viuen prop de 5 milions de persones. En aquests territoris, Càritas té oberts més de 380 punts d’atenció.
Persones que s’han adreçat a Càritas:
De gener a novembre de 2010, Càritas ha atès 55.000 persones (l’any 2009 es van atendre 51.372 persones).
El 68% ja havien rebut ajuda anys anteriors. Una part són persones que havien sortit de la pobresa i han tornat a necessitar ajuda, altres no han deixat mai de ser pobres. Això suposa el 7% d’augment sobre les persones ateses el 2009 i el 22% respecte de 2008, any que Càritas va constatar el fort augment de les persones que demanaven ajuda (66% d’augment amb relació a 2007).
Edat de les persones ateses
42% adultes
36% menors
19% joves
3% grans
Lloc de naixement
36% Espanya
26% Amèrica central i del Sud
25% Magreb
7% Àfrica Subsahariana
Augment del 5% de les persones nascudes a Espanya respecte l’any anterior
A Barcelona hi ha més població llatinoamericana (37%).
A Sant Feliu el percentatge majoritari és de persones nascudes a Espanya (42%), que ha pujat 4 punts respecte del 2009.
A les diòcesis de Sant Feliu i Terrassa el segon col·lectiu en importància és el magrebí.
Situació laboral
Entre les persones ateses en edat laboral:
El 65% està a l’atur
L’11% treballa amb contracte
El 7% té una feina no regularitzada (economia submergida)
A Barcelona i a Terrassa es donen els percentatges més grans de població a l’atur (67% i 64% respectivament).
A Sant Feliu és on hi ha menys persones que treballen en l’economia submergida (4%) i més de forma regularitzada (14%).
Ajudes econòmiques per atendre necessitats bàsiques
Mercè Darnell ha manifestat que l’any 2010 Càritas ha lliurat a les famílies ateses: 1.900.000 euros en ajudes econòmiques directes. El 62% ha cobert despeses relacionades amb l’habitatge i el 23% s’ha destinat a l’alimentació familiar.
A més, aquest any s’han repartit des de Càritas aliments en espècie per valor de 246.000 euros i s’han donat a les parròquies 471.000 euros per comprar aliments i lliurar-los a les famílies. Total: 2.617.000 euros (només en ajudes econòmiques directes).
Situació de l’habitatge
40% lloguer
32% viu en habitació
14% pis de propietat
6% sense habitatge
6% acolliment a casa de familiars o amics
2% viu en entitats socials
Només un 54% de les llars són de lloguer o propietat. La resta viuen en situacions que no són realment una llar (habitacions, acollides, sense habitatge).
A Barcelona puja al 46% les famílies que viuen en habitacions. A Sant Feliu predomina el lloguer (52%), igual que a Terrassa (44%).
El patiment de les persones “Amb sostre i sense llar”
L’informe, sota el títol “Amb sostre i sense llar” que ha fet públic Càritas, vol donar a conèixer la realitat del que tècnicament s’anomena exclusió residencial, en un context marcat per la crisi econòmica. Es refereix a totes aquelles persones que, malgrat viure sota un sostre, no disposen d’una llar, és a dir, d’un espai propi que els ofereixi intimitat i protecció.
- Es posa de manifest que l’habitatge s’està precaritzant cada vegada més i afecta nous col·lectius que, arran de la crisi, han vist disminuir els seus ingressos econòmics, han perdut la feina o, en el cas de persones estrangeres, no han pogut renovar l’autorització de residència.
- Entre les formes d’habitatge que no són una veritable llar, es consolida el relloguer, ja sigui de pisos o d’habitacions. De les persones ateses per Càritas de gener fins al novembre de 2010, el 32% viuen de relloguer. Fins i tot famílies senceres es veuen obligades a acollir-se a aquesta opció, ja que és una de les sortides més assequibles fins que les perspectives no millorin.
- També hi ha moltes persones que recorren a l’ajuda dels pares o dels fills, fins al punt d’haver de viure acollits a casa de familiars per la falta de recursos econòmics propis. La situació és encara més insostenible per a les persones que no disposen d’una xarxa de suport familiar o social.
- Des de Càritas, preocupa sobretot que les famílies amb infants es vegin obligades a viure en condicions poc segures, en pisos insalubres, sobre ocupats, o en entorns inadequats per al seu bon desenvolupament. Aquestes condicions perjudiquen els nens de forma directa, ja que es troben privats d’un espai apropiat per fer els deures, jugar i conviure amb la família. A més, aquest entorn precari incideix en el seu rendiment escolar i és un dels factors que pot fer augmentar el fracàs escolar. En el cas dels nens més petits, els seus pares sovint han de tenir-los moltes hores fora de casa, amb el cotxet, perquè si ploren no molestin les altres persones amb qui comparteixen pis. I sovint han de fer torns per poder dutxar-se, cuinar o fer servir la rentadora.
- L’informe també reflecteix que altres aspectes lligats a l’infrahabitatge, com la mobilitat constant, el fet de viure amb gent desconeguda o la manca d’espai vital, generen un gran patiment i són factors de risc per a la salut mental i física, tant en la infància com en l’edat adulta.
Per tant, es constata un cop més que l’accés a un habitatge digne continua sent un dret pendent. Perquè sigui una realitat per a tothom, cal que les administracions públiques facin una aposta decidida per facilitar l’habitatge social, sobretot de lloguer, a la població més vulnerable i per canviar la legislació i adaptar-la a les necessitats reals d’aquestes persones.
ii Càritas. Mitjans de Comunicació – Via Laietana, 5, entl. - 08003 Barcelona
Tel. 933 446 900- 636 684 082 – www.caritasbcn.org info@caritasbcn.org
i l’Informe Amb sostre i sense llar
Càritas. Barcelona 15 de desembre de 2010.- Quinze dies abans de finalitzar l’any, Càritas Diocesana de Barcelona ha presentat en roda de premsa el Balanç de l’Acció social de l’any 2010 i també algunes propostes bàsiques per tractar d’evitar que el patiment que constata a diari en les persones que demanen ajuda vagi a més. En la seva intervenció, el director de Càritas, Jordi Roglá, ha dit: “Es va sortir al rescat de les entitats financeres, i això vol dir d’alguna manera que es van socialitzar les pèrdues. En canvi no es fa el mateix amb les persones que van quedar seriosament afectades, les persones senzilles i no expertes que ara en pateixen les conseqüències. Des de Càritas creiem que això és moralment inadmissible, socialment injust i èticament incorrecte. Per això demanem a l’Autoritat Monetària, a les entitats financeres, als Governs, partits polítics i societat civil que es faci un canvi urgent en el dret hipotecari, amb un nou marc regulador que no creï efectes negatius com els actuals, que tingui en compte el factor humà, alhora que el risc empresarial, evitant el curt termini i el caràcter especulatiu. Un fons de rescat per a les persones com es va fer amb les entitats financeres”.
Roglá ha alertat de les greus conseqüències que les mesures governamentals de congelació de les pensions i la supressió dels 420€ de pròrroga del subsidi d’atur tindran per a les persones i famílies.
A continuació, la responsable de Gestió Social i Programes, Mercè Darnell, ha presentat les dades de l’Acció social que Càritas du a terme a les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, on viuen prop de 5 milions de persones. En aquests territoris, Càritas té oberts més de 380 punts d’atenció.
Persones que s’han adreçat a Càritas:
De gener a novembre de 2010, Càritas ha atès 55.000 persones (l’any 2009 es van atendre 51.372 persones).
El 68% ja havien rebut ajuda anys anteriors. Una part són persones que havien sortit de la pobresa i han tornat a necessitar ajuda, altres no han deixat mai de ser pobres. Això suposa el 7% d’augment sobre les persones ateses el 2009 i el 22% respecte de 2008, any que Càritas va constatar el fort augment de les persones que demanaven ajuda (66% d’augment amb relació a 2007).
Edat de les persones ateses
42% adultes
36% menors
19% joves
3% grans
Lloc de naixement
36% Espanya
26% Amèrica central i del Sud
25% Magreb
7% Àfrica Subsahariana
Augment del 5% de les persones nascudes a Espanya respecte l’any anterior
A Barcelona hi ha més població llatinoamericana (37%).
A Sant Feliu el percentatge majoritari és de persones nascudes a Espanya (42%), que ha pujat 4 punts respecte del 2009.
A les diòcesis de Sant Feliu i Terrassa el segon col·lectiu en importància és el magrebí.
Situació laboral
Entre les persones ateses en edat laboral:
El 65% està a l’atur
L’11% treballa amb contracte
El 7% té una feina no regularitzada (economia submergida)
A Barcelona i a Terrassa es donen els percentatges més grans de població a l’atur (67% i 64% respectivament).
A Sant Feliu és on hi ha menys persones que treballen en l’economia submergida (4%) i més de forma regularitzada (14%).
Ajudes econòmiques per atendre necessitats bàsiques
Mercè Darnell ha manifestat que l’any 2010 Càritas ha lliurat a les famílies ateses: 1.900.000 euros en ajudes econòmiques directes. El 62% ha cobert despeses relacionades amb l’habitatge i el 23% s’ha destinat a l’alimentació familiar.
A més, aquest any s’han repartit des de Càritas aliments en espècie per valor de 246.000 euros i s’han donat a les parròquies 471.000 euros per comprar aliments i lliurar-los a les famílies. Total: 2.617.000 euros (només en ajudes econòmiques directes).
Situació de l’habitatge
40% lloguer
32% viu en habitació
14% pis de propietat
6% sense habitatge
6% acolliment a casa de familiars o amics
2% viu en entitats socials
Només un 54% de les llars són de lloguer o propietat. La resta viuen en situacions que no són realment una llar (habitacions, acollides, sense habitatge).
A Barcelona puja al 46% les famílies que viuen en habitacions. A Sant Feliu predomina el lloguer (52%), igual que a Terrassa (44%).
El patiment de les persones “Amb sostre i sense llar”
L’informe, sota el títol “Amb sostre i sense llar” que ha fet públic Càritas, vol donar a conèixer la realitat del que tècnicament s’anomena exclusió residencial, en un context marcat per la crisi econòmica. Es refereix a totes aquelles persones que, malgrat viure sota un sostre, no disposen d’una llar, és a dir, d’un espai propi que els ofereixi intimitat i protecció.
- Es posa de manifest que l’habitatge s’està precaritzant cada vegada més i afecta nous col·lectius que, arran de la crisi, han vist disminuir els seus ingressos econòmics, han perdut la feina o, en el cas de persones estrangeres, no han pogut renovar l’autorització de residència.
- Entre les formes d’habitatge que no són una veritable llar, es consolida el relloguer, ja sigui de pisos o d’habitacions. De les persones ateses per Càritas de gener fins al novembre de 2010, el 32% viuen de relloguer. Fins i tot famílies senceres es veuen obligades a acollir-se a aquesta opció, ja que és una de les sortides més assequibles fins que les perspectives no millorin.
- També hi ha moltes persones que recorren a l’ajuda dels pares o dels fills, fins al punt d’haver de viure acollits a casa de familiars per la falta de recursos econòmics propis. La situació és encara més insostenible per a les persones que no disposen d’una xarxa de suport familiar o social.
- Des de Càritas, preocupa sobretot que les famílies amb infants es vegin obligades a viure en condicions poc segures, en pisos insalubres, sobre ocupats, o en entorns inadequats per al seu bon desenvolupament. Aquestes condicions perjudiquen els nens de forma directa, ja que es troben privats d’un espai apropiat per fer els deures, jugar i conviure amb la família. A més, aquest entorn precari incideix en el seu rendiment escolar i és un dels factors que pot fer augmentar el fracàs escolar. En el cas dels nens més petits, els seus pares sovint han de tenir-los moltes hores fora de casa, amb el cotxet, perquè si ploren no molestin les altres persones amb qui comparteixen pis. I sovint han de fer torns per poder dutxar-se, cuinar o fer servir la rentadora.
- L’informe també reflecteix que altres aspectes lligats a l’infrahabitatge, com la mobilitat constant, el fet de viure amb gent desconeguda o la manca d’espai vital, generen un gran patiment i són factors de risc per a la salut mental i física, tant en la infància com en l’edat adulta.
Per tant, es constata un cop més que l’accés a un habitatge digne continua sent un dret pendent. Perquè sigui una realitat per a tothom, cal que les administracions públiques facin una aposta decidida per facilitar l’habitatge social, sobretot de lloguer, a la població més vulnerable i per canviar la legislació i adaptar-la a les necessitats reals d’aquestes persones.
ii Càritas. Mitjans de Comunicació – Via Laietana, 5, entl. - 08003 Barcelona
Tel. 933 446 900- 636 684 082 – www.caritasbcn.org info@caritasbcn.org
.
.
“Es preciso crear un fondo de rescate para ayudar a las personas, como se hizo con las entidades financieras”
.
Cáritas ha presentado en Rueda de Prensa el balance de la Acción Social 2010 y el Informe “Amb sostre i sense llar”
Cáritas ha presentado en Rueda de Prensa el balance de la Acción Social 2010 y el Informe “Amb sostre i sense llar”
Cáritas. Barcelona 15 de diciembre de 2010.- Quince días antes de finalizar el año, Cáritas Diocesana de Barcelona ha presentado en rueda de prensa el Balance de la Acción social del año 2010 y también algunas propuestas básicas para tratar de evitar que el sufrimiento que constata a diario en las personas que piden ayuda vaya a más. En su intervención, el director de Cáritas, Jordi Roglá, ha afirmado: “Se salió al rescate de las entidades financieras, y esto quiere decir de alguna manera que se socializaron las pérdidas. En cambio no se hace lo mismo con las personas que quedaron seriamente afectadas, las personas sencillas y no expertas que ahora sufren las consecuencias. Desde Cáritas creemos que esto es moralmente inadmisible, socialmente injusto y éticamente incorrecto. Por eso pedimos a la Autoridad Monetaria, a las entidades financieras, a los Gobiernos, partidos políticos y sociedad civil que se haga un cambio urgente en el derecho hipotecario, con un nuevo marco regulador que no cree efectos negativos como los actuales, que tenga en cuenta el factor humano, a la vez que el riesgo empresarial, evitando el corto plazo y el carácter especulativo. Un fondo de rescate para las personas como se hizo con las entidades financieras”.
Roglá ha alertado de las graves consecuencias que las medidas gubernamentales de congelación de las pensiones y la supresión de los 420€ de prórroga del subsidio de paro tendrán para las personas y familias.
A continuación, la responsable de Gestión Social y Programas, Mercè Darnell, ha presentado los datos de la Acción social que Cáritas lleva a cabo en las diócesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat y Terrassa, donde viven cerca de 5 millones de personas. En estos territorios, Cáritas tiene abiertos más de 380 puntos de atención.
Personas que se han dirigido a Cáritas:
De enero a noviembre de 2010, Cáritas ha atendido a 55.000 personas (en el año 2009 se atendieron a 51.372 personas).
El 68% ya habían recibido ayuda años anteriores. Una parte son personas que habían salido de la pobreza y han vuelto a necesitar ayuda, otras no han dejado nunca de ser pobres. Esto supone el 7% de aumento sobre las personas atendidas en 2009 y el 22% respecto de 2008, año en el que Cáritas constató el fuerte aumento de las personas que pedían ayuda (66% de aumento en relación a 2007).
Edad de las personas atendidas
42% adultas
36% menores
19% jóvenes
3% mayores
Lugar de nacimiento
36% España
26% América central y del Sur
25% Magreb
7% África Subsahariana
Aumento del 5% de las personas nacidas en España respecto al año anterior
En Barcelona hay más población latinoamericana (37%).
En Sant Feliu el porcentaje mayoritario es de personas nacidas en España (42%), que ha subido 4 puntos respecto de 2009.
En las diócesis de Sant Feliu y Terrassa el segundo colectivo en importancia es el magrebí.
Situación laboral
Entre las personas atendidas en edad laboral:
El 65% está en el paro
El 11% trabaja con contrato
El 7% tiene un trabajo no regularizado (economía sumergida)
En Barcelona y en Terrassa se dan los porcentajes más grandes de población en el paro (67% y 64% respectivamente).
En Sant Feliu es donde hay menos personas que trabajan en la economía sumergida (4%) y más de forma regularizada (14%).
Ayudas económicas para atender a necesidades básicas
Mercè Darnell ha manifestado que en el año 2010, Cáritas ha entregado a las familias atendidas: 1.900.000 de euros en ayudas económicas directas. El 62% ha cubierto gastos relacionados con la vivienda y el 23% se ha destinado a la alimentación familiar.
Además, este año se han repartido desde Cáritas alimentos en especie por valor de 246.000 euros y se han dado a las parroquias 471.000 euros para comprar alimentos y entregarlos a las familias. Total: 2.617.000 euros (sólo en ayudas económicas directas). Situación de la vivienda
40% alquiler
32% vive en habitación
14% piso de propiedad
6% sin vivienda
6% acogida en casa de familiares o amigos
2% vive en entidades sociales
Sólo un 54% de los hogares son de alquiler o propiedad. El resto viven en situaciones que no son realmente un hogar (habitaciones, acogidas, sin vivienda).
En Barcelona llega al 46% las familias que viven en habitaciones. En Sant Feliu predomina el alquiler (52%), igual que en Terrassa (44%).
El sufrimiento de las personas “Con techo y sin hogar”
El informe, bajo el título “Con techo y sin hogar” que ha hecho público Cáritas, quiere dar a conocer la realidad de lo que técnicamente se denomina exclusión residencial, en un contexto marcado por la crisis económica. Se refiere a todas aquellas personas que, a pesar de vivir bajo un techo, no disponen de un hogar, es decir, de un espacio propio que les ofrezca intimidad y protección.
- Se pone de manifiesto que la vivienda se está precarizando cada vez más y afecta a nuevos colectivos que, a raíz de la crisis, han visto disminuir sus ingresos económicos, han perdido el trabajo o, en el caso de personas extranjeras, no han podido renovar la autorización de residencia.
- Entre las formas de vivienda que no son un verdadero hogar, se consolida el realquiler, ya sea de pisos o de habitaciones. De las personas atendidas por Cáritas de enero hasta noviembre de 2010, el 32% viven realquiladas. Incluso familias enteras se ven obligadas a acogerse a esta opción, puesto que es una de las salidas más asequibles hasta que las perspectivas no mejoren.
- También hay muchas personas que recurren a la ayuda de los padres o de los hijos, hasta el punto de tener que vivir acogidos en casa de familiares por la falta de recursos económicos propios. La situación es todavía más insostenible para las personas que no disponen de una red de apoyo familiar o social.
- Desde Cáritas, preocupa sobre todo que las familias con niños se vean obligadas a vivir en condiciones poco seguras, en pisos insalubres, sobre ocupados, o en entornos inadecuados para su buen desarrollo. Estas condiciones perjudican a los niños de forma directa, puesto que se encuentran privados de un espacio apropiado para hacer los deberes, jugar y convivir con la familia. Además, este entorno precario incide en su rendimiento escolar y es uno de los factores que puede hacer aumentar el fracaso escolar. En el caso de los niños más pequeños, sus padres a menudo tienen que tenerlos muchas horas fuera de casa, con el cochecito, para que, si lloran, no molesten a las otras personas con quienes comparten piso. Y con frecuencia tienen que hacer turnos para poder ducharse, cocinar o usar la lavadora.
- El informe también refleja que otros aspectos ligados a la infravivienda, como la movilidad constante, el hecho de vivir con gente desconocida o la falta de espacio vital, generan un gran sufrimiento y son factores de riesgo para la salud mental y física, tanto en la infancia como en la edad adulta.
Por lo tanto, se constata una vez más que el acceso a una vivienda digna continúa siendo un derecho pendiente. Para que sea una realidad para todo el mundo, es preciso que las administraciones públicas hagan una apuesta decidida para facilitar la vivienda social, sobre todo de alquiler, a la población más vulnerable y para cambiar la legislación y adaptarla a las necesidades reales de estas personas.
ii Càritas. Mitjans de Comunicació – Via Laietana, 5, entl. - 08003 Barcelona
Tel. 933 446 900- 636 684 082 – www.caritasbcn.org info@caritasbcn.org.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario