viernes, 26 de noviembre de 2010

L'atur, factor determinant en les noves situacions de persones sense llar.






SOCIETAT/SOCIETAT/SOCIETAT/SOCIETAT/SOCIETAT

28 de novembre, Dia de les Persones en situació de sense Llar


L’ATUR, FACTOR DETERMINANT EN LES NOVES SITUACIONS DE PERSONES SENSE LLAR


Càritas. Barcelona, 26 de novembre de 2010.- El perfil de les persones que s’estan incorporant al col•lectiu de sense llar, el que es troba en situació de pobresa més severa, està canviant. Les dades de 2009-2010 mostren que la majoria de les persones que entren a formar part d’aquest col•lectiu considera que la pèrdua del lloc de treball n’és la causa. Majoritàriament són homes, nascuts a l’Estat espanyol i també estrangers; solters; amb un nivell més alt d’estudis (secundària i superior) i joves (entre els quals, ex-menors que havien estat tutelats per les Administracions). D’altres col•lectius socials es troben també en situació d’alt risc d’exclusió (parelles joves en atur, famílies monoparentals, immigrants que han perdut o perdran la situació de regularitat davant la manca d’un contracte de treball).

El proper diumenge, 28 de novembre, es commemora el Dia de les Persones Sense Llar. Es calcula que a l’Estat espanyol, entre 26.000 i 30.000 persones es troben en situació de sense llar. En el conjunt de la Unió Europea hi ha més de tres milions de persones que viuen al carrer i quinze milions malvivint en habitatges sense les mínimes condicions, en situació d’amuntegament, en habitacions rellogades o en locals.

En aquesta data i durant tot l’any, Càritas, Feantsa España i Faciam promouen la Campanya “Ningú sense drets, ningú sense llar” per recordar a la societat que urgeixen respostes a l’exclusió social i residencial.

Al carrer, en vehicles o en habitacions compartides

De gener a novembre de 2010, a les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, Càritas constata que 1.378 persones que han demanat ajuda viuen al carrer, en vehicles o en caravanes; 2.895 estan acollides a casa de parents o amics en haver perdut el seu habitatge; 11.142 són persones que viuen en habitacions en règim de relloguer,de les quals 6.881 integren unitats familiars.

Què demanem

Als Governs, als partits polítics, als Ajuntaments, a les entitats bancàries, a la societat

En aquests moments en què moltes persones, a causa de l’atur forçós, estan perdent els seus habitatges per deutes hipotecaris o de lloguer, i tantes altres malviuen al carrer des fa temps o de manera recent, cal que el dret constitucional a un habitatge digne deixi de ser una declaració de principis i pugui ser exercit realment i amb urgència per les persones que no tenen o han perdut el seu habitatge.


• Cal un canvi en la llei hipotecària que actualment manté el deute del creditor malgrat hagi retornat el pis a l’entitat creditora. I afavorir que la persona/grup familiar es pugui mantenir en el pis, pagant un lloguer.

• Cal promoure habitatge social: pisos amb lloguer assequible d’acord als ingressos reals de les persones. Segons la Memòria de l’Administració Tributària 2008, el 59’4% de les declaracions de Renda tenen una base imposable inferior a 18.000€ anuals. Els preus dels habitatges (compra i lloguer) són desorbitats i no s’adeqüen a la realitat social del nostre país.

• Calen pisos d’inclusió per a les persones que necessiten fer un procés més llarg abans d’incorporar-se plenament a la societat, o per a aquelles que difícilment podran incorporar-s’hi.

• Cal afrontar el repte de construir una societat a la mida de les persones que la componen i on realment la persona i el seu benestar siguin el centre de l’acció política.







SOCIEDAD/SOCIEDAD/SOCIEDAD/SOCIEDAD/SOCIEDAD

28 de noviembre, Dia de les Personas en situación de sin Hogar


EL PARO, FACTOR DETERMINANTE EN LAS NUEVAS SITUACIONES DE PERSONAS SIN HOGAR


i Càritas. Barcelona, 26 de noviembre de 2010.- El perfil de les personas que se están incorporando al colectivo de sin hogar, el que se encuentra en situación de pobreza más severa, está cambiando. Los datos de 2009-2010 muestran que la mayoría de las personas que entran a formar parte de este colectivo considera que la pérdida del trabajo es la causa. Mayoritariamente son hombres, nacidos en el Estado español, y también extranjeros; solteros; con un nivel más alto de estudios (secundaria y superior); y jóvenes (entre los cuales, ex-menores que habían sido tutelados por las Administraciones). Otros colectivos sociales se encuentran también en situación de alto riesgo de exclusión (parejas jóvenes en paro, familias monoparentales, inmigrantes que han perdido o perderán la situación de regularidad ante la falta de un contrato de trabajo).

El próximo domingo, 28 de noviembre, se conmemora el Día de las Personas Sin Hogar. Se calcula que en el Estado español, entre 26.000 y 30.000 personas se encuentran en situación de sin hogar. En el conjunto de la Unión Europea hay más de tres millones de personas que viven en la calle y quince millones en viviendas sin las mínimas condiciones, en situación de hacinamiento, en habitaciones realquiladas o en locales.

En esta fecha y durante todo en el año, Càritas, Feantsa España y Faciam promueven la Campaña “Nadie sin derechos, nadie sin hogar” para recordar a la sociedad que urgen respuestas a la exclusión social y residencial.

En la calle, en vehículos o en habitaciones compartidas

De enero a noviembre de 2010, en las diócesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat y Terrassa, Cáritas constata que 1.378 personas que han pedido ayuda viven en la calle, en vehículos o en caravanas; 2.895 están acogidas en casas de parientes o amigos al haber perdido su vivienda; 11.142 son personas que viven en habitaciones realquiladas, de ellas, 6.881 integran grupos familiares.





Qué pedimos

A los Gobiernos, a los partidos políticos, a los Ayuntamientos, a las entidades bancarias, a la sociedad

En estos momentos en qué muchas personas, debido al paro forzoso, están perdiendo sus viviendas por deudas hipotecarias o de alquiler, y tantas otras malviven en la calle desde hace tiempo o de manera reciente, es necesario que el derecho constitucional a una vivienda digna deje de ser una declaración de principios y pueda ser ejercido realmente y con urgencia por las personas que no tienen o han perdido su vivienda.

• Hace falta un cambio en la ley hipotecaria que actualmente mantiene la deuda del acreedor a pesar de haber devuelto la vivienda a la entidad acreedora. Y favorecer que la persona/grupo familiar pueda permanecer en la vivienda, pagando un alquiler.

• Hay que promover vivienda social: pisos con alquiler asequible, acorde a los ingresos reales de las personas. Según la Memoria de la Administración Tributaria 2008, el 59’4% de las declaraciones de Renta en España tienen una base imponible inferior a 18.000€ anuales. Los precios de las viviendas (compra y alquiler) son desorbitados y no se corresponden a la realidad social de nuestro país.

• Son necesarios pisos de inclusión para las personas que precisan hacer un proceso más largo antes de incorporarse plenamente a la sociedad, o para aquellas que difícilmente podrán incorporarse.

• Hay que afrontar el reto de construir una sociedad a la medida de las personas que la componen y dónde realmente la persona y su bienestar sean el centro de la acción política.


i Càritas. Mitjans de Comunicació – Via Laietana, 5, entl. - 08003 Barcelona
Tel. 933 446 900- 636 684 082 – www.caritasbcn.org info@caritasbcn.org


No hay comentarios: