miércoles, 3 de noviembre de 2010

Diumenge XXXII de durant l'any.

.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DEL SEGON LLIBRE DELS MACABEUS, 7,1-2.9-14
.

En aquells dies, van ser detinguts set germans juntament amb la seva mare. El rei els volia obligar a menjar carn de porc, prohibida per la Llei de Moisès, i per aquest motiu els va fer assotar a cops de fuet i de nervis de bou. Un dels germans va parlar en nom dels altres:
--Què vols saber o obtenir de nosaltres? Estem disposats a morir abans de violar les lleis dels nostres avantpassats.
A punt d'exhalar el darrer sospir, deia al rei:
--Tu, malvat, ens arrenques aquesta vida, però el rei del món, per les lleis del qual morim, ens ressuscitarà per a una vida nova, eterna.
Després d'aquest, començà el suplici del tercer. Quan li van demanar que tragués la llengua, la va treure de seguida i allargà valerosament les mans, tot dient amb gallardia:
--De Déu he rebut aquests membres, i per amor a les seves lleis els sacrifico; i d'ell espero recuperar-los.
El mateix rei i els qui l'acompanyaven estaven sorpresos de la valentia d'aquell jove que tenia els turments per no res.
Mort aquest, van aplicar al quart les mateixes tortures cruels. A punt ja d'expirar, parlava així al rei:
--Val més morir a mans dels homes quan s'espera que Déu ens ressuscitarà tal com ha promès. Però per a tu no hi haurà pas resurrecció a la vida.
.
.

SALM RESPONSORIAL
.
SALM 16
.
QUAN EM DESVETLLI, US CONTEMPLARÉ FINS A SACIAR-ME’N, SENYOR.
.
Escolta, Senyor, una causa justa,
escolta el meu plany.
Estigues atent a la meva pregària:
surt de llavis que no enganyen.
.
Els meus passos segueixen les teves rutes,
els meus peus s'hi mantenen segurs.
T'invoco, Déu meu, i sé que em respons;
estigues atent, escolta el que et demano.
.
Que m'ajudi el teu amor admirable,
tu que salves dels enemics
els qui s'arreceren als teus braços.
.
Guarda'm com la nineta dels ulls,
empara'm a l'ombra de les teves ales,
Quan em desvetlli, et contemplaré
fins a saciar-me'n.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE CARTA DW SAANT PAU ALS CRISTIANS DE TESSALÒNICA, 2,16-3,5
.
Germans, que el mateix Jesucrist, Senyor nostre, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, confortin els vostres cors i us enforteixin en tota mena d'obres i paraules bones.
Finalment, germans, pregueu per nosaltres, perquè la paraula del Senyor es difongui i sigui glorificada, tal com ho és enmig vostre, i perquè siguem alliberats dels homes malignes i dolents: no tothom arriba a creure. El Senyor és fidel. Ell us enfortirà i us guardarà del Maligne. De fet, us tenim tota la confiança en el Senyor: sabem que tot el que us manem, ho feu i ho fareu. Que el Senyor encamini els vostres cors cap a l'amor a Déu i cap a la perseverança que ens ve del Crist.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC, 20,27-38

.
En aquell temps, alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
--Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. També el segon i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. Finalment va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?
Jesús els respongué:
--Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ja no poden morir, perquè tenen part en la resurrecció: són com els àngels i són fills de Déu.
»I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.

.
.



No hay comentarios: