Manifest del secretariat de marginació.

.

.

El Secretariat de Marginació del Bisbat de Barcelona, format per més de trenta entitats que treballen en el Quart món, ha dedicat part de les seves sessions d’aquest curs a examinar el fenomen de la prostitució al carrer en el nostre país. Fruït d’aquest treball, hem publicat un manifest amb la voluntat de fer conèixer les nostres reflexions a les comunitats cristianes i a l’opinió pública en general.

Li adjuntem el manifest amb el prec que el faci conèixer a les seves comunitats.

Cordialment

Josep M Jubany

Delegat de Pastoral Social

Secretariat de Marginació

.

.

MANIFEST DEL SECRETARIAT DE MARGINACIÓ
DE L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA
DAVANT EL FENOMEN DE LA PROSTITUCIÓ

El Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat de Barcelona ha dedicat part de les seves sessions d’estudis a examinar el fenomen de la prostitució en el nostre país.
Fou en el mes de setembre quan alguns diaris publicaren fotografies on es visualitzaven el comerç sexual en determinats llocs de la nostra ciutat, i es feien tot un seguit de consideracions sobre aquest fenomen. Consideracions on primava més el sensacionalisme i els problemes d’ordre públic que comporta aquest fet, i s’obviava tota la problemàtica social que pateixen moltes de les persones que es veuen abocades a exercir la prostitució.
En les nostres reunions, hem escoltat el testimoni d’associacions i de particulars que fa anys treballen per ajudar i trobar alternatives a les persones que exerceixen la prostitució.
Hem aprofundit, amb l’ajuda d’experts, quines són les causes que porten a homes i dones, generalment estrangers/es, a la prostitució, i també vam demanat la col•laboració de biblistes, perquè ens ajudessin a la llum de la Paraula de Déu, a fer un discerniment sobre aquest fenomen.
En finalitzar el curs hem cregut convenient fer públiques algunes de les conclusions a les que hem arribat. Som conscients que el problema és molt complex, que té ramificacions que a nosaltres se’ns escapen, la nostra pretensió no és una altre sinó la d'apuntar algunes pistes que puguin ajudar als creients, i a tots els homes i dones de bona voluntat, a tenir alguns elements de judici que es troben a faltar en els mitjans de comunicació.

Algunes realitats

1. Com ja s’ha denunciat moltes vegades, hi ha persones que es dediquen a la prostitució, perquè hi ha altres persones que estan disposats a pagar pels seus serveis.

.

2. Les causes que porten a la prostitució tenen un denominador comú: la pobresa. La majoria de les persones que s’hi dediquen provenen de països molt pobres i venen al primer món per trobar alguns mitjans de vida que els permetin viure amb una mica més de dignitat, ells i la família que sovint han deixat en el seu país d’origen.
.

3. Moltes d’aquestes persones han vingut al nostre país enganyades; se’ls havia promès uns altres tipus de feina. Han contret un deute molt gran que han de pagar. Són explotades per màfies. En alguns casos tement per la seguretat dels parents que han deixat en el país d’origen, i també se les atemoritza amb malediccions rituals, com pot ser el “vudú” o altres.

.

4. La majoria són persones que exerceixen la prostitució com l’única possibilitat de sortir endavant en la vida. Ja que moltes d’elles desconeixen l’ idioma, no tenen estudis, i el més greu no tenen la seva estança al país regularitzada, vivint de forma il•legal.
.

5. Malgrat les nombroses declaracions institucionals, són molt pocs els recursos que les institucions dediquen perquè aquestes persones trobin alternatives vàlides a la feina que exerceixen.

.

6. Els mitjans de comunicació, especialment algunes televisions, han trobat en la prostitució un filó per guanyar audiència. Cada vegada hi ha més programes que parlen d’aquest fenomen, posant sempre l’accent en la morbositat, mostrant dones amb poca roba, on sembla que el que es busca no és la denuncia, sinó estimular el “voyeurisme”.
.

7. Cal denunciar la majoria de diaris d'àmbit estatal, que si bé dediquen pagines a denunciar la prostitució que s’exerceix en el carrer, no tenen cap mena escrúpol de tenir com a una font de fiançament anuncis de ”relax” ”massatges” etc.

.

8. El fenomen de la prostitució, és un fenomen molt complex, i som conscients que no té una solució fàcil i que necessita la col•laboració de les institucions públiques, de les entitats sense afany de lucre que es dediquen a ajudar i acompanyar a les persones que hi estan involucrades, etc Però estem convençuts que el problema no se soluciona només en mesures policíaques. La prostitució és un fet que afecta a persones, és una qüestió social. No es pot tractar només com un problema de seguretat al carrer.

A la llum de la Paraula de Déu

1. Tots els homes i dones tenen la mateixa dignitat. Pels creients tots hem estat creats a imatge i semblança de Déu. No es pot tractar a ningú com una simple mercaderia. Les persones que es dediquen a la prostitució, tenen un nom, i Déu les coneix pel seu nom.

.

2. Pels creients no hi ha ningú que sigui prostitut/a, en tot cas hi ha persones que treballen en la prostitució durant algunes o moltes hores del dia, però la resta de la jornada són pares, mares, veïns o veïnes com tothom.
.

3. Pels cristians ens han de fer pensar les paraules de Jesús, quan diu: “Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut.” (Mt 21, 31-32)

Denunciem

1. El tractament sensacionalista del fenomen de la prostitució, i la poca atenció que mereix el gran problema personal de moltes de les persones que l’exerceixen.

.

2. La hipocresia de tots a l’hora d'afrontar aquest fenomen. Segons diuen els experts, el negoci del sexe és un dels sectors que genera més guanys econòmics.
.

3. Els pocs recursos que les institucions dediquen per trobar sortides vàlides per les persones que es veuen abocades a viure venent el seu cos.

.

4. Que les institucions posin l’accent en problemes d’ordre públic, i de seguretat viaria, (que no els neguem) i no en la problemàtica personal

Demanem

1. Que es dediquin per part de les institucions, mes recursos humans i econòmics per tal de facilitar l'eradicació o la disminució de la prostitució. Que les alternatives que se’ls ofereixen siguin vàlides i realistes

.

2. Cal que les institucions trobin sortides, com pot ser pisos d’acollida, per les ex-prostitutes grans, que molt sovint es troben soles i desemparades
.

3. Que es persegueixin les màfies, i totes les persones que es lucren explotant aquestes dones.

.

4. Als creients i a la societat en general, que al fer judici sobre la prostitució, no es deixin portar per tot el que té de sensacionalisme, i consideri la situació de les persones que s’hi veuen involucrades

Finalment, agraïm la gran feina que de manera molt satisfactòria estan realitzant institucions religioses o civils i a les persones, que es dediquen a ajudar, acompanyar les prostitutes i treballen per trobar alternatives, i demanem per aquestes institucions la col•laboració moral i econòmica de tots.