.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DEL LLIBRE DE JEREMIES. 1,4-5.17-19
.
En temps de Josies,
el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Abans de formar-te
en les entranyes de la mare,
jo et coneixia;
abans que sortissis del seu ventre
et vaig consagrar profeta
destinat a les nacions.
»Tu cenyeix-te i planta'ls cara;
digues-los el que jo et manaré.
No tremolis davant d'ells:
si no, seré jo qui et farà tremolar.
Des d'ara faig de tu una plaça forta,
una columna de ferro,
una muralla de bronze,
enfront de tot el país,
dels reis de Judà i dels governants,
dels sacerdots i de la gent del poble.
Lluitaran contra tu
però no et venceran.
Jo seré al teu costat per alliberar-te.
T'ho dic jo, el Senyor.
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 70
.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DEL LLIBRE DE JEREMIES. 1,4-5.17-19
.
En temps de Josies,
el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Abans de formar-te
en les entranyes de la mare,
jo et coneixia;
abans que sortissis del seu ventre
et vaig consagrar profeta
destinat a les nacions.
»Tu cenyeix-te i planta'ls cara;
digues-los el que jo et manaré.
No tremolis davant d'ells:
si no, seré jo qui et farà tremolar.
Des d'ara faig de tu una plaça forta,
una columna de ferro,
una muralla de bronze,
enfront de tot el país,
dels reis de Judà i dels governants,
dels sacerdots i de la gent del poble.
Lluitaran contra tu
però no et venceran.
Jo seré al teu costat per alliberar-te.
T'ho dic jo, el Senyor.
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 70
.
ELLS MEUS LLAVIS DIRAN A TOTHOM COM M’AJUDEU.
.
En tu, Senyor, m'emparo;
que no en tingui un desengany.
Allibera'm i treu-me del perill;
tu que ets bo, escolta'm i salva'm.
,
Sigues el meu castell inexpugnable
on sempre pugui acollir-me.
per a mi ets penyal i plaça forta.
Déu meu, treu-me de les mans de l'injust.
,
Tu ets la meva esperança, Senyor;
he confiat en tu des de petit.
Tu em tragueres de les entranyes de la mare;
acabat de néixer em vaig emparar en tu.
.
D'un cap a l'altre del dia, els meus llavis
anunciaran la teva bondat.
M'instrueixes, Déu meu, des de petit,
i encara avui proclamo les teves meravelles.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT. 12.31-13,13
.
Anheleu, però, els dons més grans!
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.
.
ACLAMACIÓ. Lc4,18
.
El Senyor m'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat .
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC. 4,21-30
.
En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
--¿No és el fill de Josep, aquest?
Ell els digué:
--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
I afegí:
--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
.
.
.
En tu, Senyor, m'emparo;
que no en tingui un desengany.
Allibera'm i treu-me del perill;
tu que ets bo, escolta'm i salva'm.
,
Sigues el meu castell inexpugnable
on sempre pugui acollir-me.
per a mi ets penyal i plaça forta.
Déu meu, treu-me de les mans de l'injust.
,
Tu ets la meva esperança, Senyor;
he confiat en tu des de petit.
Tu em tragueres de les entranyes de la mare;
acabat de néixer em vaig emparar en tu.
.
D'un cap a l'altre del dia, els meus llavis
anunciaran la teva bondat.
M'instrueixes, Déu meu, des de petit,
i encara avui proclamo les teves meravelles.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT. 12.31-13,13
.
Anheleu, però, els dons més grans!
Si jo parlés els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, seria com una esquella sorollosa o un címbal estrident. Si tingués el do de profecia i penetrés tots els designis amagats de Déu i tot el coneixement, si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
L'amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s'acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. Però quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és limitat. Quan era un infant, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d'ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran.
.
ACLAMACIÓ. Lc4,18
.
El Senyor m'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat .
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC. 4,21-30
.
En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
--¿No és el fill de Josep, aquest?
Ell els digué:
--Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
I afegí:
--Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario