Diumenge II després de Nadal.

..
.
PRIMERA LECTURA
.
LECTURA DEL LLIBRE DEL ECLESIATES. 24,1-4.12-16
.
La Saviesa fa l'elogi d'ella mateixa,
enmig del seu poble proclama la seva glòria.
Pren la paraula en l'assemblea de l'Altíssim,
es glorifica davant el seu poder.

Llavors el creador de l'univers em va donar una ordre,
el qui m'havia creat m'indicà on havia de residir.
Em digué: "Vés a habitar entre els descendents de Jacob,
pren Israel com a heretat teva."
Abans que el temps comencés, em va crear,
i mai més no deixaré d'existir.
Oficiava a la tenda santa, davant de Déu;
per això m'he establert a la muntanya de Sió.
Així m'ha fet reposar a la ciutat estimada,
a Jerusalem, on exerceixo el meu poder.
M'he arrelat en un poble gloriós,
en la possessió del Senyor tinc la meva heretat.
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 147
.
EL QUI ÉS LA PARAULA ES VA FER HO,E I PLANTÀ ENTRE NOSALTRES EL SEU TABERNACLE.
.
Glorifica el Senyor, Jerusalem,
Sió, canta lloances al teu Déu,
Que asegura les tevés portes
I beneeix dintre teu els teus fills
.
Manté la pau al eu territory
I et sacia amb la flor de blat.
Envía ordres a la terra
I la seva paraula corre de pressa, no es detura.
.
Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
Als fills d’Israel els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap alter poble,
No els ha fet conèixer les seves decisions.
-
SEGONA LECTURA
.
LECTURA DE LA CARTA ALS CRISTIANS D’EFES, 1,3-6.15-18
.
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel. Ens escollí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna glòria i lloança a la gràcia
que ens ha concedit en el seu Estimat.

També jo, d'ençà que m'han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant, no em canso de donar gràcies per vosaltres i us tinc presents en les meves pregàries. Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell. Li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l'heretat que ell ens dóna entre els sants.
.
ACLAMACIÓ. 1Tm 3,16
.
Sense cap mena de dubte, és gran el misteri de la pietat que es refereix a Jesucrist:
Ell, manifestat en el cos, acreditat per l'Esperit; aparegut als àngels, proclamat entre els pobles; cregut en el món, endut a la glòria.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT JOAN. 1,1-18
.
Al principi existía el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut a existència, i el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit.
Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler umà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan dóna testimoni d'ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia. La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l'ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
.
.