Diumenge X de durant l'any.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL PRIMER LLIBRE DELS REIS 17,17-24

En aquells dies, el fill d'aquella dona, la mestressa de la casa, es va posar malalt, i la malaltia era tan greu que el noi es va morir. Ella va dir a Elies:

--Deixa'm estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?

Ell li va respondre:

--Dóna'm el teu fill.

Elies el va rebre dels braços d'aquella dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l'ajagué al seu propi llit. Després va invocar el Senyor dient:

--Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m'hostatja vols mal, que fas morir el seu fill?

Llavors s'estirà tres vegades sobre el nen i va invocar encara el Senyor dient:

--Senyor, Déu meu! Fes que la vida torni a dins d'aquest infant!

El Senyor va escoltar el crit d'Elies, la vida tornà a entrar dintre l'infant, i l'infant va reviure. Elies va prendre el nen i el baixà de la cambra de dalt. El retornà a la seva mare i li digué:

--Mira, el teu fill és viu!

La dona va dir a Elies:

--Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment.

SALM RESPONSORIAL 29

AMB QUIN GOIG US EXALÇO, SENYOR.

Amb quin goig t'exalço, Senyor!

M'has tret a flor d'aigua quan m'ofegava
i no has permès que se n'alegrin els enemics.
Senyor, Déu meu,
vaig cridar auxili i em vas guarir.
Senyor, m'has arrencat de la terra dels morts;
quan ja m'hi enfonsava, m'has tornat a la vida.

 

Canteu al Senyor, els qui l'estimeu,

enaltiu-lo recordant que ell és sant.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l'endemà són crits de joia.

Escolta, Senyor, compadeix-te de mi;

ajuda'm, Senyor!»
Has mudat en danses els meus planys.
Senyor, Déu meu, et lloaré per sempre.
 

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE GALÀCIA 1,11-19

Germans, vull que ho sapigueu: l'evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes; jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sinó per una revelació de Jesucrist.

Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l'Església de Déu i la volia destruir; i en la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares.

Però Déu em va escollir des de les entranyes de la mare i em va cridar per la seva gràcia. Quan a ell li semblà bé, em va revelar el seu Fill perquè jo l'anunciés als pagans. Tot seguit, sense fer cas de consideracions humanes i sense pujar a Jerusalem a trobar els qui eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a l'Aràbia, i després vaig tornar a Damasc.

Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor.

ACLAMACIÓ

He aparegut entre nosaltres un gran profeta, Déu ha visitat el seu poble.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 7,11-17

En aquell temps, Jesús se n'anà en un poble anomenat Naïm. L'acompanyaven els seus deixebles i molta gent. Quan s'acostava a l'entrada del poble, duien a enterrar un mort, fill únic d'una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, se'n va compadir i li digué:

--No ploris.

Després s'acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s'aturaren. Ell digué:

--Jove, aixeca't.

El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:

--Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.

I també:

--Déu ha visitat el seu poble.

L'anomenada de Jesús s'escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.