Solemnitat del Cos i la Sang de Crist.

 

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE DEL GÈNESI 14,18-20

En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, i va beneir Abram tot dient:

--Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. Beneït sigui el Déu altíssim, que t'ha posat a les mans els enemics.

Abram li va donar una desena part de tot el botí.

SALM RESPONSORIAL 109

ETS SACERDOT PER SEMPRE, COM HO FOU MELQUISEDEC.

 

Oracle del Senyor al meu senyor:
«Seu a la meva dreta,
i espera que faci dels enemics
l'escambell dels teus peus.»

Que el Senyor estengui lluny, des de Sió,

el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.

Ets príncep des del dia que vas néixer,

tens la glòria sagrada des del si de la mare;
des de l'aurora, com rosada, ell t'ha engendrat.

El Senyor no es desdiu del que jurà:

«Ets sacerdot per sempre
com ho fou Melquisedec.»

 

LECTURA SEGONA

LECTURA DE AL PRIMERA CARTA DE SAN TPAU ALS CRISTIANS DE CORINT 11, 23-26

Germans, la tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.» I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.» Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.

ACLAMACIÓ

Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor, qui menja aquest pa, viurà per sempre.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 9,11b-17

Un dia Jesús parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li:

--Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.

Però Jesús els digué:

--Doneu-los menjar vosaltres mateixos.

Ells respongueren:

--Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.

Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:

--Feu-los seure en grups de cinquanta.

Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.