Diumenge XIV durant l'any.

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DE AL PROFECÍA D'EZEQUIEL 2,2-5

En aquells dies, l'Esperit va entrar dintre meu i em féu posar dret. Aleshores vaig sentir el qui em parlava. Em deia:

--A tu, fill d'home, jo t'envio als israelites, gent rebel que s'ha revoltat contra mi; tant ells com els seus pares m'han estat infidels fins avui mateix. Són gent de cara endurida i de cor empedreït. Jo t'hi envio per a dir-los: "Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà." I ells, que són un poble rebel, tant si t'escolten com si no t'escolten, sabran que hi ha un profeta enmig seu.

SALM RESPONSORIAL 122

TENIM ELS ULLS POSATS EN EL SENYOR, FINS QUE S'APIADI DE NOSALTRES.

A tu, que tens el tron en el cel,

alço els meus ulls.

Com l'esclau té els ulls posats

en les mans del seu amo.

Com l'esclava posa els ulls

en les mans de la mestressa,

tenim els ulls en el Senyor, el nostre Déu,

fins que es compadeixi de nosaltres.

Compadeix-nos, Senyor, compadeix-nos;

estem saturats de menyspreus!

La nostra ànima n'està ben saturada,

dels escarnis dels altius,

dels menyspreus dels insolents.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE AL SEGONA CARTA DE SANT PAU A ALS CRISTIANS DE CORINT 12,7-10

Germans, perquè no m'enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m'ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m'enorgulleixi. He demanat tres vegades al Senyor que me n'alliberi, però ell m'ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la teva feblesa actua el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort.

ACLAMACIÓ

L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 6,1-6

En aquell temps, Jesús se'n va anar a Natzaret, el seu poble, i els seus deixebles el seguiren. El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n'estranyaven i deien:

--D'on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?

I no eren capaços d'acceptar-lo. Jesús els digué:

--Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.

I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia que no tinguessin fe.

Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.

.

.