.
.
Dilluns, 26 de març '12
L'Anunciació del Senyor
LECTURA PRIMERA
LECTURA DEL LLIBRE D'ISAÏES 7,10-14
En aquell dies, el Senyor va comunicar un altre missatge al rei Acaz:
--Demana un senyal al Senyor, el teu Déu: tria si el vols al fons del país dels morts o ben alt en el cel.
Però Acaz va respondre:
--No en demanaré cap: no vull posar a prova el Senyor.
Aleshores Isaïes digué:
--Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d'acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu? Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel (que vol dir: "Déu amb nosaltres").
SALM RESPONSORIAL
SALM 39
AQUÍ EM TENIU: DÉU MEU, VULL FER LA VOSTRA VOLUNTAT.
Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «A tu em presento,
Com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.»
Anuncio amb goig la salvació
a tot el poble reunit.
No puc deixar d'anunciar-la;
tu prou que ho saps, Senyor.
No he amagat la teva salvació
dins el meu cor;
he fet conèixer el teu ajut fidel,
la lleialtat del teu amor,
a tot el poble reunit.
LECTURA SEGONA
LECTURA DE AL CARTA ALS CRISTIANS HEBREUS 10,4-10
Germans, en efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats. Per això, quan entra al món, Crist diu a Déu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m'has format un cos; no t'has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat. Per això t'he dit: A tu em presento. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, oh Déu, la teva voluntat. Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n'has volgut ni t'hi has complagut; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès. Però després afegeix: A tu em presento; vull fer la teva voluntat. Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després. I precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats per l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per
sempre.
ACLAMACIÓ
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i nosaltres hem contemplat la seva glòria.
EVANGELI
LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 1,26-38
En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:
--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l'àngel:
--Com podrà ser això, si jo sóc verge?
L'àngel li respongué:
--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.
Maria va dir:
--Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar.
Dimarts, 27 de març '12
Joan 8,21-30
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: --Jo me'n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
Els jueus comentaven:
--Per què diu: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir"? ¿És que té intenció de matar-se?
Jesús continuà dient-los:
--Vosaltres sou d'aquí baix, jo sóc d'allà dalt; vosaltres sou d'aquest món, jo no sóc d'aquest món. Per això us he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.
Llavors ells li preguntaren:
--Qui ets, tu?
Jesús els respongué:
--Us ho estic dient des del principi. Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m'ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.
Ells no van entendre que es referia al Pare. Jesús, doncs, els digué:
--Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m'ha ensenyat. El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.
Mentre parlava així, molts van creure en ell.
Dimecres, 28 de març '12
Joan 8,31-42
En aquell temps, Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:
--Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures.
Ells li replicaren:
--Nosaltres som descendents d'Abraham i no hem estat mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?
Jesús els respongué:
--Us ben asseguro que tothom qui peca és esclau, i l'esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s'hi queda per sempre. Per això, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò.
»Ja sé que sou descendents d'Abraham, però busqueu de matar-me, perquè la meva paraula no té lloc dins vostre. Jo dic allò que he vist estant amb el meu Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare.
Ells insistiren:
--El nostre pare és Abraham.
Jesús els diu:
--Si fóssiu fills d'Abraham faríeu les seves mateixes obres. Però ara busqueu de matar-me, a mi que us he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer. Vosaltres només feu les obres del vostre pare.
Li contesten:
--Nosaltres no som pas bastards. No tenim més pare que Déu.
Jesús els replicà:
--Si Déu fos el vostre pare m'estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d'ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m'ha enviat.
Dijous, 29 de març '12
Joan 8,51-59
En aquell temps, Jesús digué als jueus: Us ho ben asseguro: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.
Llavors els jueus li replicaren:
--Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: "Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort." ¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?
Jesús respongué:
--Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu "el nostre Déu". Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. Abraham, el vostre pare, s'entusiasmà esperant de veure el meu dia, el veié i se'n va alegrar.
Llavors els jueus li digueren:
--¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?
Jesús els respongué:
--Us ho ben asseguro: des d'abans que Abraham nasqués, jo sóc.
Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s'amagà i sortí del temple.
Divendres, 30 de març '12
Joan 10,31-42
En aquell temps, els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo. Jesús els digué:
--M'heu vist fer moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d'elles em voleu apedregar?
Els jueus li respongueren:
--No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu.
Jesús els replicà:
--¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus? Per tant, si l'Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m'acuseu de blasfèmia quan declaro que sóc Fill de Déu? Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu, però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare.
Llavors van intentar novament d'agafar-lo, però se'ls escapà de les mans.
Després se'n tornà a l'altra banda del Jordà, on Joan havia començat a batejar, i va quedar-s'hi. Molts l'anaren a trobar, i deien:
--Joan no va fer cap senyal prodigiós, però tot el que va dir d'ell era veritat.
I, en aquell indret, molts van creure en ell.
Dissabte, 31 de març '12
Joan 11,45-56
En aquell temps, molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. Però alguns d'ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.
Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven:
--Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.
Però un d'ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:
--Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?
Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n'anà d'allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s'hi va quedar amb els seus deixebles.
Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:
--Què us sembla? No vindrà pas a la festa!
Diumenge, 1 d'abril '12
Marc 14,1-15,47
Quan faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d'apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. Deien:
--No ho fem durant la festa, no fos cas que el poble s'avalotés.
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l'ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats:
--De què serveix llençar així aquest perfum? S'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.
I la censuraven.
Però Jesús digué:
--Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que podia fer: s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. Us asseguro que, quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.
Judes Iscariot, un dels Dotze, se n'anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. Ells, en sentir-ho, se'n van alegrar i prometeren de donar-li diners. I Judes buscava la manera d'entregar-lo en el moment oportú.
El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:
--On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
--Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze. I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué:
--Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.
Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l'un rere l'altre:
--¿No sóc pas jo?
Jesús els respongué:
--Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat. El Fill de l'home se'n va, tal com l'Escriptura ha dit d'ell, però ai de l'home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
--Preneu: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:
--Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
Llavors Jesús els digué:
--Tots fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran. Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea.
Pere li va dir:
--Ni que tots fallin, jo no.
Jesús li digué:
--T'ho asseguro: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.
Però ell afirmava amb més insistència:
--Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.
I tots els altres deien el mateix.
Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles:
--Seieu aquí mentre jo prego.
Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, i els digué:
--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.
S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia:
-- Abba , Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:
--Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
Se n'anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
Va cap a ells per tercera vegada i els diu:
--Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.
Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
--És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
Tot seguit se li va acostar i li digué:
--Rabí!
I el besà.
Ells s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
Jesús els digué:
--Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s'han de complir les Escriptures.
Llavors tots l'abandonaren i fugiren.
El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.
Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. Alguns s'aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:
--Nosaltres vam sentir que deia: "Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d'home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d'home."
Però ni així no concordava la seva declaració.
Llavors el gran sacerdot va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
--¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l'interrogà i li digué:
--¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?
Jesús respongué:
--Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.
Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot exclamant:
--Per què necessitem més testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia! Què us en sembla?
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.
Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
--Fes de profeta!
I els guardes li pegaven bufetades.
Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot i, en veure'l allà escalfant-se, se'l queda mirant i li diu:
--Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.
Però ell ho negà:
--No sé ni entenc de què parles.
Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar.
La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:
--Aquest és un d'ells.
Pere tornà a negar-ho.
Poc després els qui eren allí li tornaren a dir:
--És veritat que ets un d'ells: si fins i tot ets galileu!
Però ell es posà a maleir i a jurar dient:
--Jo no conec aquest home de qui parleu!
A l'instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.»
I va esclatar en plors.
Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de fer lligar Jesús, se'l van endur i l'entregaren a Pilat.
Pilat el va interrogar:
--¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
--Tu ho dius.
Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.
Llavors Pilat l'interrogà altra vegada:
--¿No contestes res? Mira quantes acusacions et fan!
Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n'estava sorprès.
Cada any, per la festa de Pasqua, Pilat els deixava lliure el pres que ells demanaven. Hi havia un tal Barrabàs, empresonat amb els sediciosos que havien comès un assassinat durant els disturbis. La gent, doncs, va pujar i demanaven a Pilat allò que els solia concedir. Pilat els digué:
--¿Voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?
Deia això perquè s'adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja. Però els grans sacerdots van incitar la gent perquè demanessin la llibertat de Barrabàs. Pilat els replicà:
--Què voleu que en faci, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus?
Ells tornaren a cridar:
--Crucifica'l!
Pilat els deia:
--Però quin mal ha fet?
Ells cridaren encara més fort:
--Crucifica'l!
Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.
Els soldats se'l van endur a l'interior del palau, és a dir, al pretori, i convocaren tota la cohort. Llavors el vestiren de porpra, li cenyiren al cap una corona d'espines que havien trenat i l'anaven saludant:
--Salve, rei dels jueus!
Li pegaven al cap amb una canya, li escopien i s'agenollaven per fer-li homenatge.
Acabada la burla, li tragueren la porpra, li posaren els seus vestits i se l'endugueren fora per crucificar-lo.
I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d'Alexandre i de Rufus, que venia del camp. Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota —que vol dir «lloc de la Calavera». Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué.
Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se'ls als daus , a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren.
El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»
Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l'un a la seva dreta i l'altre a la seva esquerra. Els qui passaven per allí l'injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient:
--Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix i baixa de la creu!
També els grans sacerdots se'n burlaven entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient:
--Ell que va salvar-ne d'altres, a si mateix no es pot salvar! El Messies, el rei d'Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!
També l'insultaven els qui estaven crucificats amb ell.
Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:
-- Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? —que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat? »
En sentir-ho, alguns dels presents deien:
--Mireu com crida Elies.
Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la posà al capdamunt d'una canya i la hi donava perquè begués, dient:
--Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
Llavors la cortina del santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix. El centurió, que estava enfront d'ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:
--És veritat: aquest home era Fill de Déu.
També hi havia unes dones que s'ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N'hi havia també moltes d'altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte, Josep d'Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l'arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert. Informat pel centurió, va permetre a Josep que s'endugués el cadàver. Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l'embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l'entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario