.
.
El passat dijous dia 10 ens vàrem trobar per a reflexionar sobre la fam al món i el perquè, va ser a la parròquia de Sant Ildefons i ens ajudà el jesuita Ramir Pampols, capellà obrer, que ha passat els últims anys a Haití, hi era quan es va produir el terratemol. Després de la xerrada i la intervenció de diverses persones, vàrem sopar: pa, oli i aigua i es va fer la col·lecta per a Mans Unidesa, col·lecta que es farà aquests cap de setmana en tots els temples de la ciutat.
A continuació, transcribim la xerrada d'en Pampols
.
.
.
¿LLUITA CONTRA LA FAM, O LLUITA CONTRA LA DESIGUALTAT?
INTRODUCCIÓ
Unes notes introductòries per a centrar l´intercanvi o debat posterior
.
INTRODUCCIÓ
Unes notes introductòries per a centrar l´intercanvi o debat posterior
.
1. D´entrada pensó que problema de la lluita contra la fam, és un bon pretexte per anar més lluny. Més lluny encara que parlar de la lluita contra la pobresa, encara que la fam n´és una clara i contundent manifestació.
.
.
2. Si ens quedessim avui parlant només de la “fam” o “la pobresa severa”, podría ser una trampa. No conscient, però real.
Per què? Perquè la fam és “només” un simptoma de quelcom més profund: la radical desigualtat entre el Nord i el Sud (que també està en el Nord!).
.
Per què? Perquè la fam és “només” un simptoma de quelcom més profund: la radical desigualtat entre el Nord i el Sud (que també està en el Nord!).
.
3. Per tant, jo, amb aquest acte d´avui, vui lluitar i atacar aquesta desigualtat per anar al fons del problema. L´important no és “celebrar un acte contra la fam” sinó fer una acció que tendeixi a erradicar-la, erradicant les seues causes profundes.
.
.
4. Tampoc nego que amb aquest gest denunciem també la mateixa desigualtat…
.
.
5. Atacar la desigaltat pensó que té, com a mínim, dues dimensions:
- Una dimensió política: perquè primer que res cal fer una anàlisi de la realitat actual del nostre món globalitzat, denunciant les causes que provoquen aquesta desigualtat creixent.
Jo no estic preparat per a fer aquesta anàlisi. Però puc posar-vos al cor el neguit per a fer-la, i després aceptar les consequències que s´en poden derivar per la nostra vida diària.
Però sobretot voldria proposar que cal dotar-nos dels medis adequats per a fer aquesta anàlisi i així anar al fons del problema de la fam.
- L´altra dimensió m´atreveixo a qualificar-la de “revolucionària”: vui dir, estar disposats, una vegada hem comprovat les causes reals i objectives de la fam, a col.laborar en unes alternatives, econòmiques sobretot, que siguin radicalment diferents a l´actual model econòmic. Amb això no crec que “banalitzo” la paraula “revolució”, sinó que pretenc no tenir por de pronunciar-la.
.
- Una dimensió política: perquè primer que res cal fer una anàlisi de la realitat actual del nostre món globalitzat, denunciant les causes que provoquen aquesta desigualtat creixent.
Jo no estic preparat per a fer aquesta anàlisi. Però puc posar-vos al cor el neguit per a fer-la, i després aceptar les consequències que s´en poden derivar per la nostra vida diària.
Però sobretot voldria proposar que cal dotar-nos dels medis adequats per a fer aquesta anàlisi i així anar al fons del problema de la fam.
- L´altra dimensió m´atreveixo a qualificar-la de “revolucionària”: vui dir, estar disposats, una vegada hem comprovat les causes reals i objectives de la fam, a col.laborar en unes alternatives, econòmiques sobretot, que siguin radicalment diferents a l´actual model econòmic. Amb això no crec que “banalitzo” la paraula “revolució”, sinó que pretenc no tenir por de pronunciar-la.
.
6. En conclusió d´aquesta introducció una mica llarga: ¿com podem enfocar honestament aquest gest d´aquesta nit? Proposo:
.
.
a) Anar més enllà de parlar d´estadístiques sobre la fam, que ja coneixem:
. 6 infants moren al món cada segon per manca d´aigua potable.
. la mateixa quantitat de morts del terratrèmol d´Haití, 230.000, moren cada dia de
fam, etc. (encara que no interessa tant parlar d´això).
.
. 6 infants moren al món cada segon per manca d´aigua potable.
. la mateixa quantitat de morts del terratrèmol d´Haití, 230.000, moren cada dia de
fam, etc. (encara que no interessa tant parlar d´això).
.
b) No vui tractar de culpabilitzar-nos, que és estirilitzant, sinó de responsabilitzar-nos.
.
.
c) Posar en comú els nostres neguits, tant mentals com de cor. Valor de sentir amb el cor aquesta realitat!
.
.
.
PRIMERA PART: LA REALITAT D´HAITÍ
.
.
Haití és una mostra, una “icona” de la dramática situación del Sur del Món.
Primer de tot, unes poques dades humanes i geogràfiques sobre Haití.
• Extensión, número de habitantes, número de migrantes en el extranjero,…
• Nivel de vida
• Fuentes de producción
• Situación económico-social: industria, zonas francas, paro, trabajo informal
• Situación escolar y universitaria
• Migrantes: más allá de las cifras: - “fuga de cerebros” (30.000 visados)
- “fuga de brazos” (¼ de la población)
- Un fenómeno particular: los niños y niñas “restavek” : 300.000
.
Primer de tot, unes poques dades humanes i geogràfiques sobre Haití.
• Extensión, número de habitantes, número de migrantes en el extranjero,…
• Nivel de vida
• Fuentes de producción
• Situación económico-social: industria, zonas francas, paro, trabajo informal
• Situación escolar y universitaria
• Migrantes: más allá de las cifras: - “fuga de cerebros” (30.000 visados)
- “fuga de brazos” (¼ de la población)
- Un fenómeno particular: los niños y niñas “restavek” : 300.000
.
Hem referiré a dos nivells d´ anàlisi d´aquesta situació concreta:
I. Alguns elements que fan referència a la Història d´ Haití.
II. Altres elements que están darrere d´aquesta realitat: les causes polítiques i econòmiques que han provocat abans i ara que es doni aquesta realitat sagnant.
Finalment, entre tots, plantejar-nos que tinguem l´atreviment d´anar més enllà d´una “Jornada de lluita contra la fam”, amb alguna acció concreta i pràctica que a més de ser-nos exigida moralment, doni també més sentit a la nostra vida d´homes i dones creients en Jesucrist.
.
I. Alguns elements que fan referència a la Història d´ Haití.
II. Altres elements que están darrere d´aquesta realitat: les causes polítiques i econòmiques que han provocat abans i ara que es doni aquesta realitat sagnant.
Finalment, entre tots, plantejar-nos que tinguem l´atreviment d´anar més enllà d´una “Jornada de lluita contra la fam”, amb alguna acció concreta i pràctica que a més de ser-nos exigida moralment, doni també més sentit a la nostra vida d´homes i dones creients en Jesucrist.
.
.
SITUACIÓ HISTÒRICA D´HAITÍ
.
SITUACIÓ HISTÒRICA D´HAITÍ
.
• Petita reflexió del poeta nicaragüenc Ernesto Cardenal, sobre quin ha estat el paper de Déu i dels homes en aquest terratrèmol.
• Un paràgraf d´un article d´un ciutadà haitià que després del terratrèmol ha decidit tornar al seu país per ajudar a reconstruir-lo, o potser anar més lluny! Es diu Jean Marie Theodat. Diu això:
.
Vivir libres o morir
Frente a este inmenso duelo he tomado la decisión de volver a vivir en Haití tras vivir más de treinta años en Francia. Mi compromiso con la enseñanza superior en la École Normale Supérieure, como profesor, en la Agence Universitaire de la Francophonie, como director de la delegación caribeña desde abril del 2010, es tanto una respuesta personal al desamparo familiar (la casa de mi familia se derrumbó literalmente sobre mi madre, que pudo salir viva de los escombros) como una respuesta solemne a un problema que supera los simples intereses individuales.
Otras inflexiones, económicas y sociales, son consecuencia de una crisis estructural más prolongada que el azar tectónico hace patente al recordar la vulnerabilidad global de la nación haitiana. Esta parece construida, como la ciudad, sobre una línea de falla social por la que se enfrentan, desde la independencia, dos lógicas antagónicas. Una insiste en querer rehabilitar las antiguas plantaciones y retomar la producción para mantener los ingresos de la primera colonia azucarera del Nuevo Mundo. La otra consiste en el aprendizaje de la libertad por parte de los descendientes de los africanos liberados al precio de una guerra que se cobró más de 100.000 víctimas: ¿qué significa ser libre, después de haber sido esclavo? ¿Cómo ganarse la vida sin alienar la propia libertad?
Pertenezco a una generación que, tras sufrir los horrores de la dictadura de los Duvalier, creyó en la posibilidad de un renacer de nuestra patria. Sufrimos los sobresaltos de la democratización y los ajustes estructurales necesarios para la recuperación económica... en vano. Dos misiones de la ONU en veinte años no han logrado encarrilar de nuevo el país. ¿Significa esto que hemos perdido definitivamente el tren y que este país está condenado a seguir siendo pobre, inestable y peligroso? Quiero creer que todavía existen dentro y fuera de él personas capaces de retomar el desafío lanzado por una banda de antiguos esclavos al rostro del mundo libre y civilizado: vivir libres o morir. Este país no quiere morir; por lo tanto, tiene que asumir ahora su parte de libertad. Cfr. Separata de La Vanguardia, 2 de febrer 2011.
.
• Un paràgraf d´un article d´un ciutadà haitià que després del terratrèmol ha decidit tornar al seu país per ajudar a reconstruir-lo, o potser anar més lluny! Es diu Jean Marie Theodat. Diu això:
.
Vivir libres o morir
Frente a este inmenso duelo he tomado la decisión de volver a vivir en Haití tras vivir más de treinta años en Francia. Mi compromiso con la enseñanza superior en la École Normale Supérieure, como profesor, en la Agence Universitaire de la Francophonie, como director de la delegación caribeña desde abril del 2010, es tanto una respuesta personal al desamparo familiar (la casa de mi familia se derrumbó literalmente sobre mi madre, que pudo salir viva de los escombros) como una respuesta solemne a un problema que supera los simples intereses individuales.
Otras inflexiones, económicas y sociales, son consecuencia de una crisis estructural más prolongada que el azar tectónico hace patente al recordar la vulnerabilidad global de la nación haitiana. Esta parece construida, como la ciudad, sobre una línea de falla social por la que se enfrentan, desde la independencia, dos lógicas antagónicas. Una insiste en querer rehabilitar las antiguas plantaciones y retomar la producción para mantener los ingresos de la primera colonia azucarera del Nuevo Mundo. La otra consiste en el aprendizaje de la libertad por parte de los descendientes de los africanos liberados al precio de una guerra que se cobró más de 100.000 víctimas: ¿qué significa ser libre, después de haber sido esclavo? ¿Cómo ganarse la vida sin alienar la propia libertad?
Pertenezco a una generación que, tras sufrir los horrores de la dictadura de los Duvalier, creyó en la posibilidad de un renacer de nuestra patria. Sufrimos los sobresaltos de la democratización y los ajustes estructurales necesarios para la recuperación económica... en vano. Dos misiones de la ONU en veinte años no han logrado encarrilar de nuevo el país. ¿Significa esto que hemos perdido definitivamente el tren y que este país está condenado a seguir siendo pobre, inestable y peligroso? Quiero creer que todavía existen dentro y fuera de él personas capaces de retomar el desafío lanzado por una banda de antiguos esclavos al rostro del mundo libre y civilizado: vivir libres o morir. Este país no quiere morir; por lo tanto, tiene que asumir ahora su parte de libertad. Cfr. Separata de La Vanguardia, 2 de febrer 2011.
.
I. Elements històrics. (Només alguns més importants)
.
1. Arriba Colón a l´octubre del 1412.
2. La bateja “ La Española”. Més tard es dirà “La perla de las Antillas”
3. Hi vivien uns 500.000 indígenes (taínos)
4. Als dos o tres anys en quedaven 50.000 fins que van anant desapareixent
5. La mà d´obra es canvia amb esclaus comprats als països que els venien: Holanda, França, etc.
6. La durada d´un esclau com treballador durava 5 anys.
7. Espanya passa un terç de la illa a França després d ´una guerra interna, per a no perdre el Rossellò.
8. Els cultius són de grans extensions amb el café, l´arroç i la canya de sucre.
9. Al segle 18 comencen les rebelions internes, amb llèngua propia i els Marrons,Cimarrones, que fugen a les muntanyes.
10. L´any 1804 els esclaus vencen als francesos, amb 100.000 morts i declaren la Independència.
11. Maten i cremen tots els ingenis del sucre.
12. Comença l´aïllament internacional per la por dels estats esclavistes de què els seus esclaus negres facin el mateix.
.
II. Elements econòmics. (Només alguns més significatius)
.
1. França trenca l´aillament d´ Haití a petició d´aquest país, a canvi de 125 mil milions de francs or. Deute extern que ha durant fins ara!
2. EE.UU envaeix Haití quan no va pagar el deute que havia contragut amb la Banca americana: ocupen la Duana i el Banc Nacional d´Haití: s´hi queden dels 1915 fins al 1934.
3. Els americans obliguen a Haití a destruir la “cabanya” dels porcs propis, de molt bona raça, i ofereixen arròs més barat que el produït pels pagesos haitians. L´actual President Preval es veu obligat a demanar que no els regalin arròs per a poder vendre el propi.
4. El 60% de l´alimentció básica pel país, ve de l´exterior: comprat o donat.
5. L´expresident Jean Marie Aristide quan en el seu primer mandat, cap al 2002, elimina l´exèrcit pels continuats cops d´Estat, i estableix impostos a les fàbriques i terres dels haitians rics (entre un 5 o 10% de la población) i als empresaris nordamericans o canadencs, el Govern americà se l´emporta als EE.UU. i el torna, canviant-li aquest plantejament.
6. La massa forestal ha estat tan depredada a partir dels francesos, que Haití ara té només un 4% de bosc i arbres.
7. Un haitià guanya una mitjana de 520 dòlars a l´any. Un español, 28.000, i un suec o un norrueg, 93.000.
.
III. Alguns elements d´avui mateix
.
• El terratrèmol està sense resoldre esperant els resultat de les eleccions fraudulentes
• El còlera segueix matant gent, fins més de 4.000 persones fins ara!
• Encara està en marxa el procés electoral per un nou President, tot el Parlament i un terç del Senat
• La OEA i altres països forts, han obligat a posar en tercer lloc al candidat i amic del President, que l´havien col.locat com a segon.
• La segona volta, el dia 20 de març, decidirà el nou President
• A partir d´aquest moment veurem què passarà amb els milions de dòlars promesos per molts països: gairebé 10 bilions.
.
.
1. Arriba Colón a l´octubre del 1412.
2. La bateja “ La Española”. Més tard es dirà “La perla de las Antillas”
3. Hi vivien uns 500.000 indígenes (taínos)
4. Als dos o tres anys en quedaven 50.000 fins que van anant desapareixent
5. La mà d´obra es canvia amb esclaus comprats als països que els venien: Holanda, França, etc.
6. La durada d´un esclau com treballador durava 5 anys.
7. Espanya passa un terç de la illa a França després d ´una guerra interna, per a no perdre el Rossellò.
8. Els cultius són de grans extensions amb el café, l´arroç i la canya de sucre.
9. Al segle 18 comencen les rebelions internes, amb llèngua propia i els Marrons,Cimarrones, que fugen a les muntanyes.
10. L´any 1804 els esclaus vencen als francesos, amb 100.000 morts i declaren la Independència.
11. Maten i cremen tots els ingenis del sucre.
12. Comença l´aïllament internacional per la por dels estats esclavistes de què els seus esclaus negres facin el mateix.
.
II. Elements econòmics. (Només alguns més significatius)
.
1. França trenca l´aillament d´ Haití a petició d´aquest país, a canvi de 125 mil milions de francs or. Deute extern que ha durant fins ara!
2. EE.UU envaeix Haití quan no va pagar el deute que havia contragut amb la Banca americana: ocupen la Duana i el Banc Nacional d´Haití: s´hi queden dels 1915 fins al 1934.
3. Els americans obliguen a Haití a destruir la “cabanya” dels porcs propis, de molt bona raça, i ofereixen arròs més barat que el produït pels pagesos haitians. L´actual President Preval es veu obligat a demanar que no els regalin arròs per a poder vendre el propi.
4. El 60% de l´alimentció básica pel país, ve de l´exterior: comprat o donat.
5. L´expresident Jean Marie Aristide quan en el seu primer mandat, cap al 2002, elimina l´exèrcit pels continuats cops d´Estat, i estableix impostos a les fàbriques i terres dels haitians rics (entre un 5 o 10% de la población) i als empresaris nordamericans o canadencs, el Govern americà se l´emporta als EE.UU. i el torna, canviant-li aquest plantejament.
6. La massa forestal ha estat tan depredada a partir dels francesos, que Haití ara té només un 4% de bosc i arbres.
7. Un haitià guanya una mitjana de 520 dòlars a l´any. Un español, 28.000, i un suec o un norrueg, 93.000.
.
III. Alguns elements d´avui mateix
.
• El terratrèmol està sense resoldre esperant els resultat de les eleccions fraudulentes
• El còlera segueix matant gent, fins més de 4.000 persones fins ara!
• Encara està en marxa el procés electoral per un nou President, tot el Parlament i un terç del Senat
• La OEA i altres països forts, han obligat a posar en tercer lloc al candidat i amic del President, que l´havien col.locat com a segon.
• La segona volta, el dia 20 de març, decidirà el nou President
• A partir d´aquest moment veurem què passarà amb els milions de dòlars promesos per molts països: gairebé 10 bilions.
.
La pregunta de fons que cal respondre a tota aquesta realitat és: Què faran els haitians o què els deixaran fer:
RECONSTRUIR el que ja tenien des de sempre i seguir fent com sempre…?
REFUNDAR el país de SOCARREL, amb nous comportaments interns i externs, noves aliances, etc.?
AQUEST ÉS EL GRAN INTERROGANT CARA AL PRÒXIM FUTUR.
.
RECONSTRUIR el que ja tenien des de sempre i seguir fent com sempre…?
REFUNDAR el país de SOCARREL, amb nous comportaments interns i externs, noves aliances, etc.?
AQUEST ÉS EL GRAN INTERROGANT CARA AL PRÒXIM FUTUR.
.
.
SEGONA PART: MÉS ENLLÀ D´HAITí
.
Us proposo algunes reflexions d´que he tret d´un llibre escrit per l´actual secretari general de Caritas española, el sacerdot Luis González – Carvajal. És Enginier de Mines i Doctor en Teologia. Ha escrit 16 llibres i l´últim és aquest: “El hombre roto por los demonios de la economía”. Ed. Universitat de Comillas, 2010.
Potser el més sencill serà llegir-vos alguns paràgrafs que ens fan anar molt més enllà de parlar sobre la fam i com disminuir-la poc a poc, com està fent “La Caixa” que ara es preocupa de fer campanya contra la fam dels infants, com si la dels adults no fos igual de trágica.
a) Augment de les desigualtats internacionals. Pág. 218-220.
b) Poder de les Empreses Multinacionals. Pàg. 221-222.
c) Amenaces pels treballadors poc qualificats. Pág. 224-226.
.
Potser el més sencill serà llegir-vos alguns paràgrafs que ens fan anar molt més enllà de parlar sobre la fam i com disminuir-la poc a poc, com està fent “La Caixa” que ara es preocupa de fer campanya contra la fam dels infants, com si la dels adults no fos igual de trágica.
a) Augment de les desigualtats internacionals. Pág. 218-220.
b) Poder de les Empreses Multinacionals. Pàg. 221-222.
c) Amenaces pels treballadors poc qualificats. Pág. 224-226.
.
Resposta “posible” a tot això: UNA ECONOMIA AL SERVEI DE L´HOME
1. “Andamos escasos de ideas”. Pág. 250.
2. Regular l´economía. Pág. 250-251.
3. Necesidad de instituciones políticas mundiales. Pàg. 257.
4. Algunes alternatives econòmiques dins del Capitalisme: La Banca Ética, Els Fons d´inversió Étics, les Cooperatives,el Comerç Just. Pág. 259-263.
.
1. “Andamos escasos de ideas”. Pág. 250.
2. Regular l´economía. Pág. 250-251.
3. Necesidad de instituciones políticas mundiales. Pàg. 257.
4. Algunes alternatives econòmiques dins del Capitalisme: La Banca Ética, Els Fons d´inversió Étics, les Cooperatives,el Comerç Just. Pág. 259-263.
.
DEBAT I DIÀLEG
• Reacció a aquesta xerrada sobre la fam
• Suggerències pràctiques d´ara endavant: Objecció: “NO ES POT FER RES!”. No és cert: Haití, Tunícia, Egipte, Nicaragua,…
• Crear el Comité Justícia i Pau a cada parroquia o interparroquial
• Proposar Tallers de formació sobre aquestes qüestions: anàlisi de la realitat, bona información económica, formació política,…
• Comprometre´s a fer alguns Seminaris a Cristianisme i Justícia que cada any tracten aquests temes.
• Subscriure´s als Quaderns de Crsitianisme I Justícia. L´últim es titula: “L´agroindústria sota sospita”, n.171. Molt clar i contundent.
Però cap d´aquests mitjans si alhora no canviem les nostres actituds personals en relació als nostres hàbits de consum, els nostres criteris sobre la felicitat, la justicia, el sentiment de fraternitat universal, començant pels més empobrits pel Sistema actual.
Acaba de sortir un llibret molt petit a França “Indignez-vous!” que vol ajudar a prendre consciència de la crisi actual per culpa de l´especulació dels Bancs i els propis especuladors privats.
Llegir també “Aturem la crisi”, d´en Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau a Barcelona. Fàcil de llegir, amb moltes dades reveladores del que està passant ara.
.
Ramiro Pàmpols, L´Hospitalet, febrer del 2011.
• Reacció a aquesta xerrada sobre la fam
• Suggerències pràctiques d´ara endavant: Objecció: “NO ES POT FER RES!”. No és cert: Haití, Tunícia, Egipte, Nicaragua,…
• Crear el Comité Justícia i Pau a cada parroquia o interparroquial
• Proposar Tallers de formació sobre aquestes qüestions: anàlisi de la realitat, bona información económica, formació política,…
• Comprometre´s a fer alguns Seminaris a Cristianisme i Justícia que cada any tracten aquests temes.
• Subscriure´s als Quaderns de Crsitianisme I Justícia. L´últim es titula: “L´agroindústria sota sospita”, n.171. Molt clar i contundent.
Però cap d´aquests mitjans si alhora no canviem les nostres actituds personals en relació als nostres hàbits de consum, els nostres criteris sobre la felicitat, la justicia, el sentiment de fraternitat universal, començant pels més empobrits pel Sistema actual.
Acaba de sortir un llibret molt petit a França “Indignez-vous!” que vol ajudar a prendre consciència de la crisi actual per culpa de l´especulació dels Bancs i els propis especuladors privats.
Llegir també “Aturem la crisi”, d´en Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau a Barcelona. Fàcil de llegir, amb moltes dades reveladores del que està passant ara.
.
Ramiro Pàmpols, L´Hospitalet, febrer del 2011.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario