viernes, 3 de septiembre de 2010

Diumengue XXIII de durant l'any.

.
.

LECTURA PRIMER
.
LECTURA DEL LLIBRE DE LA SAVIESA, 9,13-18
.
»Quin home podria conèixer els designis de Déu? Qui podria saber què vol el Senyor? Els nostres pensaments són insegurs, són precàries les nostres reflexions. El cos, sotmès a la corrupció, afeixuga l'ànima; aquesta cabana de terra és una càrrega per a l'esperit que s'endinsa en la reflexió. Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir el que tenim al nostre abast, qui podria trobar el rastre de les coses celestials? Qui hauria conegut mai els teus designis si tu mateix no li haguessis donat la Saviesa, si no li haguessis enviat des de dalt el teu Esperit Sant? Així els habitants de la terra han trobat el camí dret, els homes han après allò que et plau. La Saviesa els ha salvat.»
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 89
.
AL LLARG DE TOTS ELS SEGLES, SENYOR, HEU ESTAT SEMPRE LA NOSTRA MURALLA.
.
Tu fas tornar els homes a la pols dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d'Adam.»
Mil anys als teus ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.
.
T'emportes els homes com si fossin un son;
al matí s'espiguen com l'herba,
com l'herba que s'espiga i floreix,
però al vespre es marceix i s'asseca.
.
Ensenya'ns a comptar els nostres dies
per a adquirir la saviesa del cor.
Calma't, Senyor, què esperes?
Sigues pacient amb els teus servents.
.
Que cada matí ens saciï el teu amor,
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt nostre.
Referma l'obra de les nostres mans;
sí, dóna-li fermesa.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU A FILEMON, 9-10.12-17

.
Estimat: Jo, Pau, ancià com sóc, i ara, a més, presoner per causa de Jesucrist, et faig una súplica a favor d'Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant a la presó.
Te'l torno a enviar, com si t'enviés el meu propi cor. M'hauria agradat de retenir-lo al meu costat, perquè em servís en lloc teu mentre sóc a la presó per causa de l'evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no desitjaria que fessis aquest favor per força, sinó de bon grat. Qui sap si Onèsim es va separar un moment de tu perquè ara el recobris per sempre! I no ja com un esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor.
Per tant, si em tens per germà en la fe, rep-lo com si fos jo mateix.
.
ACLAMACIÓ
.
Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada, feu que el vostre servent aprengui els seus decrets.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC, 14,25-35

.
En aquell temps, molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
--Si algú ve a mi i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.
»¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l'obra, tots els qui ho veurien començarien a burlarse d'ell dient: "Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar."
»O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s'asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l'altre encara és lluny.
»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.
.
.

No hay comentarios: