.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DE LA PROFECIA D’AMOS, 8,4-7
.
»Escolteu això,
els qui engoliu els pobres
fins al punt d'exterminar
els desvalguts del país!
Vosaltres dieu:
"¿Quan haurà passat
la festa de la lluna nova
per a poder vendre queviures?
¿Quan haurà passat
el repòs del dissabte
per a poder obrir els graners?
Vendrem amb mesures més petites
i pesarem les peces de plata
amb pesos més grossos,
farem trampa amb les balances.
Vendrem el rebuig i tot!
Amb aquells diners
comprarem esclaus,
o bé adquirirem un pobre
per un parell de sandàlies."
Jo, el Senyor, orgull de Jacob,
juro que no oblidaré mai això que feu!
.
SALM RESONSORIAL
.
SALM 112
.
LLOEU EL SENYOR, QUE TREU EL POBLE DE LA CENDRA
.
Servents del Senyor, lloeu-lo,
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor
ara i per tots els segles.
.
El Senyor és excels per damunt de tots els pobles,
la seva glòria s'eleva més enllà del cel.
Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron
i des d'allí s'inclina
per veure el cel i la terra.
.
Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure'l entre els poderosos,
els poderosos del seu poble.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU A TIMOTEU, 2,1-8
.
Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil•la i serena, tota donada a la pietat i a l'honestedat. Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, que es donà a si mateix com a rescat per tothom: aquest és el testimoni que Déu ha donat en els temps fixats per ell. Jo n'he estat fet herald i apòstol, mestre de la fe i de la veritat per a instruir els pagans. Ho declaro amb tota veritat, i no menteixo.
Desitjo que els homes preguin pertot arreu i que puguin alçar unes mans pures, evitant baralles i discussions.
.
ACLAMACIÓ
.
Jesucrist, que ès ric, es va fer pobre, perquè la seva us enriquís.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC, 16,1-13
.
Jesús deia també als seus deixebles:
--Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué:
»--Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
»L'administrador va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració."
»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»--Quant deus al meu amo?
»Li respongué:
»--Cent gerres d'oli.
»Ell li digué:
»--Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
»A un altre li digué:
»--I tu, quant deus?
»Li respongué:
»--Cent sacs de blat.
»Ell li diu:
»--Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:
--Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
.
.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DE LA PROFECIA D’AMOS, 8,4-7
.
»Escolteu això,
els qui engoliu els pobres
fins al punt d'exterminar
els desvalguts del país!
Vosaltres dieu:
"¿Quan haurà passat
la festa de la lluna nova
per a poder vendre queviures?
¿Quan haurà passat
el repòs del dissabte
per a poder obrir els graners?
Vendrem amb mesures més petites
i pesarem les peces de plata
amb pesos més grossos,
farem trampa amb les balances.
Vendrem el rebuig i tot!
Amb aquells diners
comprarem esclaus,
o bé adquirirem un pobre
per un parell de sandàlies."
Jo, el Senyor, orgull de Jacob,
juro que no oblidaré mai això que feu!
.
SALM RESONSORIAL
.
SALM 112
.
LLOEU EL SENYOR, QUE TREU EL POBLE DE LA CENDRA
.
Servents del Senyor, lloeu-lo,
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor
ara i per tots els segles.
.
El Senyor és excels per damunt de tots els pobles,
la seva glòria s'eleva més enllà del cel.
Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron
i des d'allí s'inclina
per veure el cel i la terra.
.
Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure'l entre els poderosos,
els poderosos del seu poble.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU A TIMOTEU, 2,1-8
.
Primer de tot, recomano que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil•la i serena, tota donada a la pietat i a l'honestedat. Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l'home Jesucrist, que es donà a si mateix com a rescat per tothom: aquest és el testimoni que Déu ha donat en els temps fixats per ell. Jo n'he estat fet herald i apòstol, mestre de la fe i de la veritat per a instruir els pagans. Ho declaro amb tota veritat, i no menteixo.
Desitjo que els homes preguin pertot arreu i que puguin alçar unes mans pures, evitant baralles i discussions.
.
ACLAMACIÓ
.
Jesucrist, que ès ric, es va fer pobre, perquè la seva us enriquís.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC, 16,1-13
.
Jesús deia també als seus deixebles:
--Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué:
»--Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
»L'administrador va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració."
»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»--Quant deus al meu amo?
»Li respongué:
»--Cent gerres d'oli.
»Ell li digué:
»--Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
»A un altre li digué:
»--I tu, quant deus?
»Li respongué:
»--Cent sacs de blat.
»Ell li diu:
»--Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:
--Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario