Diumenge XXX durant l'any.

LECTURA PRIMERA
LECTURA DEL LLIBRE DE JEREMIES 31,7-9

Això diu el Senyor:

Crideu d'alegria pel poble de Jacob,

celebreu la primera de les nacions,
feu sentir l'aclamació dient:
"Salva, Senyor, el teu poble,
la resta d'Israel!"

Jo els faré tornar del país del nord,

els aplegaré
des de l'extrem de la terra.
Entre ells hi haurà
els cecs i els coixos,
l'embarassada i la partera:
tornarà una gran gentada.
Vindran tot plorant,
suplicaran, i jo els guiaré;
els conduiré als rierols d'aigua
per un camí pla on no ensopeguin.
Perquè jo sóc un pare per a Israel,
i Efraïm és el meu primogènit.»

SALM RESPONSORIAL 125

ÉS MAGNÍFIC EL QUE EL SENYOR FA A FAVOR NOSTRE, AMB QUIN GOIG HO CELEBREM!

Quan el Senyor renovà la vida de Sió,

ho crèiem un somni.
La nostra boca s'omplí d'alegria,
de crits i de rialles.

Els altres pobles es deien:

«És magnífic el que el Senyor fa a favor d'ells!»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!

Renova la nostra vida, Senyor,

com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.

Sortien a sembrar tot plorant,

carregats amb la llavor;
i tornen cantant d'alegria,
duent a coll les seves garbes.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA ALS CRISTIANS HEBREUS 5,1-6

Tot gran sacerdot, pres d'entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa. Per això ha d'oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.

Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l'ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat. I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.

ACLAMACIÓ

Jesucrist el nostre salvador, ha desposseit la mort del poder que tenia, i amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplandir la llum de al vida.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 10,46-52

En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:

--Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!

Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:

--Fill de David, tingues pietat de mi!

Jesús s'aturà i digué:

--Crideu-lo.

Ells van cridar el cec dient-li:

--Coratge! Aixeca't, que et crida.

Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà:

--Què vols que faci per tu?

El cec respongué:

--Rabuni, fes que hi vegi.

Jesús li digué:

--Vés, la teva fe t'ha salvat.

A l'instant hi veié i el seguia camí enllà