Diumenge XXIII del temps ordinari

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRO DE ISAÏES 35, 4-7a

 

Digueu als qui defalleixen:

«Sigueu valents, no tingueu por!

Aquí teniu el vostre Déu,

que ve per fer justícia;

la seva paga és aquí.

La terra ardent és ara un estany,

el país de la set

és ple de fonts d'aigua.

 

SALM 145

 

ALABA, ANIMA MIA, AL SENYOR

 

El Senyor allibera els presos,

el Senyor dóna la vista als cecs,

el Senyor redreça els qui ensopeguen,

el Senyor estima els justos;

 

Lloa el Senyor, ànima meva.

Ell es manté fidel per sempre,

fa justícia als oprimits,

dóna pa als qui tenen fam.

 

Ell mateix us ve a salvar.»

Llavors es desclouran

els ulls dels cecs,

i les orelles dels sords s'obriran.

Llavors el coix saltarà com un cérvol

i la llengua del mut cridarà de goig,

perquè l'aigua ha brollat al desert,

han nascut torrents a l'estepa.

 

El Senyor guarda els forasters,

manté les viudes i els orfes,

però capgira els camins dels injustos.

El Senyor regna per sempre;

és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

 

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DEL APÒSTOL JAUME 2, 1-5

 

Germans meus, no comprometeu la fe que teniu en nostre Senyor Jesucrist gloriós fent distinció de persones. Suposem que, mentre la comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d'or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d'honor», i al pobre li dieu: «Tu queda't dret, o seu aquí, als meus peus», ¿no esteu fent diferències entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per raonaments malvats?

Escolteu, germans meus estimats: ¿No és Déu qui ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen?

 

ALELUYA Mt, 4, 23

 

Jesús recorria tot Galilea, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

 

EVANGELI

LECTURA DEL L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 7, 31-37

 

En aquell temps, Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:

-- Efatà ! —que vol dir: «Obre't!»

A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien:

--Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.

.

.