jueves, 23 de agosto de 2012

Diumenge XXI durant l'any


.

.
LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE DE Josué 24, 1-2.15-17.18

 
En aquells dies, Josuè va reunir a Siquem totes les tribus d'Israel. Va convocar-hi els ancians, els caps de família, els jutges i els capdavanters d'Israel. Tots es presentaren davant de Déu. Llavors Josuè digué a tot el poble:

Si no us satisfà de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l'altra banda de l'Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. Jo i la meva família adorarem el Senyor!

El poble respongué:

--Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus! El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va treure, a nosaltres i als nostres pares, del país d'Egipte, la terra on érem esclaus; és ell qui va fer, davant els nostres ulls, aquells grans prodigis i ens va guardar pertot arreu on anàvem, enmig de tots els pobles per on havíem de passar. Per tant, també nosaltres adorarem el Senyor, perquè ell és el nostre Déu.

 
SALM 33

 
TASTEU I VEUREU QUE N'ÉS DE BO EL SENYOR.

 
Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre als llavis la seva lloança.

La meva ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho sentin.

 
El Senyor es gira contra els malfactors

per esborrar de la terra el seu record.

Els ulls del Senyor vetllen pels justos,

els escolta quan criden auxili.

 
Als qui clamen al Senyor, ell els escolta

i els treu de tots els perills.

El Senyor escolta el pobre que l'invoca,

i el salva de tots els perills.

 
El just pateix molts mals,

però el Senyor sempre l'allibera;

vetlla per cada un dels seus ossos,

no en trencaran cap ni un.

 
La malícia duu el malvat a la mort,

els qui detesten el just pagaran la seva culpa.

El Senyor rescata la vida dels seus servents:

quedaran nets de culpa els qui es refugien en ell.

 
LECTURA SEGONA

LECTURA DE AL CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS D'EFES 5,21-32

 
Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist.

Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet al Crist, també les mullers s'han de sotmetre en tot als marits.

Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l'Església i s'ha entregat a la mort per ella. L'ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula. Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. Igualment, els marits han d'estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s'estima a si mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l'Església, ja que som membres del seu cos. Per això, tal com diu l'Escriptura, l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l'Església,

 

ACLAMACIÓ

Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida, vós teniu paraules de vida eterna.

 
EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT JOAN 6,60-69

 
En aquell temps, molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir:

--Aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo?

Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:

--Això us escandalitza? Doncs què direu quan veureu el Fill de l'home pujant on era abans? És l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen.

Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia de trair. I afegí:

--Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.

Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. Llavors Jesús digué als Dotze:

--¿També vosaltres em voleu deixar?

Simó Pere li respongué:

--Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.

.

.

 

No hay comentarios: