Diumenge III d'Advent.

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL LLIBRE D'ISAÏES 61,1-2.10-11

L'Esperit del Senyor, Déu sobirà,

reposa sobre meu,

perquè el Senyor m'ha ungit.

M'ha enviat

a portar la bona nova als pobres,

a curar els cors desfets,

a proclamar als captius la llibertat

i als presos el retorn de la llum,

a proclamar

l'any de gràcia del Senyor.

Aclamo el Senyor ple de goig,

la meva ànima celebra el meu Déu,

que m'ha mudat

amb vestits de victòria,

m'ha cobert

amb un mantell de salvació,

com el nuvi coronat amb la diadema,

com la núvia adornada amb joiells.

Com la terra fa créixer la brotada

i el jardí fa germinar la llavor,

el Senyor, Déu sobirà,

farà germinar la salvació i el triomf

davant totes les nacions.

SALM RESPONSORIAL

LA MEVA ÀNIMA CELEBRA EL MEU DÉU.

--La meva ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit celebra

Déu que em salva,

perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada.

Perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

i l'amor que té

als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

Omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,

s'ha recordat del seu.

LECTURA SEGONA

LECTURA DEN AL PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE TESSALÒNICA 5,16-24

Germans, Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

No sufoqueu l'Esperit ni menyspreeu els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo. Allunyeu-vos de tota mena de mal.

Que el mateix Déu de la pau us santifiqui plenament i conservi del tot irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per al dia de la vinguda de nostre Senyor Jesucrist. Déu, el qui us crida, és fidel, i ell mateix ho durà a terme.

ACLAMACIÓ

L'esperit del Senyor reposa sobre meu, m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT JOAN 1,6-8.19-28

Déu envià un home que es deia Joan.

Vingué com a testimoni

a donar testimoni de la llum,

perquè per ell tothom cregués.

Ell no era la llum,

venia solament a donar-ne testimoni.

Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren:

--Qui ets, tu?

Ell no es va negar a respondre i confessà clarament:

--Jo no sóc el Messies.

Ells li preguntaren:

--Qui ets, doncs? Elies?

Els respon:

--No el sóc.

--Ets el Profeta?

Respongué:

--No.

Llavors li digueren:

--Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?

Ell va declarar:

--Sóc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor. Així ho va dir el profeta Isaïes.

Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, li van fer aquesta altra pregunta:

--Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?

 Joan els respongué:

--Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu,  el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.

Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.

.

.