Diumenge XXIX de durant l'any.

.
Lectura primera. Is 53,10-11
.
Lectura del llibre d'Isaïes:
.
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haura donat la vida per expiar les culpes, veura una descendencia, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribara a bon terme. Gracies al sofriment de la seva anima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d'ells.
.
Salm responsorial
.
Salm 32
.
R/ Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és I'esperança que posem en vos
.
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor. R/
.
Els uIls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
eIl els aIlibera de la mort,
i els retorna en temps de fam. R/
.
Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai
aquesta és l'esperança que posem en vós. R/
.

Lectura segona . He 4,14-16
.
Lectura de la carta als cristians hebreus:
.
Germans, mantinguem ferma la fe que fessem, ja que en Jesús, el Fill de Déu el gran sacerdot que. travessant els cels ha entrat davant Déu. Perque el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compaadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que necessitem.
.
Aclamació. Mc 10,45
.

El Fill de l'home ha vingut a servir, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.
.
Evangeli. Mc 10,35-45
.
Lectura de l'evangeli segons sant Marc:
.
En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueeren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem». Jesús els preguntà: «¿Què voleu que faci?. Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure, l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els resspongué: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els responngué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat». Quan els altres deu ho sentiren; s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà els seus deixebles i els digué)
«Ja sabeu que, en totes les nacions, els qui fiiguren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els alltres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes».
.
.
.