Paquita Santos Maya.

.

.

En estos días, queremos dedicar un recuerdo cariñoso a la Señora Paquita.

Una mujer agradable, siempre con buen humor y con muchas ganas de vivir.

No la olvidaremos en su silla de ruedas o en el sillón de su casa, bien arregladita y siempre dispuesta a que la explicaras cosa y le dieras compañía, siempre te decía: "no se vaya tan pronto, pues si que tiene prisa".  Ahora ha sido ella la que nos ha dejado, pero las personas que hemos tenido la suerte de conocerla, sabemos que está feliz y la recordamos con mucho cariño.

9 de marzo de 1921 - 20 de mayo de 2012.

.

.

.

.

.

CALENDARI D’ACTIVITATS

   Diumenge 03:........ Missa a les 10 h, a les 12 h, i a les 20 h

  Dimecres 06:......... 18,30 h. Sant Rosari.

  Dimecres 06:......... 19,30 h. Eucaristia.

  Dijous 07:............. 10 h. Eucaristia i Exposició del Santíssim.

  Divendres 08:........ 20 h. Eucaristia pels difunts

  Dissabte 09:........... 19 h. Celebració del Perdó.

  Dissabte 09:........... 20 h. Eucaristia.

  Diumenge 10:........ Misses a les 10 h. a les 12 h.  i a les 20 h.

.

.

.

.

Notícies

1.- Estamos en época de hacer la Declaración de la Renta. Si nos es posible pongamos la X en la casilla DE LA IGLESIA, no es el Estado quien nos ayuda, somos los católicos quienes decidimos que una parte de nuestro dinero, sobre el que podemos decidir, vaya a la Iglesia y, también, con su X correspondiente a obras sociales y ONGs

2.- El jueves próximo se celebra el Corpus Christi, por razones del calendario laboral, la fiesta ha sido trasladada al domingo siguiente, en este caso al día 10 de junio.

     En nuestra parroquia, celebraremos la eucaristía a las 10 de la mañana del mismo jueves y, después, exposición del Santísimo en la cripta de 11 a 13 horas; momento para la oración y adoración, acabaremos con la bendición.

     En Santa María la celebración de la Eucaristía será a las 7 de la tarde, en ella nos reuniremos todos los miembros de las diversas parroquias. Después, empieza la Festa Major.

     El sábado y domingo de Corpus, colecta para Caritas Diocesana. Agradezcamos todo el esfuerzo que Caritas hace por los necesitados en nombre de la Iglesia.

     En Barcelona el domingo a las 6,30 de la tarde, celebración de la Eucaristía en la Plaza de la catedral y procesión con el Santísimo.

.

.

Tiempo de la iglesia, tiempo de la comunidad.

.

.

Tiempo de la Iglesia, tiempo de la comunidad.

            La fiesta de la Santísima Trinidad, pone de manifiesto varias cosas:

1)    En un primer momento descubrimos toda la “actividad” de Dios para conseguir un fin: que todos y todas podamos descubrir el amor que Dios nos tiene y como se las “ha apañado” para que podamos experimentar su bondad, misericordia y salvación: primero siendo el origen de todo y de todos nosotros, el es el Creador y nosotros obra de sus manos. Pero esta relación, por parte de Dios, es de amor, amistad, compañía, felicidad, confianza, libertad y salvación. Las criaturas no acabamos de captar este actuar de Dios y nos rebelamos u oponemos, es el pecado que crea distancia y separación; cuanto mayor es esta, más dificultad tenemos para saber quien somos. La fidelidad de Dios vence la distancia enviando a su Hijo como nuevo puente que une a Dios-Padre con la criatura humana: su vida, su acción, sus dichos, su morir y resucitar, comprendidos y libremente aceptados, cambian posiciones y desde la incomprensión se pasa a la identificación con el vivir y actuar del Hijo. Al entrar en sintonía con Él, descubrimos a Dios como Padre bueno y cómo, junto a Él, somos llamados a ser santos como Él es Santo. Tenemos ciertas llamadas que nos limitan y condicionan, pero Dios no nos abandona y hace “un nuevo esfuerzo” para recuperarnos, darnos el Espíritu Santo. Nos lo da como regalo el día de nuestro bautismo y permanece en nuestra vida potenciando ese espíritu pequeño que tenemos por ser  criaturas hechas a imagen y semejanza del Creador.

2)  La acción de nuestro Dios, el esfuerzo realizado desde el amor, hasta dar la vida y con la acción de Espíritu Santo, ha conseguido crear un Pueblo, una comunidad, la Iglesia que se alimenta de la gracia divina y que es llamada a reproducir en ella, el amor a Dios y a los hermanos. Su lema es “pasar por el mundo haciendo el bien” a todos los que por un motivo u otro vivan entre nosotros y combatir todo lo que degrade al hermano: hambre, injusticia, paro, enfermedad, muerte,…

3)  La Comunidad constituida por la acción de amor conjunta del Padre-Hijo y Espíritu Santo, está llamada no sólo a vivir y reproducir ese amor, sino, y también, a llamar a formar parte de esa Comunidad a todas la gentes que en cualquier momento de la historia viven. Estamos llamados a ayudarles a descubrir la bondad de Dios y que sólo junto a Él y con Él descubriremos y viviremos nuestra dignidad de criaturas y podremos desarrollar todas nuestras capacidades. Descubriremos que no somos un accidente de la naturaleza sino alguien pensado, querido, deseado y necesitado, alguien insustituible para construir un mundo nuevo. Esto sólo lo podremos vivir y conseguir cuando nos bauticemos en el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo; es decir cuando asumamos ser creatura y vivamos en comunión con Dios y con los hermanos que, también, lo han decidido.

.

.

El mejor amigo.

.

.

EL MEJOR AMIGO

            En el núcleo de la fe cristiana en un Dios trinitario hay una afirmación esencial. Dios no es un ser tenebroso e impenetrable, encerrado egoístamente en sí mismo. Dios es Amor y solo Amor. Los cristianos creemos que en el misterio último de la realidad, dando sentido y consistencia a todo, no hay sino Amor.

        Jesús no ha escrito ningún tratado acerca de Dios. En ningún momento lo encontramos exponiendo a los campesinos de Galilea doctrina sobre él. Para Jesús, Dios no es un concepto, una bella teoría, una definición sublime. Dios es el mejor Amigo del ser humano.

        Los investigadores no dudan de un dato que recogen los evangelios. La gente que escuchaba a Jesús hablar de Dios y le veía actuar en su nombre, experimentaba a Dios como una Buena Noticia. Lo que Jesús dice de Dios les resulta algo nuevo y bueno. La experiencia que comunica y contagia les parece la mejor noticia que pueden escuchar de Dios. ¿Por qué?

        Tal vez lo primero que captan es que Dios es de todos, no solo de los que se sienten dignos para presentarse ante él en el templo. Dios no está atado a un lugar sagrado. No pertenece a una religión. No es propiedad de los piadosos que peregrinan a Jerusalén. Según Jesús, "hace salir su sol sobre buenos y malos". Dios no excluye ni discrimina a nadie. Jesús invita a todos a confiar en él: "Cuando oréis decid: ¡Padre!".

        Con Jesús van descubriendo que Dios no es solo de los que se acercan a él cargados de méritos. Antes que a ellos, escucha a quienes le piden compasión porque se sienten pecadores sin remedio. Según Jesús, Dios anda siempre buscando a los que viven perdidos. Por eso se siente tan amigo de pecadores. Por eso les dice que él "ha venido a buscar y salvar lo que estaba perdido".

        También se dan cuenta de que Dios no es solo de los sabios y entendidos. Jesús le da gracias al Padre porque le gusta revelar a los pequeños cosas que les quedan ocultas a los ilustrados. Dios tiene menos problemas para entenderse con el pueblo sencillo que con los doctos que creen saberlo todo.

        Pero fue, sin duda, la vida de Jesús, dedicado en nombre de Dios a aliviar el sufrimiento de los enfermos, liberar a  poseídos por espíritus malignos, rescatar a leprosos de la marginación, ofrecer el perdón a pecadores y prostitutas..., lo que les convenció que Jesús experimentaba a Dios como el mejor Amigo del ser humano, que solo busca nuestro bien y solo se opone a lo que nos hace daño. Los seguidores de Jesús nunca pusieron en duda que el Dios encarnado y revelado en Jesús es Amor y solo Amor hacia todos.

José Antonio Pagola

 

3 de junio de 2012 Santísima Trinidad (B) Mateo 28, 16-20 . .

Santoral, 4 - 10 de juny.

.

.

4, dilluns

Sant Pere Màrtir o de Verona, prev. dominicà i mr.; santa Clotilde, reina francesa; sant Francesc Caracciolo, prev., fund. Caracciolins (CRM, 1588); beat Joan Gran, rel. hospitalari; sant Hilari, bisbe; santes Noemí i Rut, sogra i nora, segons la Bíblia.

5, dimarts

Sant Bonifaci, bisbe de Magúncia i mr. (754), d'origen anglès, evangelitzador d'Alemanya i venerat a Fulda. Sant Sanç (Sancho), noi mr. a Còrdova; santa Zenaida, vg.

6, dimecres

Sant Norbert (+1134), bisbe de Magdeburg, fund. premonstratencs (Opraem, 1120). Sant Artemi, l'esposa Càndida i la filla Paulina, mrs.; beat Marcel·lí Champagnat, prev., fund. Gns. maristes (FSM, 1817); sant Bertran d'Aquilea, bisbe.

7, dijous

Sant Robert, abat cistercenc; sants Pere, prev., i Vistremond, monjo, mrs. a Sevilla; beata Anna de Sant Bartomeu, vg. carmelitana, de Medina del Campo.

8, divendres

Dedicació de la catedral de Tortosa (un cop acabada, 1597). Sant Guillem, bisbe de York; santa Cal·líope, mr.; beat Jaume Berthieu, mr.

9, dissabte

Sant Efrem (306-373), diaca siríac i doctor de l'Església. Sant Marí, ermità; sants Prim i Felicià, mrs.; santa Pelàgia o Pellaia, vg. i mr.; beat Josep Anchieta, prev. jesuïta; beata Anna-Maria Taigi, mare de família.

10, diumenge

Sant Maurici, abat; sant Asteri, bisbe.

.

.

L'evangeli de la setmana 2 -10 de juny 2012.

.

.

Dilluns, 4 de juny '12

Marc 12,1-12

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots, als mestres de al llei i als notables del poble aquesta paràbola:

--Un home va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre'n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; però ells el van agafar, el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. Novament els envià un altre servent; a aquest li van obrir el cap i el van ultratjar. Els en va enviar encara un altre, i el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els apallissaven, a d'altres els mataven. Tenia encara el seu fill estimat, i els l'envià en darrer lloc, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." Però aquells vinyaters es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i l'heretat serà nostra!" L'agafaren, doncs, el van matar i el van llençar fora de la vinya.

»Què farà l'amo de la vinya? Vindrà, farà morir aquells vinyaters i donarà la vinya a uns altres. ¿No heu llegit allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?

Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n'anaren.

Dimarts, 5 de juny '12

Marc 12,13-17

En aquells temps, els principals de Jerusalem van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d'Herodes per sorprendre'l en alguna paraula comprometedora. Hi van, doncs, i li diuen:

--Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de debò el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L'hem de pagar o no l'hem de pagar?

Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué:

--Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me'l veure.

Ells l'hi portaren. Jesús els preguntà:

--De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?

Ells li respongueren:

--Del Cèsar.

Jesús els digué:

--Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.

I quedaren sorpresos de la seva resposta.

Dimecres, 6 de juny '12

Marc 12,18-27

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:

--Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt . Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer. Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s'hi havien casat?

Jesús els respongué:

--Aneu equivocats precisament perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. Quan tots ells ressuscitin d'entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.

»I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob ? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!

Dijous, 7 de juny '12

Marc 12,28-34

En aquell temps, un dels mestres de la Llei, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:

--Quin és el primer de tots els manaments?

Jesús va respondre:

--El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.

Llavors el mestre de la Llei li digué:

--És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell , i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.

Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:

--No ets pas lluny del Regne de Déu.

I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

Divendres, 8 de juny '12

Marc 12,35-37

En aquell temps, Jesús, tot ensenyant en el temple, deia: --Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? David mateix, mogut per l'Esperit Sant, va dir:

» El Senyor digué al meu Senyor:

Seu a la meva dreta,

i espera que posi els enemics

sota els teus peus.

»Per tant, si David mateix l'anomena Senyor, com pot ser fill seu?

Una gran gentada l'escoltava de bon grat.

Dissabte, 9 de juny '12

Marc 12,38-44

En aquell temps, Jesús, instruint la gent, deia:

--Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

--Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

Diumenge, 10 de juny '12

Solemnitat del Cos i la Sang de Crist

Marc 14,12-14.22-26

El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l'anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:

--On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?

Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:

--Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: "El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?" Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.

Els deixebles se n'anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

 Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:

--Preneu: això és el meu cos.

Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:

--Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tothom. Us asseguro que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.

Després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.

.

..