sábado, 5 de octubre de 2013

Diumenge XXVII de durant l'any



LECTURA PRIMERA
LECTURA DE LA PROFECIA D'HABACUC 1,2-3;2,2-4

Fins quan, Senyor, cridaré auxili
i no m'escoltaràs,
clamaré contra el violent
i no em salvaràs?
Per què em fas veure tanta injustícia?
Per què et mires de lluny l'opressió,
mentre jo he de presenciar
destruccions i violències?
Pertot esclaten processos i baralles.
El Senyor m'ha respost així:
«Escriu el que jo et revelo,
grava-ho sobre unes tauletes
perquè es pugui llegir
sense entrebancs.
No és encara el moment
que es compleixi,
però vola cap al terme i no fallarà.
Espera-ho, si és que triga;
segur que vindrà sense retard.
Aquell poble s'enorgulleix
però fracassarà,
mentre que el just viurà
per la seva fidelitat.

SALM RESPONSORIAL 94

TANT DE BO QUE AVUI SENTÍSSIU LA VEU DEL SENYOR: "NO ENDURIU ELS VOSTRES CORS"
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat.
Ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.
"No entraran al meu lloc de repòs."»

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA SEGONA CARTA DE SANT PAU A TIMOTEU 1,6-8.13-14

Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans. Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d'amor i de seny. Per tant, no t'avergonyeixis de donar testimoni de nostre Senyor ni t'avergonyeixis de mi, presoner per causa d'ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l'evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu. Tingues com a norma la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb fe i amor en Jesucrist. Guarda el valuós tresor de la fe, amb l'ajut de l'Esperit Sant que habita en nosaltres.

ACLAMACIÓ

La paraula del Senyor dura per sempre, i aquesta paraula és l'evangeli que és anunciat.

EVANGELI
LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 17,5-10

En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor:
--Augmenta'ns la fe.
Ell va respondre:
--Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: "Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i us obeiria.
»¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: "Vine de seguida a seure a taula"? ¿No li dirà més aviat: "Prepara'm alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: "Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer."

 

 

 

No hay comentarios: