Diumenge V de durant l'any.

.
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DEL LLIBRE D’ISAÏES 6,1-2a.3-8
.
L'any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. Uns serafins l'assistien que cridaven l'un a l'altre:
--Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria.
El ressò d'aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s'omplia de fum. Jo vaig dir:
--Ai de mi! Estic perdut!
Jo, que sóc un home de llavis impurs
i visc enmig d'un poble
de llavis impurs,
he vist amb els meus ulls el Rei,
el Senyor de l'univers!
Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l'altar. Em va tocar la boca i digué:
--Ara que això ha tocat
els teus llavis,
ha desaparegut la teva culpa,
ha estat esborrat el teu pecat.
Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:
--Qui hi enviaré?
Qui ens hi anirà?
Li vaig respondre:
--Aquí em tens. Envia-m'hi.
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 137
.
US VULL CANTAR A LA PRESÈNCIA DELS ÀNGELS, SENYOR.
.
T'enalteixo amb tot el cor, Senyor,
et vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant el santuari.
..
Enalteixo el teu nom,
perquè estimes i ets fidel:
Quan jo t'invocava, m'has escoltat,
has enfortit la meva ànima.
.
En sentir el que has promès, Senyor,
tots els reis de la terra et lloaran
i celebraran el teu obrar dient:
«Que n'és, de gran, la glòria del Senyor!
.
La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continuï afavorint-me.
El teu amor perdura sempre, Senyor!
No abandonis l'obra de les teves mans!
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT 15,1-11
.
Us recordo, germans, l'evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu. Fins ara us hi heu mantingut ferms, i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe. Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut:
Crist morí pels nostres pecats,
com deien ja les Escriptures,
i fou sepultat;
ressuscità el tercer dia,
com deien ja les Escriptures,
i s'aparegué a Cefes
i després als Dotze.
Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se'm va aparèixer també a mi. Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, ja que vaig perseguir l'Església de Déu. Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu que hi ha en mi. Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.
.
ACLAMACIÓ
.
Jesús els diu: Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT LLUC 5,1-11
.
En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó:
--Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
Simó li respongué:
--Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.
Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
--Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!
Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
--No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
.
.