LECTURA PRIMERA
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PERE 1,3-9
Beneït sigui Déu, Pare de nostre
Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat
una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts.
L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni
marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de
Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es
reveli a la fi dels temps. Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si
convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves. Si l’or,
que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més
preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi,
d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo
vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist,
esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per
expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de
les vostres ànimes.
SALM RESPONSORIAL 117
ENALTIU EL SENYOR: QUE N'ÉS DE BO, PERDURA ETERNAMENT EL SEU AMOR.
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.
M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
Escolteu, crits de festa i de victòria
al campament dels justos.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo.
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Israel:
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d’Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguin els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor.
M’empenyien tan fort que anava a caure,
però el Senyor m’ha sostingut.
Del Senyor em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
Escolteu, crits de festa i de victòria
al campament dels justos.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen.
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-lo.
LECTURA SEGONA
LECTURA DELS FETS DELS
APÒSTOLS 2,42-47
Els germans eren constants a
assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a
reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia un gran respecte,
i els apòstols feien molts prodigis i miracles.
Tots els creients vivien units i
tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres
coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats
de cadascú.
Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa,
partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant
les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova
gent a la comunitat perquè fossin salvats.
EVANGELI
LECTURA DE L’EVANGELI
SEGONS SANT JOAN 20,19-31
El vespre d’aquell mateix diumenge,
els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús
entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les
mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a
dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a
vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A
tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no
els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó,
un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el
Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no
li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho
creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles
eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes,
Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a
Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el
costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor
meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui
creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels
deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els
que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies,
el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
No hay comentarios:
Publicar un comentario