.
.
Dilluns,
11 de juny '12
Mateu
5,1-12
En aquell temps, en
veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els
deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
--Feliços
els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços
els qui ploren: Déu els consolarà!
»Feliços
els humils: ells posseiran la terra!
»Feliços
els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
»Feliços
els compassius: Déu se'n compadirà!
»Feliços
els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços
els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
»Feliços
els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços
vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè
la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes
que us han precedit.
Dimarts
12 de juny '12
Mateu
5,13-16
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal
perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a
llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
»Vosaltres
sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i
ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el
portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli
igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i
glorificaran el vostre Pare del cel.
Dimecres, 13 de juny '12
Mateu 5,17-19
En
aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: »No us penseu que he vingut
a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los
sinó a dur-los a la plenitud.
»Us
ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma
de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir
un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut
pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a
complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
Dijous 14 de juny '12
Mateu 5,20-26
En
aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: »Jo us dic que, si no sou més
justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del
cel.
»Ja
sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel
tribunal.
»Doncs
jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui
l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de
l'infern.
»Per
això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes
que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar,
la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs
després a presentar la teva ofrena.
»Afanya't
a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del
tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes,
i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins
l'últim cèntim.
Divendres, 15 de juny '12
Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús
LECTURA PRIMERA
LECTURA DE LA
PROFECIA D'OSEES 11,1.3-4.8-9
Diu
el Senyor:
«Quan
Israel era un noi
me'l
vaig estimar,
d'Egipte
vaig cridar el meu fill.
Jo
mateix vaig ensenyar
Efraïm
a caminar
agafant-lo
pels braços,
però
ells no han reconegut
que
jo els he guarit.
Jo
els atreia cap a mi
amb
llaços d'afecte i amor.
Feia
com qui aixeca un jou del coll
i
deixa lliure la boca,
m'acostava
cap a ell
i
li donava menjar.
Això
em trasbalsaria el cor,
s'encendria
la meva pietat.
No
cediré a la meva indignació,
no
tornaré a destruir Efraïm,
perquè
jo sóc Déu i no un home,
sóc
el Sant, present enmig teu:
no
sóc dels qui es passegen
d'ací
d'allà!
SALM
RESPONSORIAL
CANTANT
DE GOIG SORTIREM A BUSCAR L'AIGUA DE LES FONTS DE SALVACIÓ
Ell
és el Déu que em salva.
En
ell confio, no m'espanto.
Del
Senyor em ve la força i el triomf,
és
ell qui m'ha salvat.
Cantant
de goig
sortireu
a buscar l'aigua
de
les fonts de salvació.
Enaltiu
el Senyor,
proclameu
el seu nom,
feu
conèixer entre els pobles
les
seves gestes.
Recordeu
que el seu nom és excels!
Canteu
al Senyor,
que
ha fet coses glorioses;
que
ho publiquin per tota la terra.
Poble
de Sió, aclama'l ple de goig,
perquè
el Sant d'Israel
és
gran dins la teva ciutat.»
LECTURA SEGONA
LECTURA DE AL
CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS D'EFES 3,8-12.14-19
A
mi, que sóc el darrer de tot el poble sant, ell m'ha concedit la gràcia
d'anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist i de mostrar a plena
llum davant tothom com Déu realitza el seu designi amagat des de sempre en ell
mateix, que és el creador de totes les coses. Així, ara, valent-se de
l'Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva
saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials. D'aquesta
manera ha dut a terme en Jesucrist, Senyor nostre, el seu designi etern. Gràcies
a ell, tenim plena llibertat d'acostar-nos a Déu amb la confiança que ens dóna
la nostra fe en Crist.
Per
tot això, jo m'agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant al
cel com a la terra, i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi
amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; que, per la
fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats
en l'amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la
llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor de Crist; que arribeu a conèixer
aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la
plenitud de Déu.
ACLAMACIÓ
Accepteu
el meu jou i feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor.
EVANGELI
LECTURA DE
L'EVANGELI SEGONS SANT JOAN 19,31-37
En aquell temps, era
divendres i com per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es
podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte
era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que
trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren,
doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l'altre que
havia estat crucificat amb Jesús. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja
era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el
costat amb un cop de llança, i a l'instant en va sortir sang i aigua. El qui ho
veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap
que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va
succeir perquè s'havia de complir allò que diu l'Escriptura: No
li han de trencar cap os. I en un altre lloc l'Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.
Dissabte, 16 de juny '12
El Cor Immaculat de Maria.
LECTURA PRIMERA
LECTURA DEL PRIMER
LLIBRE DELS REIS 19,19-21
En aquell
dies, Elies se'n va anar a trobar
Eliseu, fill de Xafat. Eliseu havia de llaurar dotze jovades de terra i ara
llaurava la darrera. Elies passà pel seu costat i li va tirar el seu mantell al
damunt. Eliseu deixà els bous, va córrer darrere d'Elies i li digué:
--Deixa'm
anar a besar el pare i la mare, i després et seguiré.
Elies
li va respondre:
--Vés!
Torna-te'n! A què t'obligo jo?
Eliseu
se'n tornà de darrere d'Elies, va agafar la parella de bous, els immolà i, amb
el jou per llenya, en va bullir la carn. I convidà tothom a menjar-ne. Després
va seguir Elies i es quedà al seu servei.
SALM
RESPONSORIAL
SALM 15
SENYOR,
HERETAT MEVA I CALZE MEU.
Guarda'm,
Déu meu,
en
tu trobo refugi.
Jo
dic al Senyor: «Ets el meu sobirà,
ningú
com tu no em fa feliç.»
Senyor,
heretat meva i calze meu,
tu
m'has triat la possessió.
Beneït
sigui el Senyor, que em dóna seny.
Fins
a les nits instrueix el meu cor.
Sempre
tinc present el Senyor;
amb
ell a la dreta, mai no cauré.
El
meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,
fins
el meu cos reposa confiat:
no
abandonaràs la meva vida enmig dels morts
ni
deixaràs caure a la fossa el qui t'estima.
ACLAMACIÓ
Feliç la Verge Maria, que conservava en ale
seu cor la paraula de Déu i la meditava.
EVANGELI
LECTURA DE L'EVANGELI
SEGONS SANT LLUC 2,41-51
Els
pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan
ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats
els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem
sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer
una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts;
com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies
el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i
fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva
intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van
quedar sorpresos, i la seva mare li digué:
--Fill
meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb
ànsia.
Ell
els respongué:
--Per
què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
Però
ells no comprengueren aquesta resposta.
Després
baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això
en el seu cor.
Diumenge, 17 de juny '12
Marc 4,26-34
En
aquell temps, Jesús deia a la gent:
--Amb
el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si
dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que
ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després
espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a
punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
Deia
també:
--A
què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com
quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de
la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que
totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan
niu a la seva ombra.
Amb
moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera
que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en
privat ho explicava tot als seus deixebles..
.
