Bon Nadal 2009.

.
.

Si llegim, amb el cor obert, el relat del naixement de Sant Lluc (2, 1-20 ) descobrirem que la glòria del natalici del Senyor de l’Univers no és pas pel Cèsar, ni per a les autoritats civils o religioses de l’època, és pels que viuen al ras, per als pastors. La Bona Nova és per a ells, gent anònima, gent despreciable als ulls dels ben pensats del món.
.
Aquests personatges desconeguts són, per a nosaltres, el símbol de tota la gent que espera salvació i justícia. És amb ells que hem de treballar per a construir un món nou. Hem de ser conscients que en aquest món de magnats, milionaris, guapos, famosos i poderosos, la millor Notícia continua essent per als pobres.
.
L’àngel dona la Bona Nova als pastors:
“No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora” (Llc 2,11-12)
.
Quan els nostres ulls són enlluernats per les llumenetes dels carrers i dels aparadors, quan les nostres oïdes són acosades per la publicitat enganyosa i agressiva, quan som cridats a consumir perquè així salvarem l’economia, ... se’ns fa difícil descobrir aquest senyal que es troba en la penombra d’allò que és petit i amagat, enmig de la grisor de la gent que dorm al ras, que no rep cap ingrés, que fa cua per rebre aliments, als menjadors socials, als despatxos socials. Ens cal recórrer a l’evangeli per a no perdre la senyal i, què trobem?
.
Trobem una família perseguida (primer per l’emperador que per a incrementar la recapta dels impostos obliga a un desplaçament per la força; família que és obligada a marxar a l’estranger per fugir de la tirania del reietó de torn); hi trobem, també, un nen amb bolquers posat en una menjadora, una cova d’animals, lloc indigne per un part,... la solidaritat d’uns pastors a cel obert que s’acosten per ajudar.
.
Qualsevol informe de Càritas o de les diverses ONG’s solidàries, afirmarien avui l’existència de situacions semblants. En aquesta època de globalització, si recordem a Josep i Maria que no són acollits a l’hostal i el naixement de Jesús en mig de la pobresa de Betlem, sintonitzarem ràpidament amb l’Informe de l’ONU sobre la distribució de la riquesa en el món. La família de Betlem entraren en els 4.000 milions d’éssers humans que avui viuen en la pobresa. Déu continua naixent en aquesta situació de “macroblasfèmia”, com la descriu el bisbe Pere Casaldàliga. I continua naixent en mig de la misèria del món per a animar-nos a lluitar per a que ningú més hagi de néixer en una cova d’animals o al ras.
.
Animant-vos a unir-nos a aquesta lluita us desitja un Sant Nadal’2009, el vostre amic:
.

Gregori Manso.

.

.

Feliz Navidad 2009.

.
.

Si nos acercamos al evangelio del nacimiento según San Lucas (2, 1-20), con un corazón limpio, descubriremos que la gloria del natalicio del Hijo de Dios no es para el César, ni para las autoridades civiles o religiosas de la época, es para los que viven a la intemperie, los pastores. La Buena Noticia es para ellos, gente despreciable a los ojos de los bien pensantes
.
Estos personajes desconocidos son, para nosotros, el símbolo de toda la gente que espera salvación y justicia. Es junto a ellos que hemos de trabajar para construir un mundo nuevo. Hemos de ser conscientes que en este mundo de magnates, millonarios, guapos, famosos y poderosos, la mejor Noticia continúa siendo para los pobres: Así lo manifiesta el ángel:
“No temáis, porque vengo a comunicaros una buena nueva que será motivo de alegría para todo el pueblo: hoy os ha nacido en la ciudad de David un salvador, que es Cristo Señor. Lo reconoceréis en esto: hallaréis un niño recién nacido, envuelto en pañales y acostado en un pesebre.” (Lc 2,10-12)
.
Cuando nuestros ojos están siendo deslumbrados por las luces que adornan calles y escaparates, cuando nuestros oídos están siendo acosados por la propaganda agresiva y engañosa, cuando se nos llama a consumir porque así salvaremos la situación económica,.. se nos hace difícil descubrir esta señal que se encuentra en la penumbra de los pequeños y escondidos, en medio de la sencillez de la gente que duerme a la intemperie, que no recibe ningún ingreso, que hace colas para recibir alimentos, para entrar en los comedores sociales o para ser recibidos en los despachos sociales. Hemos de recurrir al evangelio para no perder la señal. Y, ¿qué encontramos?
.
Encontramos una familia perseguida (primero por el emperador que quiere incrementar sus impuestos y obliga a un desplazamiento forzoso; una familia que es obligada al exilio si quiere salvar a su hijo); encontramos, también, a un niño en pañales y acostado en un pesebre, una cuadra de animales, lugar indigno para un parto, … la solidaridad de unos pastores que viven a la intemperie y que se acercan para ayudar.
.
Cualquier informe de Cáritas o de las ONG’S solidarias, afirmarían hoy la existencia de muchas situaciones parecidas. En esta época de globalización, si recordamos que José y María no fueron acogidos en el hostal y el nacimiento de Jesús en la pobreza de una cueva, sintonizaremos inmediatamente con el informe de la ONU sobre la distribución de la riqueza en el mundo. La familia de Belén entró en los 4.000 millones de seres humanos que hoy viven en la pobreza. Dios continúa naciendo en medio de la miseria del mundo para animarnos a luchar para que nadie más tenga que nacer en una cueva de animales o a la intemperie.
.
Animándoos a que nos unamos en esta lucha, os desea una Santa Navidad’2009, vuestro amigo
.
Gregorio Manso.

.

.

.