.
.
Dilluns, 09 de gener '12
Marc 1,14-20
Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia:
--S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. Jesús els digué:
--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
Una mica més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan, que eren a la barca repassant les xarxes, i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.
Dimarts, 10 de gener '12
Marc 1,21-28
El dissabte, van anar a Cafarnaüm. Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne, que es posà a cridar:
--Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
Però Jesús el va increpar dient:
--Calla i surt d'aquest home.
Llavors l'esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells:
--Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!
I la seva anomenada s'estengué de seguida per tota la regió de Galilea.
Dimecres, 11 de gener '11
Marcos 1,29-39
En aquell temps, Jesús sortint de la sinagoga arribaren, acompanyats de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. Llavors ell s'hi acostà i, agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.
Al vespre, quan el sol s'havia post, li anaven portant tots els malalts i els endimoniats. Tota la població s'havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant.
Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren:
--Tothom et busca.
Ell els diu:
--Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut.
I anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis.
Dijous, 12 de gener '12
Marc 1,40-45
En aquell temps, Un leprós el vingué a trobar Jesús i, agenollat, li suplicava:
--Si vols, em pots purificar.
Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué:
--Ho vull, queda pur.
A l'instant li desaparegué la lepra i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d'advertir-lo severament. Li digué:
--Vigila de no dir res a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
Però ell, així que se n'anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
Divendres, 13 de gener '12
Marc 2,1-12
Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític:
--Fill, et són perdonats els pecats.
Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
A l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué:
--Per què penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: "Et són perdonats els pecats", o bé dir-li: "Aixeca't, pren la llitera i camina"? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
--T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.
Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien:
--No havíem vist mai res de semblant.
Dissabte, 14 de gener '12
Marc 2,13-17
En aquell temps, Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:
--Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
Després es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles:
--Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i els digué:
--El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
Diumenge, 15 de gener '12
Joan 1,35-42
En aquell temps, Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
--Mireu l'anyell de Déu!
Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
--Què busqueu?
Ells li digueren:
--Rabí —que vol dir «mestre»—, on t'estàs?
Els respon:
--Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on s'estava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda.
Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
--Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit».
I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
--Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes —que vol dir «pedra».
.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario