LECTURA PRIMERA
LECTURA DEL PROFETA ISAÏES 50,4-7
El Senyor, Déu sobirà,
m'ha donat un parlar que convenç,
perquè, amb la paraula,
sàpiga sostenir els cansats.
Un matí i un altre em desvetlla
perquè l'escolti
i sàpiga parlar i convèncer.
El Senyor, Déu sobirà,
m'ha parlat a cau d'orella,
i jo no m'he resistit
ni m'he fet enrere.
He parat l'esquena
als qui m'assotaven,
i les galtes
als qui m'arrencaven la barba;
no he amagat la cara
davant d'ofenses i escopinades.
Però el Senyor, Déu sobirà, m'ajuda,
i per això no em dono per vençut;
per això paro la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.
SALM RESPONSORIAL 21
DÉU MEU, DÉU MEU, ¿PER QUÈ M'HEU
ABANDONAT?
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan ganyotes, prenen aires de mofa:
«Que s'adreci al Senyor, que ell el
salvi,
que l'alliberi, si tant se l'estima!»
M'envolta una munió de gossos,
m'encercla un estol de malfactors;
m'han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos.
Es reparteixen entre ells els meus
vestits,
es juguen als daus la meva roba.
Però tu, Senyor, no t'allunyis;
força meva, cuita a defensar-me.
Anunciaré el teu nom als meus
germans,
et lloaré enmig del poble reunit:
«Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d'Israel!
LECTURA
SEGONA
LECTURA
DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE FILIPS 2,6-11
Jesucrist, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no res:
prengué la condició d'esclau
i es féu semblant als homes.
Tingut per un home qualsevol,
s'abaixà
i es féu obedient fins a la mort,
i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exaltat
i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
perquè en el nom de Jesús
tothom s'agenolli
al cel, a la terra i sota la terra,
i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor,
a glòria de Déu Pare.
ACLAMACIÓ
Crist es féu per nosaltres obedient fins
a al mort i una mort en creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell
nom que està per damunt de tot altre nom.
EVANGELI
PASSIÓ DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST SEGONS SANT LLUC 22,14-23,56
Quan va arribar l'hora, Jesús es
posà a taula amb els apòstols i els digué:
--Com desitjava menjar amb vosaltres
aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el
menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu.
Llavors prengué una copa, digué l'acció
de gràcies i afegí:
--Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè
us asseguro que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà
arribat el Regne de Déu.
Després prengué el pa, digué l'acció de
gràcies, el partí i els el donà tot dient:
--Això és el meu cos, entregat per
vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
I, havent sopat, féu igualment amb la
copa, tot dient:
--Aquesta copa és la nova aliança
segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però sapigueu que la mà del
qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. El Fill de l'home fa el seu camí,
com havia estat fixat per endavant, però ai de l'home que el traeix!
Llavors començaren a preguntar-se els
uns als altres quin d'ells seria capaç de fer una cosa així.
Discussió sobre qui és el més important
Després hi hagué entre ells una
discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. Jesús els digué:
--Els reis de les nacions les dominen
com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir
benefactors. Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre
vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui
serveix. Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix?
¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui
serveix.
»Vosaltres sou els qui heu perseverat
amb mi en els moments de prova, i així com el meu Pare m'ha concedit la
reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva
taula en el meu regne, us asseureu en trons i jutjareu les dotze tribus
d'Israel.
»Simó, Simó, mira que Satanàs us ha
reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, però jo he pregat per tu,
perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t'hauràs penedit, enforteix els
teus germans.
Pere li digué:
--Senyor, estic disposat a anar amb tu a
la presó i a la mort!
Però Jesús li respongué:
--T'ho asseguro, Pere: avui no cantarà
el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes.
Bossa, sarró i espasa
Després els digué:
--Quan us vaig enviar sense bossa ni
sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa?
Li respongueren:
--No res.
Ell els digué:
--Doncs ara, el qui tingui una bossa,
que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui
espasa, que es vengui el mantell i se'n compri una. Perquè us asseguro que s'ha
de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors.
Tot el que es refereix a mi s'està complint.
Ells digueren:
--Senyor, aquí hi ha dues espases.
Ell els respongué:
--Ja n'hi ha prou!
Llavors sortí i se'n va anar, com de
costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles.
Arribat al lloc, els digué:
--Pregueu demanant de no caure en la
temptació.
Després se separà d'ells cosa d'un tret
de pedra, s'agenollà i pregava dient:
--Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta
copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.
Llavors se li va aparèixer un àngel del
cel que el confortava. Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seva suor
semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
Quan s'aixecà de la pregària, anà cap
als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. Els digué:
--Per què dormiu? Aixequeu-vos i
pregueu, per no caure en la temptació.
Encara Jesús parlava quan es va
presentar un grup de gent: l'anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant
d'ells i s'acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué:
--Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de
l'home?
Els qui eren al voltant de Jesús, en
veure el que estava a punt de passar, digueren:
--Senyor, ¿ataquem amb l'espasa?
I un d'ells va donar un cop d'espasa al
criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.
Però Jesús va dir:
--Deixeu-los fer!
I tocant-li l'orella, el va guarir.
Després Jesús digué als grans sacerdots,
als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per
detenir-lo:
--Heu sortit armats amb espases i
garrots, com si fos un bandoler. Mentre era amb vosaltres al temple cada dia,
no vau gosar agafar-me. Però ara és la vostra hora: l'hora del poder de les
tenebres.
El van agafar, doncs, i se'l van endur a
la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. Van encendre foc al mig del
pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. Una criada
el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se'l fixament, va dir:
--Aquest home també hi anava, amb ell.
Aleshores es va aixecar tota l'assemblea
i el dugueren a Pilat. Van començar així la seva acusació contra ell:
--Hem trobat aquest home que esgarria el
nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei.
Pilat el va interrogar:
--¿Tu ets el rei dels jueus?
Ell li respongué:
--Tu ho dius.
Pilat digué als grans sacerdots i a la
gent:
--No trobo res en aquest home per a
poder-lo inculpar.
Però ells insistien:
--Revolta el poble amb les seves
doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins
aquí.
Jesús davant d'Herodes
Pilat, en sentir això, preguntà si
aquell home era galileu. Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes,
que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús.
Herodes es va alegrar molt de veure'l.
Feia temps que ho desitjava, perquè sentia a parlar d'ell i esperava veure-li
fer algun prodigi. L'anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res.
Els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents,
l'acusaven amb força. Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i,
per escarnir-lo, li va posar un vestit llampant i el tornà a enviar a Pilat. Aquell
mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.
Pilat va convocar els grans sacerdots,
els altres dirigents i el poble, i els digué:
--M'heu presentat aquest home com un que
desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he
trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; ni tampoc Herodes,
que ens l'ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de
mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
Llavors tots alhora es posaren a cridar:
--Mata'l, aquest! Deixa'ns lliure
Barrabàs!
Barrabàs estava empresonat per uns
disturbis que hi havia hagut a la ciutat i per assassinat.
Pilat tornà a parlar-los amb el desig de
deixar lliure Jesús. Però ells cridaven:
--Crucifica'l, crucifica'l!
Pilat els digué per tercera vegada:
--Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he
trobat que hagi comès res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per
escarmentar-lo i el deixaré lliure.
Però ells insistien, demanant amb grans
crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria acabà per imposar-se.
Pilat decidí de satisfer la seva
petició: va deixar lliure l'home que era a la presó per disturbis i per
assassinat, l'home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells
volien.
Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal
Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés
darrere d'ell. El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres
de dol i el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:
--Filles de Jerusalem, no ploreu per mi;
ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. Perquè vénen dies
que la gent dirà: "Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no
han engendrat i els pits que no han criat!" Llavors començaran a dir a les
muntanyes: "Caieu damunt nostre!", i als turons:
"Cobriu-nos!" Perquè, si tracten així l'arbre verd, què serà del sec?
En portaven també dos més, que eren
criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l'indret anomenat la
Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre
a l'esquerra. Jesús deia:
--Pare, perdona'ls, que no saben el que
fan.
Després es repartiren els seus vestits i
se'ls jugaren als daus.
El poble era allà mirant-ho, però les
autoritats se'n reien dient:
--Ell que va salvar-ne d'altres, que se
salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!
També els soldats l'escarnien: se li
acostaven a oferir-li vinagre i deien:
--Si ets el rei dels jueus, salva't a tu
mateix!
Sobre d'ell hi havia un rètol que deia:
«Aquest és el rei dels jueus.»
Un dels criminals penjats a la creu
l'injuriava dient:
--¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu
mateix i a nosaltres!
Però l'altre, renyant-lo, li respongué:
--¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu
que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el
que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal.
I deia:
--Jesús, recorda't de mi quan arribis al
teu Regne.
Jesús li digué:
--T'ho asseguro: avui seràs amb mi al
paradís.
Era ja cap al migdia quan es va estendre
per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol
s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig. Jesús va
cridar amb tota la força:
--Pare, confio el meu alè a les teves
mans.
I havent dit això, va expirar.
Quan el centurió veié el que havia
passat, donava glòria a Déu i deia:
--Realment, aquest home era innocent.
Tota la gent que era present en aquell
espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops
al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea
es mantenien a distància mirant-s'ho.
Hi havia un home bo i just que es deia
Josep. Era membre del Sanedrí, però no havia donat suport a la seva decisió i
actuació. Era natural d'Arimatea, una vila jueva, i esperava l'arribada del
Regne de Déu. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Va
baixar-lo de la creu, l'embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un
sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. Era el
capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte.
Les dones que havien acompanyat Jesús
des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven
el cos de Jesús. Després se'n tornaren, prepararen olis aromàtics i perfums, i
durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.
