Cáritas considera insuficiente e injusta la moratoria de los desahucios

 

• El decreto ley discrimina a las familias en proceso de perder su vivienda por no poder pagar el alquiler

• La solución pasa por equilibrar el coste de la vivienda con los ingresos familiares

 

Cáritas. Barcelona, 16 de noviembre de 2012. – A raíz de la aprobación, ayer, por parte del Gobierno del Estado, del RD-ley 27/2012 de medidas urgentes para reforzar la protección a los deudores hipotecarios, Cáritas Diocesana de Barcelona quiere manifestar su profunda decepción por la pérdida de la nueva oportunidad de conseguir un acuerdo de consenso entre todos los agentes sociales y los grupos políticos para articular una verdadera solución a los problemas más angustiosos y dolorosos que tiene, hoy, nuestra sociedad y que son la desocupación y la pérdida de la vivienda por parte de las familias endeudadas o arrendatarias. Estas familias han visto caer sus ingresos y no pueden hacer frente al coste de la vivienda.

Tal como hemos manifestado esta semana, las medidas que deberían tomarse tienen que abordar el nuevo fenómeno para conseguir equilibrar el coste de la vivienda con los ingresos familiares. Cualquier otra fórmula provocará que aumente y se perpetúe el problema.

No nos encontramos ante un problema coyuntural sino ante un fenómeno íntimamente vinculado a la crisis económica que exige, en consecuencia, medidas estructurales.

Cáritas Diocesana de Barcelona viene reclamando desde el año 2009 la moratoria en los desahucios para dar tiempo a resolver con rigor, justicia y equidad todos los aspectos relacionados con el sobreendeudamiento de las familias a causa de la vivienda principal. También venimos reivindicando la necesidad de ofrecer una segunda oportunidad y de establecer uno mini FROB para las familias sobreendeudadas para que puedan seguir adelante.

A pesar de reconocer la necesidad de la moratoria, Cáritas Diocesana de Barcelona lamenta que se haya perdido una nueva oportunidad de abordar el problema con valentía y que se haya dictado una norma que deja graves e importantes interrogantes abiertos:

. Para poder acogerse a la moratoria, la condición de ingresos máximos familiares (19.200 euros anuales) sólo se toma en consideración si se trata de familias con condiciones muy especiales de estructura familiar o de características de todos sus componentes. ¿Cómo se sentirán las familias con hijos, que constituyen el 52% de las atendidas por el Servicio de Mediación en Vivienda de Cáritas Diocesana de Barcelona y que se encuentran en riesgo de exclusión social por la pérdida de su vivienda? . Los dos años de moratoria empiezan a contar desde ayer pero no desde el momento en que se vayan produciendo futuras ejecuciones. Por lo tanto, ¿tenemos que suponer que la moratoria de las próximas ejecuciones se irá acortando a medida que vayan pasando los dos años y que asistiremos a derechos desiguales de familias iguales?

. ¿Cómo afectará la demora del desahucio en la evolución de los procesos judiciales? . ¿No se tratará de una dilación en el tiempo de los compromisos, agravándolos por la acumulación de intereses de demora y que harán todavía más insoportable la situación al final del periodo?

. ¿Por qué sólo se aborda el problema de los desahucios provenientes de deudas hipotecarias? ¿No se sentirán discriminadas las familias en proceso de desahucio provenientes de dificultades de pago de contratos de alquiler cuando el dramatismo de las situaciones de pérdida de la vivienda es idéntico en ambos casos?

. ¿Hasta cuando se pospone la adopción de medidas de efecto inmediato y de limpieza inmediata de la situación económica de las familias afectadas que los permitan rehacer su vida y reiniciar su proceso de inserción laboral y de restructuración personal y familiar?

. ¿Por qué se aborda el tema del fondo social de viviendas como una simple declaración de intenciones, sin concretar de qué viviendas se habla, de quiénes las gestionarán y de cuáles serán las condiciones de acceso? Por lo tanto, desde Cáritas Diocesana de Barcelona exigimos una revisión inmediata del RD Ley y la adopción de las medidas que hemos hecho públicas en la nota de prensa del martes 13 de noviembre.

Càritas. Mitjans de Comunicació – Via Laietana, 5, entl. – 08003 Barcelona

Tlf. 933 446 900. 636 684 082 www.caritasbcn.org

Càritas considera insuficient i injusta la

moratòria dels desnonaments

 

• El decret llei discrimina les famílies en procés de perdre l’habitatge per no poder pagar el lloguer

• La solució passa per equilibrar el cost de l’habitatge amb els ingressos familiars

 

Càritas. Barcelona, 16 de novembre de 2012.- Arran de l’aprovació, ahir, per part del Govern de l’Estat, del RD-llei 27/2012 de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, Càritas Diocesana de Barcelona vol manifestar la seva profunda decepció per la pèrdua de la nova oportunitat d’aconseguir un acord de consens entre tots els agents socials i els grups polítics per articular una veritable solució als problemes més angoixants i punyents que té, avui, la nostra societat i que són la desocupació i la pèrdua de l’habitatge per part de les famílies endeutades o llogateres. Aquestes famílies han vist caure els seus ingressos i no poden fer front al cost de l’habitatge.

Tal com hem manifestat aquesta setmana, les mesures que s’han de prendre han d’abordar el nou fenomen per aconseguir equilibrar el cost de l’habitatge amb els ingressos familiars. Qualsevol altra fórmula provocarà que augmenti i es perpetuï el problema.

No ens trobem davant d’un problema conjuntural sinó davant d’un fenomen íntimament vinculat a la crisi econòmica que exigeix, en conseqüència, mesures estructurals.

Càritas Diocesana de Barcelona ve reclamant des de l’any 2009 la moratòria en els desnonaments per donar temps a resoldre amb rigor, justícia i equitat tots els aspectes relacionats amb el sobreendeutament de les famílies per causa de l’habitatge principal. També venim reivindicant la necessitat de donar una segona oportunitat i d’establir un mini FROB per a les famílies sobreendeutades perquè puguin seguir endavant.

Tot i reconèixer, doncs, la necessitat de la moratòria, Càritas Diocesana de Barcelona lamenta que s’hagi perdut una nova oportunitat d’abordar el problema amb valentia i que s’hagi dictat una norma que deixa greus i importants interrogants oberts:

 

. Per a poder acollir-se a la moratòria, la condició d’ingressos màxims familiars (19.200 euros anuals) només es pren en consideració si es tracta de famílies amb condicions molt especials d’estructura familiar o de característiques de tots els seus components. Com se sentiran les famílies amb fills, que constitueixen el 52% de les ateses pel Servei de Mediació en Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona i que es troben en risc d’exclusió social per la pèrdua del seu habitatge?

 

. Els dos anys de moratòria comencen a comptar des d’ahir, però no des del moment en què es vagin produint futures execucions. Per tant, hem de suposar que la moratòria de les properes execucions s’anirà escurçant a mesura que vagin passant els dos anys i que assistirem a drets desiguals de famílies iguals?

 

. Com afectarà la demora del desnonament en l’evolució dels processos judicials?

 

. No es tractarà d’una dilació en el temps dels compromisos, agreujant-los per l’acumulació d’interessos de demora i que faran encara més insuportable la situació al final del període?

 

. Per què només s’aborda el problema dels desnonaments provinents de deutes hipotecaris? No se sentiran discriminades les famílies en procés de desnonament provinents de dificultats de pagament de contractes de lloguer quan el dramatisme de les situacions de pèrdua de l’habitatge és idèntic en ambdós casos?

 

. Fins quan es posposa l’adopció de mesures d’efecte immediat i de neteja immediata de la situació econòmica de les famílies afectades que els permetin refer la seva vida i reiniciar el seu procés d’inserció laboral i de reestructuració personal i familiar?

 

. Per què s’aborda el tema del fons social d’habitatges com una simple declaració d’intencions, sense concretar de quins habitatges es parla, de qui els gestionarà i de quines seran les condicions d’accés?

Per tant, des de Càritas Diocesana de Barcelona, exigim una revisió immediata del RD Llei i l’adopció de les mesures que hem fet públiques en la nota de premsa del dimarts 13 de novembre.

 

Càritas. Mitjans de Comunicació – Via Laietana, 5, entl. – 08003 Barcelona

Tlf. 933 446 900. 636 684 082 www.caritasbcn.org

Nota de Prensa

La pastoral obrera s’implica en la vaga general

Dll, 12/11/2012

 

(CR) Diversos moviments i col·lectius obrers cristians donen suport a la vaga general del 14N. En un manifest conjunt defensen que la vaga general és una manera de “concreció crítica i reivindicativa a un procés de constant agressió als drets laborals i socials dels treballadors i treballadores” i reivindiquen “un canvi de sistema”.

El text denuncia que “el sistema, està mostrant la seva cara més immoral i criminal. Les mesures aplicades pels governs de Catalunya i de l’Estat Espanyol, lluny d’activar l’economia productiva, estan provocant l’augment constant de l’atur (25 %) , de la precarietat laboral i social, i de la pobresa en general (21%)”. Per això, argumenten que “no és ètic, humà, ni cristià continuar impulsant, obsessivament, mesures polítiques que condemnen a la pobresa i a la exclusió, amb l’eliminació progressiva dels drets socials i laborals”.

El manifest està recolzat per l’ACO, la GOAC, la JOC I el MIJAC, els col·lectius de Capellans Obrers i de Religioses en Barris, i les Delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya.

Aquí podeu llegir el text sencer:

14-N, vaga general; 25-N, eleccions al Parlament. Els homes i dones obrers i cristians hi participarem activament per reivindicar els drets socials

Tots nosaltres, homes i dones d’Església obrera i compromesa, tenim un especial interès en el seguiment de tot el procés de la crisi econòmica. Som especialment sensibles i crítics amb les mesures aplicades per a sortir-ne i les seves conseqüències, des de la solidaritat activa amb els moviments i plataformes ciutadanes que s’enfronten críticament a aquesta situació i que elaboren alternatives.

Avui, la societat catalana i el món estan en constant mobilització. El neoliberalisme econòmic ha fracassat amb la seva sacralització del benefici i dels mercats per damunt de tot. Les classes populars reclamem ara canvis profunds en els principis ètics i valors que regeixen la societat, així com en les formes de vida i d’organització. I cerquem horitzons que il·lusionin i ens ajudin a anar definint aquests canvis, que han de tenir com a finalitat el bé comú.

 

1-. S’està precaritzant fins a nivells insostenibles la vida política, econòmica, social i laboral

Avui, el sistema, està mostrant la seva cara més immoral i criminal. Les mesures aplicades pels governs de Catalunya i de l’Estat Espanyol, lluny d’activar l’economia productiva, estan provocant l’augment constant de l’atur (25 %) , de la precarietat laboral i social, i de la pobresa en general (21%).

Veiem com els governs apliquen al conjunt de les classes populars retallades, mesures d’austeritat, augment d’impostos a les classes més desfavorides, flexibilitat laboral, congelació de sous, etc. i com aquestes mesures no són aplicades als poderosos i als rics del sistema. Constatem que amb la finalitat de defensar el benefici i als mercats “tot si val”, i que el deute l’hem de pagar els treballadors i les treballadores.

La VAGA GENERAL és, altre cop, la concreció crítica i reivindicativa a un procés de constant agressió als drets laborals i socials dels treballadors i treballadores.

Al mateix temps s’ha produït una convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya, del tot inesperada, on es planteja, com a perspectiva de fons, la necessitat de construir un projecte de futur nacional, que doni al nostre poble la possibilitat de sortirse’n a partir de les pròpies capacitats. Amb els nostres bisbes de Catalunya “defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia” (Al servei del nostre poble, CET 2011, n.5).

2. Rebutgem aquesta realitat

 

Davant de la opressió de tantes persones pel sistema, creiem que no és ètic, humà, ni cristià continuar impulsant, obsessivament, mesures polítiques que condemnen a la pobresa i a la exclusió, amb l’eliminació progressiva dels drets socials i laborals. La persona i el bé comú, que són per a nosaltres prioritaris, no han estat una perspectiva d’aquest sistema.

Creiem que els criteris ètics, les actituds i les mesures polítiques dutes a terme en la gestió d’aquesta crisi, han malmès l’avenç en democràcia. Els fets d’usura manifesta, de
malversació de fons públics, de frau, d’engany en l’aplicació dels programes i promeses polítiques han fonamentat una desafecció vers el món de la política i un clar rebuig i
allunyament dels nostres joves.

La necessitat de ser i de lluitar per la nostra dignitat de persones i de poble, s’ha convertit avui en una necessitat social.

3. Ens sentim compromesos i reivindiquem un canvi de sistema

Com a cristianes i cristians tenim molt presents les paraules del Concili Vaticà II: “la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres, i de tots els que sofreixen són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el cor d’ells.” (Gaudium et Spes 1)

És per això que davant d’aquesta doble convocatòria de vagageneral i eleccions al Parlament:

• Reivindiquem i ens sentim compromesos en la necessitat d’organitzar la vida social, l’economia, la política, des d’altres criteris que no siguin els de la lògica dels beneficis, i ens posem a caminar com ja ho fan, de fa anys, molts homes i dones militants solidaris i moltes organitzacions del poble.

• Defensarem els valors democràtics fonamentals de diàleg, voluntat d’acord, afavorir el bé comú, la llibertat d’expressió, el lliure dret a decidir dels pobles,…

• Reivindiquem claredat en els missatges i programes polítics pel que fa a les mesures per sortir de la crisi i concreció en el model de país al qual aspirem i volem construir.

• Ens comprometem a ser persones actives, participatives, crítiques i solidàries en la defensa de la dignitat humana i dels pobles. De la mateixa manera continuarem
aprofundint en la concreció, en el dia a dia, del nostre compromís obrer i cristià, posant en primer lloc els més pobres i febles de la nostra societat.

MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES EN BARRIS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA

Novembre 2012.

(Dibuix: Montserrat Cabo)

Nota de Prensa

SOCIEDAD

Cáritas reclama “una segunda oportunidad” para las personas en riesgo de perder la vivienda

• 30.000 familias sobreendeudadas se salvarían de los desahucios si se destinara un 1,5% de los fondos obtenidos por el FROB a rebajar su deuda

• En su primer año de funcionamiento, el SMV atiende a 900 familias (3.500 personas), la mayoría de las cuales tienen hijos y se encuentran en el paro

 

Cáritas. Barcelona, 12 de noviembre de 2012.- Desde 2009, Cáritas Diocesana de Barcelona ha venido denunciando reiteradamente el aumento escandaloso del número de familias afectadas por la grave problemática de los desahucios y el retraso vergonzoso en la adopción de medidas que aborden de raíz esta situación.

Las ayudas en materia de vivienda que Cáritas ofrece a las familias usuarias se han triplicado entre los años 2007 y 2011, pasando de los 500.000 euros a los 1,5 millones, para hacer frente, mayoritariamente, a pagos de alquileres, cuotas hipotecarias, realquileres, pensiones, y, en definitiva, para evitar la pérdida de la vivienda o de un techo de familias en situación económica grave.

Mediante el Servicio de Mediación en Vivienda (SMV), puesto en marcha en septiembre de 2011, Cáritas Diocesana de Barcelona ha podido reforzar y sustentar todavía con más fuerza esta denuncia y ha abordado con mayor profundidad dramáticas situaciones de dificultad o de imposibilidad de pago de la vivienda de nuevas familias.

El SMV ha atendido a 900 familias -cerca de 3.500 personas -, con gravísimos y angustiosos problemas de pago de su vivienda, muchas de las cuales nunca habrían creído que pedirían ayuda o apoyo a una organización como Cáritas, y para las cuales, llegar a este punto, ha ido precedido de sufrimiento, ansiedad, desorientación y depresión con pérdida de la autoestima.

El 76% de las familias atendidas por el SMV tienen hijos; el 67% tienen, como cabeza de hogar, una persona de entre los 30 y los 49 años; el 37% de los integrantes de estas familias son menores de edad, y el 70% se encuentran en una situación de paro.

Estos datos divergen de la media de la población de Catalunya y alertan, claramente, de las graves consecuencias que el paro está teniendo en la vivienda de familias de edad adulta joven y con hijos. Estas personas representan los tramos de la sociedad que están en proceso de desarrollo y consolidación familiar y tendrían que ser la base del sostén de la sociedad en su conjunto: de los menores de edad, de los jóvenes y de las personas mayores jubiladas.

Ante esta realidad conocida de manera directa a través de su gestión diaria, Cáritas Diocesana de Barcelona considera inaplazable la adopción de medidas legislativas y normativas que pongan freno inmediato a la exclusión social que se está generando por los problemas de pago de las viviendas y que no ha sido frenada oportuna y justamente por las iniciativas que hasta hoy han sido adoptadas por el Gobierno. Por todo esto, proponemos trabajar desde 4 ejes:

1. Segunda oportunidad y rescate financiero de las familias.

La segunda oportunidad tendría que ser la regla de oro de todas las modificaciones legislativas. Hay que evitar por todas las vías posibles la pérdida de las viviendas por parte de sus usuarios. Se tiene que articular, por lo tanto, un mini FROB para ayudar a las familias sobreendeudadas. Sólo destinando un 1,5% de los fondos obtenidos por el FROB a rebajar la deuda de las personas se salvarían de los desahucios 30.000 familias.

2. Regulación y legislación urgente del tratamiento del sobreendeudamiento de las familias.

Toda nueva legislación en materia de sobreendeudamiento tiene que prever la obligatoriedad de mecanismos de mediación e intermediación, que son los que tienen que garantizar en el futuro la máxima seguridad y protección de los usuarios de viviendas.

3. Parque público y social de viviendas de alquiler.

Hay que aprovechar la creación de la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de Reestructuración Bancaria (SAREB) para la puesta inmediata en régimen de alquiler social -gestionados por las administraciones públicas o por entidades privadas sin ánimo de lucro-, de las viviendas que están en manos de las entidades financieras, a precios máximos de 200 euros mensuales, y con duraciones de los contratos de un mínimo de 10 años.

4. Moratoria inmediata de los desahucios (de hipotecas y de alquileres) de viviendas de primera residencia mientras no se hayan resuelto todos los temas anteriores.

Estas cuatro líneas de trabajo se tienen que acelerar de forma coordinada y nos tienen que permitir superar la grave situación actual de forma coherente. Entendemos que se han agotado todos los plazos de prudencia que podían aconsejar medidas de prueba y error en la conducción de la dramática situación descrita y conocida hoy por todo el mundo. Los datos son claros y las experiencias demuestran las enormes carencias que tenemos para situar nuestras familias en un plan de solvencia económica razonable en relación con sus viviendas.

Cualquier medida parcial e incompleta agravará todavía más la situación, alargando la agonía de los más débiles. Pedimos, por lo tanto, un acuerdo entre todos los agentes, públicos y privados, para aprobar en el plazo más corto posible el marco legislativo que cambie la situación, que nos permita avanzar –y no retroceder, como está pasando ahora- hacia el derecho a la vivienda universal e infundir confianza y sosiego en la población.

Càritas. Mitjans de Comunicació – Via Laietana, 5, entl. – 08003 Barcelona

Tlf. 933 446 900. 636 684 082 www.caritasbcn.org

 Nota de Premsa

SOCIETAT

Càritas reclama “una segona oportunitat” per a les persones en risc de perdre l’habitatge

• 30.000 famílies sobreendeutades se salvarien dels desnonaments si es destinés un 1,5% dels fons obtinguts pel FROB a rebaixar el seu deute

• En el seu primer any de funcionament, el SMH atén 900 famílies (3.500 persones), la majoria de les quals tenen fills i es troben a l’atur

 

Càritas. Barcelona, 12 de novembre de 2012.- Des del 2009, Càritas Diocesana de Barcelona ha vingut denunciant reiteradament l’augment escandalós del nombre de famílies afectades per la greu problemàtica dels desnonaments i el retard vergonyós en l’adopció de mesures que abordin d’arrel el problema.

Les ajudes en matèria d’habitatge que Càritas dóna a les famílies usuàries s’han triplicat entre els anys 2007 i 2011, passant dels 500.000 euros als 1,5 milions, per fer front, majoritàriament, a pagaments de lloguers, quotes hipotecàries, relloguers, pensions, i, en definitiva, per evitar la pèrdua de l’habitatge o d’un sostre de famílies en situació econòmica greu.

Mitjançant el Servei de Mediació en Habitatge (SMH), posat en marxa el setembre de 2011, Càritas Diocesana de Barcelona ha pogut reforçar i sustentar encara amb més força aquesta denúncia i ha abordat amb més profunditat dramàtiques situacions de dificultat o d’impossibilitat de pagament de l’habitatge de noves famílies.

El SMH ha atès 900 famílies -prop de 3.500 persones -, amb gravíssims i angoixants problemes de pagament del seu habitatge, moltes de les quals mai no haurien cregut que demanarien ajut o suport a una organització com Càritas, i per a les quals, arribar a aquest punt, ha anat precedit de sofriment, ansietat, desorientació i depressió amb pèrdua de l’autoestima.

El 76% de les famílies ateses pel SMH tenen fills; el 67% tenen, com a cap de llar, una persona entre els 30 i els 49 anys; el 37% dels integrants d’aquestes famílies són menors d’edat, i el 70% es troben en una situació d’atur.

Aquestes dades divergeixen de les de la mitjana de la població de Catalunya i alerten, clarament, de les greus conseqüències que l’atur està tenint en l’habitatge de famílies d’edat adulta jove i amb fills. Aquestes persones representen els trams de la societat que estan en procés de desenvolupament i consolidació familiar i haurien de ser la base de la sustentació de la societat en el seu conjunt: dels menors d’edat, dels joves i de les persones grans jubilades.

Davant d’aquesta realitat coneguda de manera directa a través de la seva gestió diària, Càritas Diocesana de Barcelona considera inajornable l’adopció de mesures legislatives i normatives que posin fre immediat a la sagnia d’exclusió social que s’està generant pels problemes de pagament dels habitatges i que no ha trobat un aturador oportú i just en cap de les iniciatives que fins avui han estat adoptades pel Govern. Per tot això, proposem treballar en 4 eixos:

1. Segona oportunitat i rescat financer de les famílies.

La segona oportunitat hauria de ser la regla d’or de totes les modificacions legislatives. Cal evitar per totes les vies possibles la pèrdua dels habitatges per part dels seus usuaris. S’ha d’articular, per tant, un mini FROB per ajudar les famílies sobreendeutades. Només destinant un 1,5% dels fons obtinguts pel FROB a rebaixar el deute de les persones se salvarien dels desnonaments 30.000 famílies.

2. Regulació i legislació urgent del tractament del sobreendeutament de les famílies.

Tota nova legislació en matèria de sobreendeutaments ha de preveure la obligatorietat de mecanismes de mediació i intermediació, que són els que han de garantir en el futur la màxima seguretat i protecció dels usuaris d’habitatges.

3. Parc públic i social d’habitatges de lloguer.

Cal aprofitar la creació de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de Reestructuració Bancària (SAREB) per a la posada immediata en règim de lloguer social -gestionats per les administracions públiques o per entitats privades sense ànim de lucre-, dels habitatges en mans de les entitats financeres, a preus màxims de 200 euros mensuals, i amb durades dels contractes d’un mínim de 10 anys.

4. Moratòria immediata dels desnonaments (d’hipoteques i de lloguers) d’habitatges de primera residència mentre no s’hagin resolt tots els temes anteriors.

Aquestes quatre línies de treball s’han d’accelerar de forma coordinada i ens han de permetre superar la greu situació actual de forma coherent.

Entenem que s’han exhaurit tots els terminis de prudència que podien aconsellar mesures de prova i error en la conducció de la dramàtica situació descrita i coneguda avui per tothom. Les dades són clares i les experiències demostren les enormes mancances que tenim per situar les nostres famílies en un pla de solvència econòmica raonable en relació amb els seus habitatges.

Qualsevol mesura parcial i incompleta agreujarà encara més la situació, allargant l’agonia dels més febles. Demanem, per tant, un acord entre tots els agents, públics i privats, per aprovar en el termini més curt possible el marc legislatiu que capgiri la situació, que ens permeti avançar –i no retrocedir, com està passant ara- cap al dret a l’habitatge universal i infondre confiança i assossegament en la població.

 

Càritas. Mitjans de Comunicació – Via Laietana, 5, entl. – 08003 Barcelona

Tlf. 933 446 900. 636 684 082 www.caritasbcn.org

Diumenge XXXIII durant l'any.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DE AL PROFECÍA DE DANIEL 12,1-3

En aquell temps s'alçarà Miquel, el gran àngel que fa costat als fills del teu poble. Hi haurà un temps de tribulació com no n'hi ha hagut cap des que existeixen les nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui es trobin inscrits en el llibre. Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vida eterna, els altres per a l'oprobi, per a la reprovació eterna. Els assenyats resplendiran com la llum del firmament, els qui n'hauran portat molts per camins de justícia brillaran com les estrelles per sempre.

SALM 15

GUARDEU-ME, DÉU MEU, EN VÓS TROBO REFUGI.

Senyor, heretat meva i calze meu,

tu m'has triat la possessió;

Sempre tinc present el Senyor;

amb ell a la dreta, mai no cauré.

 

El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo,

fins el meu cos reposa confiat:

no abandonaràs la meva vida enmig dels morts

ni deixaràs caure a la fossa el qui t'estima.

 

M'ensenyaràs el camí que duu a la vida:

joia i festa a desdir al teu davant;

al teu costat, delícies per sempre.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE AL CARTA ALS CRISTIANS HEBREUS 10, 11-14.18

Tot sacerdot oficia diàriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d'esborrar els pecats. Però Jesucrist, després d'oferir un únic sacrifici pels pecats, s'ha assegut per sempre a la dreta de Déu, i allà espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus peus. Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats. Quan el perdó ha estat concedit, ja no cal cap ofrena pel pecat.

ACLAMACIÓ

Estigueu alerta pregant en tota ocasió perquè us pugueu mantenir drets davant el Fill de l'home.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC 13,24-32

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

 »Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.

»Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.

»Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

El dia i l'hora

»D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.

XXXIII domingo del tiempo ordinario

PRIMERA LECTURA

LECTURA DEL LIBRO DE DANIEL 12, 1-3

Por aquel tiempo se levantará Miguel, el arcángel que se ocupa de tu pueblo: Serán tiempos difíciles, como no los ha habido desde que hubo naciones hasta ahora. Entonces se salvará tu pueblo: todos los inscritos en el libro. Muchos de los que duermen en el polvo despertarán: unos para vida perpetua, otros para ignominia perpetua. Los sabios brillarán como el fulgor del firmamento, y los que enseñaron a muchos la justicia, como las estrellas, por toda la eternidad.

SALMO RESPONSORIAL

SALMO 15

PROTÉGEME, DIOS MÍO, QUE ME REFUGIO EN TI

El Señor es el lote de mi heredad y mi copa

mi suerte está en tu mano.

Tengo siempre presente al Señor,

con él a mi derecha no vacilaré.

 

Por eso se me alegra el corazón,

se gozan mis entrañas,

y mi cama descansa serena:

Porque no me entregarás a la muerte

ni dejarás a tu fiel conocer la corrupción.

 

Me enseñarás el sendero de la vida,

me saciarás de gozo en tu presencia

de alegría perpetua a tu derecha.

SEGUNDA LECTURA

LECTURA DE LA CARTA A LOS HEBREOS 10, 11-14.18

Hermanos:

Cualquier otro sacerdote ejerce su ministerio diariamente ofreciendo muchas veces los mismos sacrificios, porque de ningún modo pueden borrar los pecados. Pero Cristo ofreció por los pecados, para siempre jamás, un solo sacrificio; está sentado a la derecha de Dios y espera el tiempo que falta hasta que sus enemigos sean puestos como estrado de sus pies. Con una sola ofrenda ha perfeccionado para siempre a los que van siendo consagrados. Donde hay perdón, no hay ofrenda por los pecados.

ALELUYA Lc 21, 36

Estad siempre despiertos pidiendo fuerza para mantenerse en pie ante el Hijo del Hombre 

EVANGELIO

LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN MARCOS 13, 24 – 32

En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos:

-- En aquellos días, después de una gran tribulación, el sol se hará tinieblas, la luna no dará su resplandor, las estrellas caerán del cielo, los ejércitos celestes temblaran. Entonces verán venir al Hijo del Hombre sobre las nubes con gran poder y majestad; enviará a los ángeles para reunir a sus elegidos de los cuatro vientos del extremo de la tierra al extremo del cielo. Aprended lo que os enseña la higuera: Cuando las ramas se ponen tiernas y brotan las yemas, sabéis que la primavera está cerca, a la puerta. Os aseguro que no pasará esta generación antes que todo se cumpla. El cielo y la tierra pasarán, mis palabras no pasarán. El día y la hora nadie lo sabe, ni los ángeles del cielo ni el Hijo, solo el Padre.