sábado, 21 de abril de 2012

Numero 17, 22 d'abril de 2012.




.

.



CALENDARI D’ACTIVITATS



   Diumenge 22: .. Missa a les 10 h, a les 12 h, i a les 20 h.

  Dilluns 23: ............. 19 h. Formació bíblica

  Dimarts 24: .......... 17,30 Catequesi de 1er. curs.

  Dimecres 25: ......... 17,30 Catequesi 1er.

  Dimecres 21: .........  18,30 h. Sant Rosari.

  Dimecres 25: ........  19,30 h. Eucaristia.

  Dijous 26: .............. 17 h. Pregària a la cripta. 

  Divendres 27: ....... 17,30 h. Confirmació.

  Divendres 27: ......  20 h Eucaristia pels difunts

  Dissabte 28: .........  19 h. Sant Rosari amb la Hermandad.

  Dissabte 28: ......... 20 h. Eucaristia.

  Diumenge 29: .. Misses a les 10 h. a les 12 h. a les 13 h. i a les 20 h.

.

.

Día de convivencia en Vilafranca del Penedeès.


.

.

Nuestra convivencia a Vilafranca del Penedès



Desde la noche de Pascua venimos anunciando la Convivencia en Vilafranca del Penedés el día 20 de mayo. Hace dos años ya realizamos la primera, con los padres y niños que habian  hecho la primera comunión ese año y con la comunidad parroquial.

En aquella ocasión, la Comunidad participó poco, sería interesante una mayor participación e interés porque los padres de los niños han de conocer a las personas de la comunidad y juntos hacer piña de cara al futuro de los niños que están creciendo en la fe.

  Se saldrá hacia a las 10 de la mañana y se volverá hacia las 6 de la tarde. Se ha de llevar la comida; las religiosas nos ceden el comedor, capilla e instalaciones. Se puede ir en coche particular o en autocar.

El precio de autocar es el siguiente: autocar pequeño: 11 € por asiento; autocar grande: 9 € por asiento. La inscripción, en el despacho parroquial, cuanto antes mejor. Gracias.

.

.

La comunidad cristiana.


.

.

LA COMUNIDAD CRISTIANA



En el fragmento del evangelio de este domingo, leemos: “Les abrió el entendimiento para comprender las Escrituras. Y añadió:”Así está escrito: el Mesías padecerá, resucitará de entre los muertos al tercer día, y en su nombre se predicará la conversión y el perdón de los pecados a todos los pueblos, comenzando por Jerusalén. Vosotros sois testigos de esto”.



        Con la confianza que el Señor tiene en todos los que formamos la comunidad cristiana, su gente, sus testigos como Él nos llama, nos hemos de poner manos a la obra. Hemos de ser testigos pascuales ante todo el mundo; para nosotros el mundo empieza en Sant Miquel y ha de llegar a toda la Ciudad. Será necesario trabajar juntos y ponernos de acuerdo con todos los otros que también experimentan el ser testigos..

        Un primer punto básico, será, conocer de verdad el sentido de las Escrituras, Jesús resucitado es lo primero que hace con los que van a ser sus testigos. Es muy importante porque no podemos anunciar cualquier cosa, ni de cualquier manera: hemos de anunciar la Resurrección de Jesús y lo que eso supone de beneficio para toda la humanidad.. Un segundo punto es el trabajo coordinado a nivel de toda la Iglesia en Cornellà. El Consell arciprestal puede ser un buen instrumento.



                ¿Como  ser testigos pascuales?



        Un testigo pascual ha de experimentar PAZ, es el mensaje de Jesús en todas las apariciones, dar seguridad y ha de hacer todo lo posible para quitar miedos, ha de ayudar y trabajar para que todos vivan en paz.

        Ha de ser testigo de AMOR concreto y real de FRATERNIDAD, San Juan Crisóstomo, en los primeros siglos de nuestra fe, escribía a los cristianos: “Primero saciad al hambriento, y luego podréis sentaros a la Mesa Pascual.”  La muerte de Jesús “para la salvación de todos” nos lleva a ver al crucificado en todas y cada una de las personas que nos encontramos en el camino de la vida

        El testigo ha de ser BÁLSAMO para todos los heridos de los que él sea consciente, de todos aquellos que se encuentra en el camino. El testigo, a ejemplo de Jesús, ha de ser una persona más de relación que de buscar la seguridad de la casa. Recordemos que Jesús se encuentra a la gente en los caminos, en las plazas, junto a los pozos del agua, en las playas de pecadores, en las casas y, por otra parte, PERDONAR. Ser instrumentos del perdón de Dios a todos.

Ser sensibles a LAS PREOCUPACIONES DEL SEÑOR. Mucho le preocupó al Señor, el abandono a que estaban sometidos los necesitados de todo tipo de atención son, nos dijo, “como ovejas sin pastor”. Nuestra iglesia usa esta llamada para buscar sacerdotes, que también pero no sólo, Jesús nos orienta a todos a ser personas que se conviertan en bálsamo en la vida de esas personas. Es una llamada a todos y cada uno de los miembros de la comunidad.

        Roguemos al Señor y Maestro: “Señor Jesús, haz que te RECONOZCAMOS caminando JUNTOS por los caminos donde transcurre nuestra vida. Que miremos las heridas de los pies, manos y costado y aportemos el bálsamo que necesiten”

.

.

Testigos


.

.

TESTIGOS



            Lucas describe el encuentro del Resucitado con sus discípulos como una experiencia fundante. El deseo de Jesús es claro. Su tarea no ha terminado en la cruz. Resucitado por Dios después de su ejecución, toma contacto con los suyos para poner en marcha un movimiento de "testigos" capaces de contagiar a todos los pueblos su Buena Noticia: "Vosotros sois mis testigos".

        No es fácil convertir en testigos a aquellos hombres hundidos en el desconcierto y el miedo. A lo largo de toda la escena, los discípulos permanecen callados, en silencio total. El narrador solo describe su mundo interior: están llenos de terror; solo sienten turbación e incredulidad; todo aquello les parece demasiado hermoso para ser verdad.

        Es Jesús quien va a regenerar su fe. Lo más importante es que no se sientan solos. Lo han de sentir lleno de vida en medio de ellos. Estas son las primeras palabras que han de escuchar del Resucitado: "Paz a vosotros... ¿Por qué surgen dudas en vuestro interior?".

        Cuando olvidamos la presencia viva de Jesús en medio de nosotros; cuando lo hacemos opaco e invisible con nuestros protagonismos y conflictos; cuando la tristeza nos impide sentir todo menos su paz; cuando nos contagiamos unos a otros pesimismo e incredulidad... estamos pecando contra el Resucitado. No es posible una Iglesia de testigos.

        Para despertar su fe, Jesús no les pide que miren su rostro, sino sus manos y sus pies. Que vean sus heridas de crucificado. Que tengan siempre ante sus ojos su amor entregado hasta la muerte. No es un fantasma: "Soy yo en persona". El mismo que han conocido y amado por los caminos de Galilea.

        Siempre que pretendemos fundamentar la fe en el Resucitado con nuestras elucubraciones, lo convertimos en un fantasma. Para encontrarnos con él, hemos de recorrer el relato de los evangelios: descubrir esas manos que bendecían a los enfermos y acariciaban a los niños, esos pies cansados de caminar al encuentro de los más olvidados; descubrir sus heridas y su pasión. Es ese Jesús el que ahora vive resucitado por el Padre.

        A pesar de verlos llenos de miedo y de dudas, Jesús confía en sus discípulos. Él mismo les enviará el Espíritu que los sostendrá. Por eso les encomienda que prolonguen su presencia en el mundo: "Vosotros sois testigos de esto". No han de enseñar doctrinas sublimes, sino contagiar su experiencia. No han de predicar grandes teorías sobre Cristo sino irradiar su Espíritu. Han de hacerlo creíble con la vida, no solo con palabras. Este es siempre el verdadero problema de la Iglesia: la falta de testigos.



José Antonio Pagola

Red evangelizadora BUENAS NOTICIAS
Contagia tu fe en el Resucitado. Pásalo.
22 de abril de 2012
3 Pascua (B)
Lucas 24, 35-48


viernes, 20 de abril de 2012

Entrevista.

.

.

Entrevista publicada el diumenge 15 d'abril de 2012 al diari EL PAÍS.



SOR LUCÍA CARAM Monja dominica contemplativa



"Rajoy tendrá dificultades para ir al cielo"



KARMENTXU MARíN

Pregunta. Coca-Cola España organiza un congreso sobre la felicidad y la llama a participar. ¿Qué es la felicidad?

Respuesta. Amar la vida y compartirla. Estar expropiada para utilidad pública, especialmente para los más obres.

P. Es dominica contemplatíva. y tiene blog, está en Facebook, en Twitter, en la tele, en la radio. Ya no hay contemplaciones como las de antes     .

R. Antes eran monjas de clausura. Ahora también, oficialmente. Pero lo importante es tener los ojos abiertos para contemplar la' historia según el corazón de Dios.

P. Usted, de clausura, poca.

R
. Mi claustro es el mundo.

P. Parece bastante suelta y poco talibán. ¿Qué dice su obispo?

R. Hace tres años que no lo veo. No me quita el sueño, porque creo que soy fiel a mi conciencia.

P. Algún adversario la llama monja de clausura social... ista.

R. Creo que soy una monja contemplativa, con una gran pasión por la humanidad. Y esto me lleva a estar al lado de los que más lo necesitan. Todo lo que tenga que ver con ismos me repele un poco. Pero si tuviera que ubicarme, me ubicaría más a la izquierda que a la derecha.

P. El Papa tira de las orejas a los curas austríacos que defienden el sacerdocio femenino.

R. Me da pena, a pesar de que yo no me ordenaría nunca sacer dote. No me gusta el sistema clerical tal y como está.

P. ¿Qué ve cuando contempla?

R
. Que estamos llamados para ser felices, aunque lgunos se empeñan en que no lo seamos. Una nueva. humanidad está naciendo.

P. ¿Todas las monjas de su monasterío de Manresa son así de pintureras?   .

R. Las monjas de mi comunidad son unas santas, buena gente, que me aguantan a mí y tienen una mente muy abierta. Son mujeres evangélicas. Somos seis, y siempre digo que en la comunidad el plato fuerte es la discrepatío. Podemos discrepar, pero somos una piña.

P. Está en la Fundación Rosa Oriol, propietaria de las joyerias Tous. ¿Qué combina una monja con una joyera?

R. La escribí en una noche de insomnio, porque me empezaban a llegar facturas para pagar alimentos para la gente. A las 24 horas tenía a su hija en el convento.

P. ¿Para profesar?

R. Colaborando económicamente, haciéndome  contactos durante año y medio sin que nadie lo supiera Al final les dije: Oye, salgamos del armario. Expliquemos que sois vosotros. Son manresanos. Decidimos hacer una fundación y nosotros, no ellos, quisimos ponerle el nombre de Rosa. Era una marca de calidad. Gente transparente, comprometida.

P. Asegura que escuchar la Cope la pone nerviosa. ¿No se la cargará con Rouco Varela?

R. Yo creo que él tampoco escucha la Cope. Es muy aburrida.

P. ¿Y él, unas castañuelas?

R. Bueno, tampoco [ríe]. Podríamos haberle invitado al Congreso de la Felicidad.

P. Siendo argentina, la convirtió al independentismo Carod Rovira. Pero luego usted ha votado a Convergencia. ¿Ha visto la luz con Artur Mas?

R. Yo conocí un poco cómo latia el corazón de los catalanes gracias a mi amistad con Carod.A Artur Mas le quiero muchísimo, le valoro como persona, tengo una gran amistad con su mujer y me parece que es el mejor presidente que puede tener hoy Cataluña.

P. ¿Y qué opina su director espiritual de todo esto?

R. Mi director espiritual es el Espíritu Santo. Y el Espíritu Santo y yo hemos decidido que hay que dejar que cada pueblo sea lo que quiere ser.

P. Cuando está entre los pucheros, ¿entra en éxtasis o santa Teresa tendría que habérselo hecho mirar?

R. Soy lá cocinera del convento, y no he tenido nunca éxtasis. Si lo hubiera tenido, creo que me habrían llevado al servicio de psíquiatría que está enfrente.

P. Es amiga de José Bono. ¿Fue quien le aconsejó el trasplante capilar?

R. El trasplante [ríe] ya me lo encontré. Le vi en Lérida, más joven y más guapo.

P. ¿Ha oído al obispo de Alcalá, relacionando a los gais con la prostitución y otros males de la patria en Televisión Española?

R. Me parece una aberración lo que dijo. Y que en un Viernes Santo, cuando Jesús vino a quitar cruces, él se dedique a ponerlas a las personas que sufren.

P. Dígame tres políticos que vayan a ir al cielo.

R. Artur Mas, Jordi Pujol y Marina Geli.

P. ¿Solo los catalanes van al cielo?

R. Es en la política que más me muevo. Podría salvarse en algunos momentos, en algunos, Ruiz-Gallardón. No te mandaría al cielo a Rita Barberá. Pero creo que al final todos vamos a ir al cielo.

P. ¿Rajoy también?

R. Rajoy tendrá serias dificultades, pero entrará también.





Perfil

Tiene 45 años y, aunque no para un momento, hace "muchas horas de silencio y oración", porque se levanta a las cinco de la mañana.
"Duermo poco, porque tengo que vivir muy deprisa", dice. Le gusta Internet, pasear por el campo y hacer barbacoas argentinas a las monjas. Tiene en su despacho una bicicleta eólica, que utiliza "para colgar el hábito". También una mesa de pimpón, en la que se ejercita con alguna' compañera.

.

.


Santoral 23 - 29 d'abril.

.

.

23, dilluns

Sant Jordi, soldat mr. (s. IV) nat a Lidda i mort a Capadòcia, patró de Catalunya (1456). Sant Gerard o Grau, bisbe; Sant Adalbert (956-997), bisbe de Praga i màrtir; beat Gil d’Assís, rel. Franciscà; beata Elena d’Udine, rel. Agustina; beata Teresa-Maria de la Creu, vg. Carmelitana.

24, dimarts

Sant Fidel de Sigmaringen, prev. Caputxí i mr. A Suïssa (1622). Sant Pere Ermengol, mr. Mercedari (cap al 1304) de la Guàrdia dels Prats (Conca de Barberà). Conversió de sant Agustí; sant Gregori d’Elvira, bisbe; santa Maria Eufràsia Pelletier, rel., fund. Congregació del Bon Pastor; sant Benet Menni, prev., fund. Gnes Hospitalàries del Sagrat Cor (HSCJ); sants Cerasi i Febadi, bisbes.

25, dimecres

Sant Marc, evangelista, cosí de Bernabé, deixeble de Pere i company de Pau. Sant Anià, bisbe; santa Calixta, mr.

26, dijous

Sant Isidor (+636), bisbe de Sevilla (succesor del seu germà Leandre) i doctor de l’Església, venerat a Lleó. Mare de Déu del Bon Consell; Sant Clet (o Anaclet), papa i mr.; sant Marcel.lí, papa i mr.; sant Pascasi, bisbe.

27, divendres

Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya (coronada 1881, entronitzada 1947). Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe, santa Zita, vg., de Lucca (s. XIII), patrona de les treballadores domèstiques; beats Domènec i Gregori, prevs., de Barbastre.

28, dissabte

Sant Pere Chanel (1803-1841), prev. Marista i mr., a Oceania. Sant Prudenci, bisbe; sant Cirí, mr.; sant Lluís Maria Grignon de Montfort, prev.; santa Valèria, mare de família mr.; beat Luquesi, terciari franciscà

29, diumenge

Santa Caterina de Sena (1347-1380), vg., terciària dominicana i doctora de l’Església. San Ramon (Raimundo) de Fitero, abat; sant Robert, prev., cistercenc.

.

.


L'evangeli de la setmana, 23 - 29 d'abril.

.

.

Dilluns, 23 d'abril '12

Sant Jordi, màrtir, patró de Catalunya





LECTURA PRIMERA

LECTURA DE L'APOCALIPSI DE SANT JOAN 12,10-12



Jo, Joan vaig sentir al cel una veu forta que proclamava:

--Ara és l'hora de la salvació,

del poder i del regnat del nostre Déu,

i el seu Messies ja governa,

perquè l'acusador dels nostres germans,

el qui els acusava nit i dia

davant el nostre Déu,

ha estat expulsat.

Ells l'han vençut

per la sang de l'Anyell

i pel testimoniatge del seu martiri,

ja que no van estimar tant la vida

que els fes por la mort.

Alegreu-vos-en, cel

i tots els qui hi habiteu!



SALM RESPONSORIAL

SALM 33



EL SENYOR M'HA ESCOLTAT, RES NO M'ESPANTA.



Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre als llavis la seva lloança.

La meva ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho sentin.



Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem plegats el seu nom.

He cercat el Senyor i ell m'ha respost,

m'ha alliberat de l'angoixa que tenia.



Alceu vers ell la mirada i sereu radiants,

i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.

El Senyor escolta el pobre que l'invoca,

i el salva de tots els perills.



Acampa l'àngel del Senyor

entorn dels seus fidels per protegir-los.

Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor;

feliç l'home que s'hi refugia!



LECTURA SEGONA

LECTURA DE AL PRIMERA CARTA DE SANT JOAN 5,1-5



Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l'ha engendrat, també estima els altres que Déu ha engendrat. Quan estimem Déu i complim els seus manaments, llavors coneixem que estimem els fills de Déu,  ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són feixucs,  perquè els qui han nascut de Déu vencen el món. La victòria que ha vençut el món és la nostra fe. Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?



ACLAMACIÓ



Manteniu-vos en l'amor qu eus tinc, diu el Senyor; qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit.



EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT JOAN 15,1-8



En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: »Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.



Dimarts, 24 d'abril '12

Joan 6,30-35



En aquell temps, la gent digué a Jesús :

--I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.

Llavors Jesús els respongué:

--Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.

Ells li demanen:

--Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest.

Jesús els diu:

--Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.



Dimecres, 25 d'abril '12

Marc 16,15-20



En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i els digué:

--Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.



Dijous, 26 d'abril '12

Mateo 5,13-16



En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

»Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.



Divendres, 27 d'abril '12

La Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya





LECTURA PRIMERA

LECTURA DELS FETS DELS APÒSTOLS 1,12-14



Després de veure com Jesús era endut al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d'Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.



SALM RESPONSORIAL

SALM 86



EL SENYOR TÉ EL PALAU A LA MUNTANYA SANTA.



El Senyor té el palau a la muntanya santa

 i estima més els portals de Sió

que totes les viles de Jacob.



Ell diu de tu, ciutat de Déu,

oracles gloriosos:

«Compto Egipte i Babilònia

entre els pobles que em coneixen.

A Filistea, a Tir i a Etiòpia

els dic: fills de Sió.»



Diran de Sió:

«L'Altíssim mateix l'ha fundada.»

El Senyor escriu en el registre dels pobles:

«Fills de Sió.»

I exclamen cantors i dansaires:

«De tu brollen, Sió, les meves fonts!»



LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS D'EFES 1,3-6.11-12



Beneït sigui el Déu i Pare

de nostre Senyor Jesucrist,

que ens ha beneït en Crist

amb tota mena de benediccions

espirituals dalt al cel.

Ens escollí en ell

abans de crear el món,

perquè fóssim sants,

irreprensibles als seus ulls.

Per amor ens destinà

a ser fills seus per Jesucrist,

segons la seva benèvola decisió,

que dóna glòria i lloança a la gràcia

que ens ha concedit en el seu Estimat.

En ell, per la seva sang,

hem obtingut la redempció,

el perdó dels nostres pecats.

La riquesa de la gràcia de Déu

s'ha desbordat en nosaltres.

Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa

i penetració que tenim.

Ens ha fet conèixer

el seu designi secret,

la decisió benèvola que havia pres

per executar-la

en la plenitud dels temps:

ha volgut unir en el Crist

totes les coses,

tant les del cel com les de la terra.

En Crist hem rebut

la nostra part en l'herència;

ens hi havia destinat el designi

d'aquell qui tot ho duu a terme

d'acord amb la decisió

de la seva voluntat.

Volia que fóssim

lloança de la seva glòria,

nosaltres que des del principi

tenim posada en Crist la nostra esperança.



ACLAMACIÓ



Vós sou la glòria de Jerusalem, l'orgull d'israel, l'honor del nostre poble.



EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC 1,39-47



Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:

--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

Càntic de Maria

Maria digué:

--La meva ànima magnifica el Senyor,

el meu esperit celebra

Déu que em salva.



Dissabte, 28 d'abril '12

Joan 6,60-69



En aquell temps, molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir:

--Aquest llenguatge és molt dur. ¿Qui és capaç d'acceptar-lo?

Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué:

--Això us escandalitza? Doncs què direu quan veureu el Fill de l'home pujant on era abans? És l'Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen.

Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'havia de trair. I afegí:

--Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.

Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. Llavors Jesús digué als Dotze:

--¿També vosaltres em voleu deixar?

Simó Pere li respongué:

--Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.



Diumenge IV de Pasqua. 29 d'abril '12

Joan 10,11-18



En aquell temps, Jesús parlà així:  »Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.

»Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

»El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare.

.

.