Notícies.

.

.

Notícies

1.- La missa de les 12 h., torna el proper diumenge, 18 de setembre.

2.- Durant l’agost i fins avui s’han recollit 144 € per obres.

.

.

Tornem al col·legi.

.

.

Tornem al col·legi:

     Con el inicio del curso escolar, se da un paso importante  para reiniciar  las actividades suprimidas durante el verano o para iniciar nuevas que se han pensado y programado durante estos meses pasados.

     Volver al colegio es una actividad que posibilita un mayor descanso y quehacer de los padres y abuelos y un mayor trabajo para los niños y niñas que son animados a estudiar, a realizar actividades escolares y extraescolares, también se ha de contar con un mayor gasto, sobre todo al inicio de curso. Ellos no son conscientes y cuando entran en cualquier tienda de objetos escolares, todo lo quieren; no están dispuestos a renunciar a nada, quienes renuncian son los padres que en la medida que los hijos avanzan ellos se van quedando para atrás en satisfacción de deseos. Así ha sido siempre y sólo se valora cuando te toca a ti hacerlo. Entre todos hemos de valorar esta acción y agradecer este sacrificio y a la vez sugerir que a los hijos es mejor dedicarles tiempo que alegrarles comprando cosas. Sabemos lo difícil que es convivir con ellos por las exigencias del trabajo, quien lo tenga, y el malestar que crea en algunos padres el no poder dedicar horas a sus hijos. En esta sociedad en crisis, deberíamos ir apuntando soluciones que pasen por posibilitar una mayor convivencia entre los padres y entre los padres y los hijos.

     A los padres y a los abuelos, que sois los que más contacto tenéis con la comunidad, os pedimos que no os olvidéis de ir concretando y potenciando el compromiso bautismal. “Nos comprometemos a crear un ambiente familiar donde vayan aprendiendo a conocer y respetar a Dios y a los hombres”, dijisteis aquel día. La comunidad parroquial os ofrece tres cosas:

1.- La catequesis de primera comunión para los niños y niñas que hacen tercero.

2.- A partir de cuarto, una nueva catequesis que ayude a los niños y niñas a conocer más a Jesucristo, ir creciendo en la fe e ir concretando y personalizando lo que será su fe y su orientación en la vida, haga lo que haga.

3.- A partir de 14 años, la formación para la Confirmación. Si tenéis hijos, nietos o sobrinos de estas edades, ¡animadlos!, estamos preparados para acogerles y acompañarles.

     También quisiera sugerir otra cosa que me gustaría fuera bien entendida: Durante años ha disminuido muchísimo la consideración y atención a la vocación a los diversos servicios y ministerios dentro de la Iglesia en los países ricos, por tanto entre nosotros. A las personas no se les ayuda a pensar que como creyentes podían desarrollar su vida felizmente dentro de una vocación religiosa; mientras apartados del crecimiento espiritual y de la profesión religiosa se ha ido matando el sentido de la vida como don y vocación, para lanzarse a la carrera de más tener, más gozar, más disfrutar sin, decían, ninguna ligazón a nada. ¡Vana ilusión!

     Hoy, que las perspectivas no son tan halagüeñas, que ves entrar a muchos hombres jóvenes entre las 10 y las 11 de la mañana en los supermercados con cara de tristeza y amargura, seguramente consecuencia del paro. Hoy, sería interesante que volviéramos a valorar el don y la vocación, para ello hemos de posibilitar la comunión y acogida dentro de la Iglesia.  

     Estela Aldave, respecto al evangelio de estos últimos domingos que hacen referencia a la vida de la comunidad, dice: “El modelo de comunidad que nos presenta Mateo es el de una comunidad de hermanos en las que las murallas de las clases sociales, prejuicios, privilegios, autoritarismos se han de derribar para que nazca la comunidad de iguales y participativa”.

     Los creyentes, sabemos que cada uno de nosotros es un don de Dios para construir el Reino. Como en todos los siglos, aquí y ahora todos hemos sido dotados de una vocación que nos hemos de ayudar a realizar, también la de ser cura o religioso y religiosa. No lo olvidemos.

.

.

Santoral. 12 - 18 de setembre.

.

.

12 dilluns.

El Nom de Maria; Mare de Déu de Lluc, patrona de Mallorca, i altres advocacions; sant Guiu, pelegrí; beat Miró, prevere agustinià, a Sant Joan de les Abadesses.

13 dimarts.

Sant Joan Crisòstom (+407), bisbe de Constantinoble i doctor de l’Església. Sant Felip, pare de santa Eugènia.

14 dimecres.

Exaltació de la Santa Creu, titular de la catedral de Barcelona. Sant Crescenci, noi mr., fill de sant Eutimi; santa Ròsula, mr.

15 dijous.

Mare de Déu dels Dolors. Sant Nicomedes, mr.; santa Caterina de Gènova, viuda.

16 divendres.

Sant Corneli, papa (251-253), i sant Cebrià (Cipriano), bisbe de Cartago (249-258), mrs. Santa Edita, vg., princesa; beat Víctor III, papa (1086-1087).

17 dissabte.

Sant Robert Bel·larmino (1542-1621), bisbe de Càpua i doctor de l’Església, cardenal (jesuïta). Dedicació de la catedral de Vic (1803; l’anterior, 1038); sant Pere d’Arbuès, prev. i mr. a Saragossa. Santa Coloma, vg. i mr. a Còrdova; santa Ariadna, mr. 

18 diumenge.

Sant Josep de Cupertino (1603-1663), prev. franciscà, patró dels astronautes; santa Ferriol, mr.; santa Sofia, mr.; santa Irene, mr.

.

.

L'evangeli de la setmana, 12 - 18 de setembre.

.

.

Dilluns, 12 de setembre '11

Lucas 7,1-10

 En aquell temps, quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l'escoltava, va entrar a Cafarnaüm. 2 El criat d'un centurió estava malalt, a punt de morir. El centurió l'apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu criat. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:

--Es mereix que li concedeixis això, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.

Jesús se n'anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:

--Senyor, no et molestis: jo no sóc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m'he considerat digne de venir a trobar-te; digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d'un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: "Vés-te'n", i se'n va, i a un altre: "Vine", i ve, i al meu criat li mano: "Fes això", i ho fa.

Quan Jesús ho sentí, es va omplir d'admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:

--Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.

Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el criat estava restablert.

Dimarts, 13 de setembre '11

Lucas 7,11-17

En aquell temps, Jesús se n'anà en un poble anomenat Naïm. L'acompanyaven els seus deixebles i molta gent. Quan s'acostava a l'entrada del poble, duien a enterrar un mort, fill únic d'una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, se'n va compadir i li digué:

--No ploris.

Després s'acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s'aturaren. Ell digué:

--Jove, aixeca't.

El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:

--Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.

I també:

--Déu ha visitat el seu poble.

L'anomenada de Jesús s'escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.

Dimecres, 14 de setembre'11

Joan 3,13-17

En aquell temps, Jesús digué a Nicodem:  Ningú no ha pujat mai al cel, fora d'aquell qui n'ha baixat, el Fill de l'home. I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat,  perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell.

Dijous, 15 de setembre '11

Lucas 2,33-35

En aquell temps, el seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare:

--Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda,  i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els sentiments amagats al cor de molts.

Divendres, 16 de setembre '11

Lucas 8,1-3

En aquell temps, Jesús anava per cada vila i per cada poble predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L'acompanyaven els Dotze  i algunes dones que havien estat curades d'esperits malignes i de malalties: Maria, l'anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d'Herodes, Susanna i moltes altres, que els proveïen amb els seus béns.

Dissabte, 17 de setembre '11

Lucas 8,4-15

En aquell temps, es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se d'una paràbola:

--Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l'ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.

I, acabat de dir això, exclamà:

--Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. Ell respongué:

--A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del seu Regne; als altres, en canvi, se'ls parla en paràboles, per tal que

» mirin bé, però no hi vegin;

escoltin, però no entenguin.

 »La paràbola vol dir això:

»La llavor és la paraula de Déu. Els d'arran del camí són els qui l'escolten, però després ve el diable i s'enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l'acullen amb alegria, però no tenen cap arrel: creuen només per un moment, i a l'hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.

Diumenge, 18 de setembre '11

Mateo 20,1-16

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: »Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya. Després de fer tractes amb ells per un jornal d'un denari, els envià a la seva propietat. Va tornar a sortir cap a mig matí, en veié d'altres que s'estaven a la plaça sense feina i els digué:

»--Aneu també vosaltres a la meva vinya i us donaré el que sigui just.

»Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja tarda va sortir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va sortir cap al final de la tarda, en va trobar d'altres i els digué:

»--Per què us esteu aquí tot el dia sense fer res?

»Ells li responen:

»--És que ningú no ens ha llogat.

»Els diu:

»--Aneu també vosaltres a la meva vinya.

»Quan va arribar el vespre, l'amo de la vinya va dir a l'encarregat:

»--Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels qui han arribat darrers i acaba pels primers.

 »Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la tarda i van cobrar un denari cada un. Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. Mentre cobraven, protestaven contra el propietari  i deien:

»--Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.

»L'amo va respondre a un d'aquests:

»--Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari?  Doncs pren el que és teu i vés-te'n. A aquest darrer li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè jo sóc generós?

 »Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.

.

.

Vivir perdonando.

VIVIR PERDONANDO

         Los discípulos le han oído a Jesús decir cosas increíbles sobre el amor a los enemigos, la oración al Padre por los que nos persiguen, el perdón a quien nos hace daño. Seguramente les parece un mensaje extraordinario pero poco realista y muy problemático.

        Pedro se acerca ahora a Jesús con un planteamiento más práctico y concreto que les permita, al menos, resolver los problemas que surgen entre ellos: recelos, envidias, enfrentamientos, conflictos y rencillas. ¿Cómo tienen que actuar en aquella familia de seguidores que caminan tras sus pasos. En concreto: «Si mi hermano me ofende, ¿cuántas veces le tengo que perdonar?».

        Antes que Jesús le responda, el impetuoso Pedro se le adelanta a hacerle su propia sugerencia: « ¿Hasta siete veces?». Su propuesta es de una generosidad muy superior al clima justiciero que se respira en la sociedad judía. Va más allá incluso de lo que se practica entre los rabinos y los grupos esenios que hablan como máximo de perdonar hasta cuatro veces.

        Sin embargo Pedro se sigue moviendo en el plano de la casuística judía donde se prescribe el perdón como arreglo amistoso y reglamentado para garantizar el funcionamiento ordenado de la convivencia entre quienes pertenecen al mismo grupo.

        La respuesta de Jesús exige ponerse en otro registro. En el perdón no hay límites: «No te digo hasta siete veces sino hasta setenta veces siete». No tiene sentido llevar cuentas del perdón. El que se pone a contar cuántas veces está perdonando al hermano se adentra por un camino absurdo que arruina el espíritu que ha de reinar entre sus seguidores.

        Entre los judíos era conocido un "Canto de venganza" de Lámek, un legendario héroe del desierto, que decía así: "Caín será vengado siete veces, pero Lámek será vengado setenta veces siete". Frente esta cultura de la venganza sin límites, Jesús canta el perdón sin límites entre sus seguidores.

        En muy pocos años el malestar ha ido creciendo en el interior de la Iglesia provocando conflictos y enfrentamientos cada vez más desgarradores y dolorosos. La falta de respeto mutuo, los insultos y las calumnias son cada vez más frecuentes. Sin que nadie los desautorice, sectores que se dicen cristianos se sirven de internet para sembrar agresividad y odio destruyendo sin piedad el nombre y la trayectoria de otros creyentes.

        Necesitamos urgentemente testigos de Jesús, que anuncien con palabra firme su Evangelio y que contagien con corazón humilde su paz. Creyentes que vivan perdonando y curando esta obcecación enfermiza que ha penetrado en su Iglesia.

José Antonio Pagola

11 de septiembre de 2011 24 Tiempo ordinario(A) Mateo 18, 21-35

Diumenge XXIV de durant l'any.

.

.

LECTURA PRIMERA

LECTURA DEL  LIBRE DE JESÚS, FILL DE SIRA 27,30-28,7

La rancúnia i la ira són també coses detestables,

i, tanmateix, l'home pecador les manté.

El qui es venja toparà amb la venjança del Senyor,

que no deixarà passar cap de les seves faltes.

Perdona les ofenses que t'hagi fet el teu proïsme,

i aleshores, quan preguis, Déu et perdonarà els pecats.

Si un es manté furiós contra un altre,

¿com pot pretendre el perdó del Senyor?

Si no té pietat d'un home que és com ell,

¿com pot pregar pel perdó dels seus propis pecats?

Si l'home, que és un simple mortal, guarda rancúnia,

¿de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats?

Pensa en la teva fi i deixa d'odiar,

pensa en la mort i en la corrupció i resta fidel als manaments.

Recorda't, doncs, dels manaments i no guardis rancúnia al proïsme,

recorda't de l'aliança de l'Altíssim

i passa per alt les ofenses que has rebut.

SAL M RESPONSORIAL

SALM 102

EL SENYOR ÉS COMPASSIU I BENIGNE, LENT PER AL CÀSTIG, RIC EN L'AMOR.

Beneeix el Senyor, ànima meva,

del fons del cor beneeix el seu sant nom.

Beneeix el Senyor, ànima meva,

no t'oblidis mai dels seus favors.

Ell et perdona les culpes

i et guareix de tota malaltia;

rescata de la mort la teva vida

i et corona d'amor entranyable.

No sempre acusa

ni guarda rancúnia sense fi;

no ens castiga els pecats com mereixem,

no ens paga com deuria les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra,

llança les nostres culpes lluny de nosaltres

com l'orient és lluny de l'occident.

LECTURA SEGONA

LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE ROMA 14,7-9

Ningú de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: i vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.

ACLAMACIÓ

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres.

EVANGELI

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MATEO 18,21-35

En aquell Pere preguntà a Jesús:

--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

Jesús li respon:

--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

»Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.

 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:

»--Paga'm el que em deus.

»El company se li va llançar als peus i li suplicava:

»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.

»Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

»Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:

»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?

»I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

»Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

.

.

XXIV domingo del tiempo ordinario.

.

.

PRIMERA LECTURA

LECTURA DEL LIBRO DEL ECLESIÁSTICO 27,33-28,9

El furor y la cólera son odiosos; el pecador los posee. Del vengativo se vengará el Señor y llevará estrecha cuenta de sus culpas. Perdona las ofensas a tu prójimo, y se te perdonarán los pecados cuando lo pidas. ¿Cómo puede un hombre guardar rencor a otro y pedir la salud al Señor? No tiene compasión de su semejante, ¿y pide perdón de sus pecados? Si él, que es carne, conserva la ira, ¿quién expiará por sus pecados? Piensa en tu fin, y cesa en tu enojo; en la muerte y corrupción, y guarda los mandamientos. Recuerda los mandamientos, y no te enojes con tu prójimo; la alianza del Señor, y perdona el error.

SALMO RESPONSORIAL

SALMO 102

EL SEÑOR ES COMPASIVO Y MISERICORDIOSO, LENTO A LA IRA Y RICO EN CLEMENCIA.

Bendice, alma mía, al Señor,

y todo mi ser a su santo nombre.

Bendice, alma mía, al Señor,

y no olvides sus beneficios.

Él perdona todas tus culpas

y cura todas tus enfermedades;

él rescata tu vida de la fosa

y te colma de gracia y de ternura.

No está siempre acusando

ni guarda rencor perpetuo.

No nos trata como merecen nuestros pecados

ni nos paga según nuestras culpas.

Como se levanta el cielo sobre la tierra,

se levanta su bondad sobre sus fieles;

como dista el oriente del ocaso,

así aleja de nosotros nuestros delitos.

SEGUNDA LECTURA

LECTURA DE LA CARTA DEL APÓSTOL SAN PABLO A LOS ROMANOS 14, 7-9

Hermanos:

Ninguno de nosotros vive para sí mismo y ninguno muere para si mismo. Si vivimos, vivimos para el Señor; si morimos, morimos para el Señor; en la vida y en la muerte somos del Señor. Para esto murió y resucitó Cristo: para ser Señor de vivos y muertos.

ALELUYA Jn 13, 34

Os doy un mandamiento nuevo --dice el Señor--, que os améis unos a otros, como yo os he amado.

EVANGELIO

LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN MATEO 18, 21-35

En aquel tiempo, se adelantó Pedro y preguntó a Jesús:

--Señor, si mi hermano me ofende, ¿cuántas veces le tengo que perdonar? ¿Hasta siete veces?

Jesús le contesta:

--No te digo hasta siete veces, sino hasta setenta veces siete.

Y les propuso esta parábola:

--Se parece el Reino de los cielos a un rey que quiso ajustar las cuentas con sus empleados. Al empezar a ajustarlas, le presentaron uno que debía diez mil talentos. Como no tenía con qué pagar, el señor mandó que lo vendieran a él con su mujer y sus hijos y todas sus posesiones, y que pagara así. El empleado, arrojándose a sus pies, le suplicaba diciendo: "Ten paciencia conmigo, y te lo pagaré todo".

El señor tuvo lástima de aquel empleado y lo dejó marchar, perdonándole la deuda. Pero, al salir, el empleado aquel encontró a uno de sus compañeros que le debía cien denarios y, agarrándolo, lo estrangulaba, diciendo: "Págame lo que me debes." El compañero, arrojándose a sus pies, le rogaba, diciendo: "Ten paciencia conmigo, y te lo pagaré". Pero él se negó y fue y lo metió en la cárcel hasta que pagara lo que debía. Sus compañeros, al ver lo ocurrido, quedaron consternados y fueron a contarle a su señor todo lo sucedido.

Entonces el señor lo llamó y le dijo: "¡Siervo malvado! Toda aquella deuda te la perdoné porque me lo pediste. ¿No debías tú también tener compasión de tu compañero, como yo tuve compasión de ti?" Y el señor, indignado, lo entregó a los verdugos hasta que pagara toda la deuda. Lo mismo hará con vosotros mi Padre del cielo, si cada cual no perdona de corazón a su hermano.

.

.