sábado, 12 de febrero de 2011

Llita contra la fam, o lluita contra la desigualtat?

.
.

El passat dijous dia 10 ens vàrem trobar per a reflexionar sobre la fam al món i el perquè, va ser a la parròquia de Sant Ildefons i ens ajudà el jesuita Ramir Pampols, capellà obrer, que ha passat els últims anys a Haití, hi era quan es va produir el terratemol. Després de la xerrada i la intervenció de diverses persones, vàrem sopar: pa, oli i aigua i es va fer la col·lecta per a Mans Unidesa, col·lecta que es farà aquests cap de setmana en tots els temples de la ciutat.
A continuació, transcribim la xerrada d'en Pampols
.
.
.
¿LLUITA CONTRA LA FAM, O LLUITA CONTRA LA DESIGUALTAT?

INTRODUCCIÓ
Unes notes introductòries per a centrar l´intercanvi o debat posterior
.
1. D´entrada pensó que problema de la lluita contra la fam, és un bon pretexte per anar més lluny. Més lluny encara que parlar de la lluita contra la pobresa, encara que la fam n´és una clara i contundent manifestació.
.
2. Si ens quedessim avui parlant només de la “fam” o “la pobresa severa”, podría ser una trampa. No conscient, però real.
Per què? Perquè la fam és “només” un simptoma de quelcom més profund: la radical desigualtat entre el Nord i el Sud (que també està en el Nord!).
.
3. Per tant, jo, amb aquest acte d´avui, vui lluitar i atacar aquesta desigualtat per anar al fons del problema. L´important no és “celebrar un acte contra la fam” sinó fer una acció que tendeixi a erradicar-la, erradicant les seues causes profundes.
.
4. Tampoc nego que amb aquest gest denunciem també la mateixa desigualtat…
.
5. Atacar la desigaltat pensó que té, com a mínim, dues dimensions:
- Una dimensió política: perquè primer que res cal fer una anàlisi de la realitat actual del nostre món globalitzat, denunciant les causes que provoquen aquesta desigualtat creixent.
Jo no estic preparat per a fer aquesta anàlisi. Però puc posar-vos al cor el neguit per a fer-la, i després aceptar les consequències que s´en poden derivar per la nostra vida diària.
Però sobretot voldria proposar que cal dotar-nos dels medis adequats per a fer aquesta anàlisi i així anar al fons del problema de la fam.
- L´altra dimensió m´atreveixo a qualificar-la de “revolucionària”: vui dir, estar disposats, una vegada hem comprovat les causes reals i objectives de la fam, a col.laborar en unes alternatives, econòmiques sobretot, que siguin radicalment diferents a l´actual model econòmic. Amb això no crec que “banalitzo” la paraula “revolució”, sinó que pretenc no tenir por de pronunciar-la.
.
6. En conclusió d´aquesta introducció una mica llarga: ¿com podem enfocar honestament aquest gest d´aquesta nit? Proposo:
.
a) Anar més enllà de parlar d´estadístiques sobre la fam, que ja coneixem:
. 6 infants moren al món cada segon per manca d´aigua potable.
. la mateixa quantitat de morts del terratrèmol d´Haití, 230.000, moren cada dia de
fam, etc. (encara que no interessa tant parlar d´això).
.
b) No vui tractar de culpabilitzar-nos, que és estirilitzant, sinó de responsabilitzar-nos.
.
c) Posar en comú els nostres neguits, tant mentals com de cor. Valor de sentir amb el cor aquesta realitat!
.
.
PRIMERA PART: LA REALITAT D´HAITÍ
.
Haití és una mostra, una “icona” de la dramática situación del Sur del Món.
Primer de tot, unes poques dades humanes i geogràfiques sobre Haití.
• Extensión, número de habitantes, número de migrantes en el extranjero,…
• Nivel de vida
• Fuentes de producción
• Situación económico-social: industria, zonas francas, paro, trabajo informal
• Situación escolar y universitaria
• Migrantes: más allá de las cifras: - “fuga de cerebros” (30.000 visados)
- “fuga de brazos” (¼ de la población)
- Un fenómeno particular: los niños y niñas “restavek” : 300.000
.
Hem referiré a dos nivells d´ anàlisi d´aquesta situació concreta:
I. Alguns elements que fan referència a la Història d´ Haití.
II. Altres elements que están darrere d´aquesta realitat: les causes polítiques i econòmiques que han provocat abans i ara que es doni aquesta realitat sagnant.
Finalment, entre tots, plantejar-nos que tinguem l´atreviment d´anar més enllà d´una “Jornada de lluita contra la fam”, amb alguna acció concreta i pràctica que a més de ser-nos exigida moralment, doni també més sentit a la nostra vida d´homes i dones creients en Jesucrist.
.
.
SITUACIÓ HISTÒRICA D´HAITÍ
.
• Petita reflexió del poeta nicaragüenc Ernesto Cardenal, sobre quin ha estat el paper de Déu i dels homes en aquest terratrèmol.
• Un paràgraf d´un article d´un ciutadà haitià que després del terratrèmol ha decidit tornar al seu país per ajudar a reconstruir-lo, o potser anar més lluny! Es diu Jean Marie Theodat. Diu això:
.
Vivir libres o morir
Frente a este inmenso duelo he tomado la decisión de volver a vivir en Haití tras vivir más de treinta años en Francia. Mi compromiso con la enseñanza superior en la École Normale Supérieure, como profesor, en la Agence Universitaire de la Francophonie, como director de la delegación caribeña desde abril del 2010, es tanto una respuesta personal al desamparo familiar (la casa de mi familia se derrumbó literalmente sobre mi madre, que pudo salir viva de los escombros) como una respuesta solemne a un problema que supera los simples intereses individuales.
Otras inflexiones, económicas y sociales, son consecuencia de una crisis estructural más prolongada que el azar tectónico hace patente al recordar la vulnerabilidad global de la nación haitiana. Esta parece construida, como la ciudad, sobre una línea de falla social por la que se enfrentan, desde la independencia, dos lógicas antagónicas. Una insiste en querer rehabilitar las antiguas plantaciones y retomar la producción para mantener los ingresos de la primera colonia azucarera del Nuevo Mundo. La otra consiste en el aprendizaje de la libertad por parte de los descendientes de los africanos liberados al precio de una guerra que se cobró más de 100.000 víctimas: ¿qué significa ser libre, después de haber sido esclavo? ¿Cómo ganarse la vida sin alienar la propia libertad?
Pertenezco a una generación que, tras sufrir los horrores de la dictadura de los Duvalier, creyó en la posibilidad de un renacer de nuestra patria. Sufrimos los sobresaltos de la democratización y los ajustes estructurales necesarios para la recuperación económica... en vano. Dos misiones de la ONU en veinte años no han logrado encarrilar de nuevo el país. ¿Significa esto que hemos perdido definitivamente el tren y que este país está condenado a seguir siendo pobre, inestable y peligroso? Quiero creer que todavía existen dentro y fuera de él personas capaces de retomar el desafío lanzado por una banda de antiguos esclavos al rostro del mundo libre y civilizado: vivir libres o morir. Este país no quiere morir; por lo tanto, tiene que asumir ahora su parte de libertad. Cfr. Separata de La Vanguardia, 2 de febrer 2011.
.
I. Elements històrics. (Només alguns més importants)
.
1. Arriba Colón a l´octubre del 1412.
2. La bateja “ La Española”. Més tard es dirà “La perla de las Antillas”
3. Hi vivien uns 500.000 indígenes (taínos)
4. Als dos o tres anys en quedaven 50.000 fins que van anant desapareixent
5. La mà d´obra es canvia amb esclaus comprats als països que els venien: Holanda, França, etc.
6. La durada d´un esclau com treballador durava 5 anys.
7. Espanya passa un terç de la illa a França després d ´una guerra interna, per a no perdre el Rossellò.
8. Els cultius són de grans extensions amb el café, l´arroç i la canya de sucre.
9. Al segle 18 comencen les rebelions internes, amb llèngua propia i els Marrons,Cimarrones, que fugen a les muntanyes.
10. L´any 1804 els esclaus vencen als francesos, amb 100.000 morts i declaren la Independència.
11. Maten i cremen tots els ingenis del sucre.
12. Comença l´aïllament internacional per la por dels estats esclavistes de què els seus esclaus negres facin el mateix.
.
II. Elements econòmics. (Només alguns més significatius)
.
1. França trenca l´aillament d´ Haití a petició d´aquest país, a canvi de 125 mil milions de francs or. Deute extern que ha durant fins ara!
2. EE.UU envaeix Haití quan no va pagar el deute que havia contragut amb la Banca americana: ocupen la Duana i el Banc Nacional d´Haití: s´hi queden dels 1915 fins al 1934.
3. Els americans obliguen a Haití a destruir la “cabanya” dels porcs propis, de molt bona raça, i ofereixen arròs més barat que el produït pels pagesos haitians. L´actual President Preval es veu obligat a demanar que no els regalin arròs per a poder vendre el propi.
4. El 60% de l´alimentció básica pel país, ve de l´exterior: comprat o donat.
5. L´expresident Jean Marie Aristide quan en el seu primer mandat, cap al 2002, elimina l´exèrcit pels continuats cops d´Estat, i estableix impostos a les fàbriques i terres dels haitians rics (entre un 5 o 10% de la población) i als empresaris nordamericans o canadencs, el Govern americà se l´emporta als EE.UU. i el torna, canviant-li aquest plantejament.
6. La massa forestal ha estat tan depredada a partir dels francesos, que Haití ara té només un 4% de bosc i arbres.
7. Un haitià guanya una mitjana de 520 dòlars a l´any. Un español, 28.000, i un suec o un norrueg, 93.000.
.
III. Alguns elements d´avui mateix
.
• El terratrèmol està sense resoldre esperant els resultat de les eleccions fraudulentes
• El còlera segueix matant gent, fins més de 4.000 persones fins ara!
• Encara està en marxa el procés electoral per un nou President, tot el Parlament i un terç del Senat
• La OEA i altres països forts, han obligat a posar en tercer lloc al candidat i amic del President, que l´havien col.locat com a segon.
• La segona volta, el dia 20 de març, decidirà el nou President
• A partir d´aquest moment veurem què passarà amb els milions de dòlars promesos per molts països: gairebé 10 bilions.
.
La pregunta de fons que cal respondre a tota aquesta realitat és: Què faran els haitians o què els deixaran fer:
RECONSTRUIR el que ja tenien des de sempre i seguir fent com sempre…?
REFUNDAR el país de SOCARREL, amb nous comportaments interns i externs, noves aliances, etc.?
AQUEST ÉS EL GRAN INTERROGANT CARA AL PRÒXIM FUTUR.
.
.

SEGONA PART: MÉS ENLLÀ D´HAITí
.
Us proposo algunes reflexions d´que he tret d´un llibre escrit per l´actual secretari general de Caritas española, el sacerdot Luis González – Carvajal. És Enginier de Mines i Doctor en Teologia. Ha escrit 16 llibres i l´últim és aquest: “El hombre roto por los demonios de la economía”. Ed. Universitat de Comillas, 2010.
Potser el més sencill serà llegir-vos alguns paràgrafs que ens fan anar molt més enllà de parlar sobre la fam i com disminuir-la poc a poc, com està fent “La Caixa” que ara es preocupa de fer campanya contra la fam dels infants, com si la dels adults no fos igual de trágica.
a) Augment de les desigualtats internacionals. Pág. 218-220.
b) Poder de les Empreses Multinacionals. Pàg. 221-222.
c) Amenaces pels treballadors poc qualificats. Pág. 224-226.
.
Resposta “posible” a tot això: UNA ECONOMIA AL SERVEI DE L´HOME
1. “Andamos escasos de ideas”. Pág. 250.
2. Regular l´economía. Pág. 250-251.
3. Necesidad de instituciones políticas mundiales. Pàg. 257.
4. Algunes alternatives econòmiques dins del Capitalisme: La Banca Ética, Els Fons d´inversió Étics, les Cooperatives,el Comerç Just. Pág. 259-263.
.
DEBAT I DIÀLEG
• Reacció a aquesta xerrada sobre la fam
• Suggerències pràctiques d´ara endavant: Objecció: “NO ES POT FER RES!”. No és cert: Haití, Tunícia, Egipte, Nicaragua,…
• Crear el Comité Justícia i Pau a cada parroquia o interparroquial
• Proposar Tallers de formació sobre aquestes qüestions: anàlisi de la realitat, bona información económica, formació política,…
• Comprometre´s a fer alguns Seminaris a Cristianisme i Justícia que cada any tracten aquests temes.
• Subscriure´s als Quaderns de Crsitianisme I Justícia. L´últim es titula: “L´agroindústria sota sospita”, n.171. Molt clar i contundent.
Però cap d´aquests mitjans si alhora no canviem les nostres actituds personals en relació als nostres hàbits de consum, els nostres criteris sobre la felicitat, la justicia, el sentiment de fraternitat universal, començant pels més empobrits pel Sistema actual.
Acaba de sortir un llibret molt petit a França “Indignez-vous!” que vol ajudar a prendre consciència de la crisi actual per culpa de l´especulació dels Bancs i els propis especuladors privats.
Llegir també “Aturem la crisi”, d´en Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau a Barcelona. Fàcil de llegir, amb moltes dades reveladores del que està passant ara.
.
Ramiro Pàmpols, L´Hospitalet, febrer del 2011.
.
.

viernes, 11 de febrero de 2011

Número 7, 13 de febrer de 2011.

.
.
CALENDARI D’ACTIVITATS
.
Diumenge 13: ................................Missa a les 10 h, a les 12 h. i a les 20 h.
Dilluns 14: ...................................19 h. Formació Bíblica.
Dimarts 15: ..................................17,30 h: Catequesi de 1er.
Dimecres 16: ................................17,30 h Catequesi de primer.
Dimecres 16: ................................18,30 h. Sant Rosari.
Dimecres 16: ................................19,30 h. Eucaristia.
Dijous 17: ....................................17 h. Pregària a la Cripta.
Divendres 18: ................................18 h: CONFIRMACIÓ.
Divendres 18: ................................20 h. Eucaristia.
Dissabte 19: ..................................20 h. Eucaristia.
Diumenge 20: ................................Misses a les 10 h, a les 12 h. i a les 20 h.

.
.

Notícies.

.
.

1.- Este sábado y domingo, colecta para la campaña de Mans Unides a favor de combatir el hambre en el mundo. También es la recogida de alimentos para compartir con los necesitados de Cornellà. Que cada uno colabore como pueda.
.
2.- Las fotografías de la Candelaria las encontrareis en el blog parroquial.
.
.

Renovación promesas del Bautismo.

.
.

El próximo domingo, en la misa de las 12, los niños y niñas que se están preparando para la Comunión, renovarán su compromiso bautismal en una celebración comunitaria. También serán bautizados aquellos niños y niñas que no están. Será un fiesta “familiar”; la comunidad de Sant Miquel acepta a estos pequeños/as. Es un momento de gracia, el Señor continúa buscando “socios” para su obra y a nosotros nos corresponde el honor de acogerles, enseñarles, acompañarles y ayudarles a crecer como creyentes. Hagamos todo lo posible para que no sean unos extraños en su casa, todo lo contrario que se sienten bien acogidos y que vean en nosotros unos cristianos/as que están contentos con los niños/as, que saben rezar, que cantan, que escuchan, que comulgan, que se quieren y que la cuestión de Jesús se lo creen y lo viven.
Os ruego que os intereséis por ellos/as, que valoréis el paso que dan en unos momentos que pocos quieren dar, que los felicitéis y aplaudáis al final, que experimenten que para nosotros son alguien importante y que estamos muy contentos.
.
.

miércoles, 9 de febrero de 2011

Túnez, Egipto, Marruecos... Esas "dictaduras amigas".


Túnez, Egipto, Marruecos... Esas "dictaduras amigas"


Ignacio Ramonet, www.medelu.org

¿Una dictadura en Túnez? ¿En Egipto una dictadura? Viendo a los medios relamerse con la palabra «dictadura» aplicada al Túnez de Ben Alí y al Egipto de Moubarak, los franceses han debido de preguntarse si han entendido o han leído bien. ¿No habían insistido durante decenios esos mismos medios y esos mismos periodistas en que esos dos “países amigos” eran “Estados moderados”? ¿La horrible palabra “dictadura” no estaba exclusivamente reservada en el mundo árabe musulmán (después de la destrucción de la “espantosa tiranía” de Saddam Hussein en Irak) solo al régimen Iraní? ¿Cómo? ¿Había entonces otras dictaduras en la región? Y ¿nos lo habrían ocultado los medios de nuestra ejemplar democracia? He aquí, en todo caso, un primer abrir de ojos que debemos al rebelde pueblo tunecino. Su prodigiosa victoria ha liberado a los europeos de la “retórica hipócrita y de ocultamiento” en vigor en nuestras cancillerías y en nuestros medios. Obligados a quitarse la careta, simulan descubrir lo que sabíamos desde hace rato (1), que las “dictaduras amigas” no son más que eso: regímenes de opresión. Sobre el asunto, los medios no han hecho otra cosa que seguir la “línea oficial”: cerrar los ojos o mirar hacia otro lado confirmando la idea de que la prensa no es libre salvo en relación con los débiles y la gente aislada. ¿Acaso Nicolás Sarkozy no ha tenido el aplomo de asegurar que en Túnez “había una desesperanza, un sufrimiento, un sentimiento de ahogo que hay que reconocer que no habíamos apreciado en su justa medida”, con respecto al sistema mafioso del clan Ben Alí-Trabelsi?

“No habíamos apreciado en su justa medida…” En 23 años… A pesar de contar allí con servicios diplomáticos más prolíficos que los de cualquier otro país… A pesar de la colaboración en todos los sectores de la seguridad (policía, gendarmería, inteligencia…) (2). A pesar de las estancias regulares de altos responsables políticos y mediáticos que establecían allí desacomplejadamente sus lugares de veraneo… Pese a la existencia en Francia de dirigentes exiliados de la oposición tunecina, mantenidos como apestados al margen por las autoridades francesas y de acceso prohibido durante decenios a los grandes medios… Democracia ruinosa..

En realidad esos regímenes autoritarios han sido (y siguen siendo) complacientemente protegidos por las democracias europeas, despreciando sus propios valores, con el pretexto de que constituyen baluartes contra el islamismo radical (3). El mismo cínico argumento usado por Occidente durante la Guerra Fría, para apoyar dictaduras militares en Europa (España, Portugal, Grecia, Turquía) y en América Latina pretendiendo impedir la llegada del comunismo al poder.

¡Qué formidable lección dan las sociedades árabes revolucionarias a los que en Europa los describían con términos maniqueos, es decir, como masas dóciles sometidas a sátrapas orientales corruptos o como muchedumbres histéricas poseídas por el fanatismo religioso! Y he aquí que de repente surgen, en las pantallas de nuestros ordenadores o de nuestros televisores (cf.: el admirable trabajo de Al-Jazeera) preocupadas por el progreso social, nada obsesionadas por la cuestión religiosa, sedientas de libertad, sobrepasadas por la corrupción, detestando las desigualdades y reclamando democracia para todos, sin exclusiones.

Lejos de las caricaturas binarias, estos pueblos no constituyen en modo alguno una especie de “excepción árabe” sino que se asemejan en sus aspiraciones políticas al resto de las ilustradas sociedades urbanas modernas. Un tercio de los tunecinos y casi un cuarto de los egipcios navegan regularmente por Internet. Como afirma Moulay Hicham El Alaoui: “Los nuevos movimientos ya no están marcados por los viejos antagonismos como antiimperialismo, anticolonialismo, o antisecularismo. Las manifestaciones de Túnez y El Cairo han estado desprovistas de todo simbolismo religioso. Constituyen una ruptura generacional que refuta la tesis del excepcionalismo árabe. Además son las nuevas metodologías de la comunicación de Internet las que animan estos movimientos. Ellos proponen una nueva versión de la sociedad civil en la que el rechazo al autoritarismo va de la mano con el rechazo a la corrupción (4)”.

Especialmente gracias a las redes sociales digitales, las sociedades tanto de Túnez como de Egipto se movilizaron con gran rapidez y pudieron desestabilizar el poder en tiempo récord. Aún antes de que los movimientos hayan tenido la oportunidad de “madurar” y de favorecer la emergencia de nuevos dirigentes dentro de ellos. Es una de las raras ocasiones en las que sin líderes, sin organización dirigente y sin programa, la simple dinámica de la exasperación de las masas ha bastado para conseguir el triunfo de la revolución. Se trata de un momento frágil y sin duda las potencias ya estarán trabajando, especialmente en Egipto, para que “todo cambie sin que cambie nada” según el viejo adagio de El Gatopardo. Esos pueblos que conquistaron su libertad deben recordar la advertencia de Balzac, “Se matará a la prensa como se mata a un pueblo, otorgándole la libertad”(5). En las “democracias vigiladas” es mucho más fácil domesticar legítimamente a un pueblo que en las antiguas dictaduras. Pero esto no justifica su mantenimiento. Ni debe empañar el ardor de derrocar una tiranía.

El hundimiento de la dictadura tunecina ha sido tan veloz que los demás pueblos magrebíes y árabes han llegado a la conclusión de que esas autocracias –las más viejas del mundo- estaban en realidad profundamente corroídas y no eran por lo tanto más que “tigres de papel”. Esta demostración se ha verificado también en Egipto.

De allí este impresionante levantamiento de los pueblos árabes, que lleva a pensar inevitablemente en el gran florecimiento de las revoluciones europeas de 1848, en Jordania, en Yemen, en Argelia, en Siria, en Arabia Saudí, en Sudán y también en Marruecos.

En este último país, una monarquía absoluta, en el que el resultado de las “elecciones” (siempre trucado) siempre lo decide el soberano, que designa según su voluntad a los llamados ministros “de la soberanía”, unas cuantas decenas de familias próximas al trono continúan acaparando la mayoría de las riquezas (6). Los cables difundidos por Wikileaks han revelado que la corrupción llega a niveles de indecencia descomunales, mayores que los del Túnez de Ben Alí, y que las redes mafiosas tenían todas como único origen el Palacio. Un país en el que la práctica de la tortura está generalizada y el amordazamiento de la prensa es permanente.

Sin embargo, como en el Túnez de Ben Alí, esta “dictadura amiga” se beneficia de la gran indulgencia de los medios y de la mayor parte de nuestros responsables políticos (7), los cuales minimizan las señales del comienzo de un “contagio” de la rebelión. Cuatro personas se han inmolado ya prendiéndose fuego. Se han producido manifestaciones de solidaridad con los rebeldes de Túnez y de Egipto en Tánger, en Fez y en Rabat (8). Acosadas por el miedo las autoridades han decidido subvencionar preventivamente los artículos de primera necesidad para evitar las “rebeliones del pan”. Importantes contingentes de tropas del Sahara Occidental habrían sido desplazadas aceleradamente hacia Rabat y Casablanca. El rey Mohamed VI y algunos colaboradores se habrían trasladado a Francia el 29 de enero para consultar a expertos en orden público del Ministerio francés del Interior (9).

Aunque las autoridades desmienten las dos últimas informaciones, está claro que la sociedad marroquí está siguiendo los acontecimientos de Túnez y Egipto con excitación. Preparados para unirse al impulso de fervor revolucionario y quebrar de una vez por todas las trabas feudales. Y a pedir cuentas a todos aquéllos que en Europa fueron durante decenios cómplices de las “dictaduras amigas”.

Notas

(1) Leer, por ejemplo de Jacqueline Boucher "La société tunisienne privée de parole" y de Ignacio Ramonet "Main de fer en Tunisie", Le Monde diplomatique,de febrero de 1996 y de julio de 1996 respectivamente.

(2) Cuando Mohamed Bouazizi se inmoló incendiandose el 17 de diciembre de 2010, cuando la insurrección ganaba a todo el país y decenas de tunecinos rebeldes continuaban cayendo bajo las balas de la represión benalista, al alcalde de París Bertrand Delanoé y a la ministra de relaciones exteriores Michèle Alliot-Marie les parecía absolutamente normal ir a festejar alegremente la Nochebuena o la Nochevieja en Túnez.

(3) Al mismo tiempo, Washington y sus aliados europeos, sin aparentemente medir las contradicciones, apoyan al régimen teocrático y tiránico de Arabia Saudita, principal hogar oficial del islamismo más oscurantista y más expansionista.

(4) http://www.medelu.org/spip.php?article711

(5) Honoré de Balzac, Monographie de la presse parisienne, Paris, 1843.

(6) Leer Ignacio Ramonet, "La poudrière Maroc", Mémoire des luttes, setiembre 2008. http://www.medelu.org/spip.php?article111

(7) Desde Nicolas Sarkozy hasta Ségolène Royal,pasando por Dominique Strauss-Kahn que posee un “ryad” en Marraquech, los dirigentes políticos franceses no tienen el menor escrúpulo en pasar sus vacaciones de invierno entre estas “dictaduras amigas”

[8] El País, 30 de enero de 2011. http://www.elpais.com/../Manifestaciones/Tanger/Rabat

[9] Leer El País, 30 de enero de 2011. http://www.elpais.com/..Mohamed/VI/va/vacaciones y Pierre Haski, "Le discret voyage du roi du Maroc dans son château de l´Oise", Rue89, 29 enero de 2011.http://www.rue89.com/..le-roi-du-maroc-en-voyage-discret...188096


--
Publicado por El Comité Óscar Romero de Santa Margarida de Montbui. para BAULA - Comité Óscar Romero de Santa Margarida de Montbui el 2/03/2011 09:33:00 PM
.
.

Diumenge VI de durant l'any.

.,
.
LECTURA PRIMERA
.
LECTURA DEL LLIBRE DE JESÚS FILL DE SIRA, 15,15-20

.
Si vols, pots obeir els seus manaments
i mantenir-te fidel en el que li plau.
Ell t'ha posat al davant foc i aigua:
estén la mà cap on vulguis.
Davant els homes ha posat la vida i la mort,
i darà a cadascú allò que cadascú escollirà.
Perquè la saviesa del Senyor és immensa;
ell és molt poderós i ho veu tot.
Té els ulls posats en els qui el veneren
i no ignora res del que fan els homes.
No ha manat a ningú que fos un impiu,
no ha donat a ningú permís de pecar.
.
SALM RESPONSORIAL
.
SALM 118
.
FELIÇOS ELS QUE SEGEIXEN LA LLEI DEL SENYOR.
.
Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la Llei del Senyor!
Feliços els homes que guarden el seu pacte
i cerquen el Senyor amb tot el cor,
.
Has donat els teus preceptes
perquè siguin observats fidelment.
Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els teus decrets;
.
Concedeix la vida al teu servent,
que em vull fixar en la teva paraula.
Obre'm els ulls i podré contemplar
les meravelles de la teva Llei.
.
Mostra'm el camí dels teus decrets, Senyor,
que el vull seguir fins al final.
Fes-me entendre la teva Llei,
que la vull guardar amb tot el cor.
.
LECTURA SEGONA
.
LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT, 2,6-10
.
Germans, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d'aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts, sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d'abans dels temps ell l'havia destinada a ser la nostra glòria. Cap dels qui dominen aquest món no l'havia coneguda, perquè, si l'haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. 9 Però, tal com diu l'Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen. A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l'Esperit, ja que l'Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu.
.
ACLAMACIÓ
.
Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
.
EVANGELI
.
LECTURA DE L’EVANGELI SEGONS SANT MATEU, 5,17-37

.
En aquell temps, Jesús digué als seus deixables: »No us penseu que he vingut a anul•lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul•lar-los sinó a dur-los a la plenitud.
»Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
»Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
»Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
»Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.
»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
»Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim.
»Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
»Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.
»També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.
»Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
»També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.
»Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
.
.

VI domingo del tiempo ordinario.

.
.
.
PRIMERA LECTURA

LECTURA DEL LIBRO DEL ECLESIÁSTICO 15, 16-21

Si quieres, guardarás los mandatos del Señor, porque es prudencia cumplir su voluntad; ante ti están puestos fuego y agua, echa mano a lo que quieras; delante del hombre están muerte y vida; le darán lo que él escoja. Es inmensa la sabiduría del Señor, es grande su poder y lo ve todo; los ojos de Dios ven las acciones, él conoce todas las obras del hombre; no mandó pecar al hombre, ni deja inmunes a los mentirosos.



SALMO RESPONSORIAL

SALMO 118


DICHOSOS LOS QUE CAMINAN EN LA VOLUNDAD DEL SEÑOR.

Dichoso el que con vida intachable

camina en la voluntad del Señor;

dichoso el que guardando sus preceptos

lo busca de todo corazón.



Tú promulgas tus decretos

Para que se observen exactamente;

¡ojalá esté firme mi camino

Para cumplir tus consignas!



Haz bien a tu siervo: viviré

Y cumpliré tus palabras;

Ábreme los ojos y contemplaré

Las maravillas de tu voluntad.



Muéstrame, Señor, el camino de tus leyes

Y lo seguiré puntualmente;

Enséñame a cumplir tu voluntad

Y a guardarla de todo corazón.



SEGUNDA LECTURA

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DEL APÓSTOL SAN PABLO A LOS CORINTIOS 2, 6-10

Hermanos:

Hablamos, entre los perfectos, una sabiduría que no es de este mundo ni de los príncipes de este mundo, que quedan desvanecidos, sino que enseñamos una sabiduría divina, misteriosa, encendida, predestinad por Dios antes de los siglos para nuestra gloria. Ninguno de los príncipes de este mundo la ha conocido, pues si la hubiesen conocido, nunca hubieran crucificado al Señor de la gloria. Sino, como está escrito:”Ni el ojo vio, ni el oído oyó, ni el hombre puede pensar lo que Dios ha preparado para los que lo aman” y Dios nos lo ha revelado, por el Espíritu, y el Espíritu todo lo penetra, hasta la profundidad de Dios.


ALELUYA Mt 11, 25

Bendito seas, Padre, Señor de cielo y tierra, porque has revelado los secretos del Reino a la gente sencilla.



EVANGELIO

LECTURA DEL SANTO EVANGELIO SEGÚN SAN MATEO 5, 17- 37

En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos:

No creáis que he venido a abolir la ley o los profetas: no he venido a abolir, sino a dar plenitud. Os aseguro que antes pasarán el cielo y la tierra que deje de cumplirse hasta la última letra o tilde de la ley. El que se salte uno solo de los preceptos menos importantes, y se lo enseñe así a los hombres, será menos importante en el Reino de los Cielos. Pero quien lo cumpla y enseñe, será grande en el Reino de los Cielos.

Os aseguro: si no sois mejores que los letrados y fariseos, no entraréis en el Reino de los Cielos. Habéis oído que se dijo a los antiguos: no matarás y el que mate será procesado. Pero yo os digo: todo el que esté peleado con su hermano será procesado.

Y si uno llama a su hermano “imbécil”, tendrá que comparecer ante el Sanedrín, y si lo llama “renegado”, merece la condena del fuego. Por tanto, si cuando vas a poner tu ofrenda sobre el altar, te acuerdas allí mismo de que tu hermano tiene quejas contra ti, deja allí tu ofrenda ante el altar y vete primero a reconciliarte con tu hermano, y entonces vuelve a presentar tu ofrenda. Con el que te pone pleito procura arreglarte en seguida, mientras vais todavía de camino, no sea que te entregue al juez, y el juez al alguacil, y te metan en la cárcel. Te aseguro que no saldrás de allí hasta que hayas pagado el último cuarto.

Habéis oído el mandamiento “no cometerás adulterio”. Pues yo os digo: el que mira a una mujer casada deseándola, ya ha sido adúltero con ella en su interior.

Si tu ojo derecho te hace caer, sácatelo y tíralo. Más te vale perder un miembro que ser echado entero en el Abismo. Si tu mano derecha te hace caer, córtatela y tírala, porque más te vale perder un miembro que ir a parar al Abismo. Está mandado: “El que se divorcie de su mujer, que le dé acta de repudio.” Pues yo os digo: el que se divorcie de su mujer -–excepto en caso de prostitución-- la induce al adulterio, y el que se casa con la divorciada comote adulterio.

Sabéis que se mandó a los antiguos; “No jurarás en falso” y” Cumplirás tus votos al Señor.” Pues yo os digo que no juréis en absoluto: ni por el cielo, que es el trono de Dios; ni por la tierra, que es estrado de sus pies; ni por Jerusalén, que es la ciudad del Gran Rey. Ni jures por tu cabeza, pues no puedes volver blanco o negro un solo pelo. A vosotros os basta decir si o no. Lo que pasa de ahí viene del Maligno.
.
.